Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (II)

L'interès de Mozart per la polifonia barroca condueix al finalle de la Simfonia Júpiter a una síntesis de l'antic contrapunt i l'estil nou, combinant amb la màxima habilitat la forma polifònica i el nou estil clàssic.

En el musicograma següent es visualitzen les diferents seccions del 4t moviment, Molto Allegro d'aquesta simfonia. Fixeu-vos que està organitzat com a forma sonata (exposició-desenvolupament-reexposició-coda). A dalt de tot apareixen els números de compàs i unes petites franges en negre o gris. Les franges negres corresponen a un fugat a 5 veus de tota la corda (violins I, violins II, violes, violoncels i contrabaixos) amb el tema a, el famós tema DO RE FA MI del que parlava a l'article anterior. Les franges grises corresponen a les parts on apareix un contrapunt molt dens amb cànons, imitacions, veus paral·leles, inversions, etc. A sota apareixen les lletres a, b, c, d i e corresponents als cinc temes diferents amb que juga Mozart en aquesta finalle.

A la Coda, Mozart combina magistral els cinc temes mentre es torna a presentar el fugat a cinc veus del tema a. En aquest fragment de la partitura estan marcats amb colors per veure-ho més clar:

tema a - vermell          tema b - groc          tema c - verd          tema d - blau     tema e - gris

En el programa Guia d'orquestra de Catalunya Música de l'11/12/2008, a partir del minut 29'50, escoltareu una exel·lent explicació del professor d'harmonia Víctor Solé de com utilitza Mozart els diferents temes. Val la pena escoltar-lo per entendre millor tot el que us acabo d'explicar.

JOC
Us proposo un joc, una mena de "sopa de lletres" musical: Busqueu els 5 temes a la partitura a partir del compàs 364 al 402 (pàg. 263-265). El moviment senser comença a la pàgina 235.

La versió que proposo avui és la de la Scottish Chamber Orchestra dirigit per Sir Charles Mackerras. És la versió més brillant que he trobat per internet. Com que la imatge és fixe podeu aprofitar per seguir el musicograma i anar escoltant com tracta Mozart els diferents temes. Bona audició!

Si voleu podeu sentir tota la simfonia sensera a l'article Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (I)

Do re fa mi

Aquest petit tema de quatre notes és el protagonista de l'enllaç d'avui. 

 

Resulta que compositors d'èpoques ben diferents com ara Palestrina, Bach, Haydn i Mozart l'han utilitzat com a Cantus Firmus i n'han fet composicions amb la tècnica del contrapunt imitatiu (cànons i fugues).

En el programa Guia d'orquestra de Catalunya Música de l'11/12/2008, el professor d'harmonia Víctor Solé ens explica què és un Cantus Firmus i com tracten diferents compositors aquest breu tema de quatre notes: do re fa mi.

A partir del minut 29'50 escoltareu una exel·lent explicació de com tracta W.A.Mozart aquest tema a la seva Simfonia núm. 41, "Júpiter". Impressionant! Demà mateix tindreu més informació sobre el quart moviment d'aquesta simfonia.

Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (I)

La Simfonia núm. 41 en do major K.551, o Simfonia Júpiter és la darrera simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart. La seva composició va finalitzar el 10 d’agost de 1788. Aquell estiu, en només sis setmanes, Mozart també va composar les Simfonies núm. 39 (completada el 26 de juny), la núm. 40 (el 25 de juliol), els seus trios per a piano en les tonalitats de mi i do, la seva Sonata Fàcil, i una Sonatina per a violins.

No se sap si la Simfonia núm. 41 va ser interpretada en vida del compositor. Segons Otto Erich Deutsch, en aquesta època, Mozart estava preparant una sèrie de concerts en un casino nou al Spiegelgasse dirigit per Philipp Otto. Mozart fins i tot va enviar un parell d'entrades al seu amic Michael Puchberg. Però no s'ha arribat a saber si la sèrie de concerts es va realitzar, o es va anul·lar per manca d’interès.

El sobrenom de Simfonia Júpiter es va afegir uns anys més tard a causa del caràcter brillant de la seva tonalitat inicial, Do Major, i a la claredat de la seva escriptura per a vents (trompes i trompetes agudes).

Podreu sentir-la sensera en els propers vídeos interpretada per la Wiener Philharmoniker dirigits per Karl Bohm.

I. Allegro Vivace

II. Andante cantabile

III. Menuetto. Allegro

IV. Finalle. Molto Allegro

Accediu a l'article Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (II) on teniu més informació sobre aquest fantàstic quart moviment.

BON DIA DE NADAL - Adeste fideles

Una nadala que no necessita presentacions: Adeste fideles. Tots l'hem cantada.

Christmas in Vienna 2008

Genia Kühmeier, Sopran
Elina Garança, Mezzosopran
Juan Diego Florez, Tenor
Paul A. Edelmann, Bariton

Wiener Sängerknaben
Chorus Viennensis
Karel Mark Chichon

BONA NIT DE NADAL - Stille Nacht

En la placidesa d'aquesta nit de Nadal, us proposo tot un clàssic: Stille Nacht (Santa Nit) cantat pel cor Chanticleer. Podeu escoltar més música d'aquest cor al seu portal de youtube.

BON NADAL - Cantique de Noël

Amb els millors desitjos per aquestes festes nadalenques, us proposo la nadala Cantique de Noël del compositor, pianista i crític musical francès Adolph Adam, més coneguda pel seu títol en anglès, O Holy Night.  Amb el temps s'ha convertit en una de les favorites a tot el món.

Canta el tenor alemany Jonas Kaufmann, una de les veus més cotitzades de l'actualitat. Sorprèn la seva veu de tenor dramàtic amb un centre gairebé baritonal i uns aguts robustos i segurs. A més, i per a mi més important, canta amb un gran sentit del fraseig, dicció i musicalitat. M'encanta.

Desde el Concert d'Advent a la Frauenkirche de Dresden i sota la direcció musical de Christoph Eschenbach, Jonas Kaufmann.

Andy McKee: Driffing

El blog estrena col·laborador: l'Aleix Vives (guitarrista,compositor i amic) comparteix aquest interessantíssim escrit per fer-nos conèixer a Andy McKee i la seva novedosa tècnica guitarrística. Moltíssimes gràcies, Aleix!

Andy McKee ha estat un guitarrista que ha sortit a la llum de manera internacional en bona part, gràcies a Internet. Anteriorment, el seu estil compositiu, els seus mètodes i les tècniques que utilitza tocant, no el van ajudar gaire en l'àmbit de la música folck en el qual es movia, però un cop la gent ha vist com toca i la bellesa de les seves composicions s'ha produït el "boom" i ara la seva personal proposta és el que li ha donat el prestigi que té.
De la seva manera de tocar en destacaria tres aspectes:

1. L'ús de la percussió mentre toca la guitarra simultàniament.
2. La utilització de guitarres molt poc habituals amb algunes cordes greus de més i l'us de celletes fixes que només trepitgen una o dues cordes.
3. La seva utilització del tapping. El tapping és una tècnica que consisteix en tocar amb la força del cop del dit contra el màstil. És el que es coneix com a lligat ascendent però en aquest cas s'executa amb les dues mans al màstil tenint així el doble de dits per trepitjar cordes. Vindria a ser una concepció "pianitzada" de la guitarra. Aquesta tècnica, més propera a guitarristes virtuosos de l'àmbit les guitarres elèctriques per la seva major facilitat per sonar, acaba sovint aconseguint un fraseig ràpid, àgil i melòdic, que recorre sovint a arpegis i escales pentatòniques. Però l'Andy Mckee ho fa servir d'una forma absolutament polifònica, com podeu veure amb la cançó "drifting".

Si us hi fixeu hi ha vegades que colpeja varies cordes a l'hora amb el dit estirat, i no de punta, com habitualment es fa en la tècnica del tapping. Això ho fa per fer sonar els harmònics de la guitarra. Ho podeu provar colpejant amb l'índex de la mà dreta allà on la guitarra té els harmònics naturals: per exemple, en el trast XII.

Si voleu veure més cracks del tapping busqueu un clàssic: Stanley Jordan!

'Heroica' de Beethoven

Coincidint amb el naixement de Ludwig van Beethoven (16 de desembre de 1770) us proposo una pel·lícula de 83' produida per la BBC on es reconstrueix la primera audició privada de la Tercera Simfonia de Beethoven, 'Heroica' . que es produí a l'estiu de l'any 1804, a casa del príncep Joseph Franz von Lobkowitz, a qui finalment va ser dedicada.

Aquesta obra va forjar la llegenda de Beethoven com a defensor dels drets de l'home, admirador de la Revolució Francesa i divulgador de la germandat entre els homes.

Val la pena llegir-se l'article de la Viquipèdia on parla d'aquesta obra. En transcric literalment l'apartat on fa referència a:

Dediactòria i edició (Viquipèdia)


Aquesta simfonia és una de les obres més famoses de Beethoven, que originalment pensava dedicar-la a Napoleó i la volia denominar "Bonaparte". La idea de compondre una simfonia en honor de l'"alliberador" d'Europa sembla que li va ser suggerida pel mariscal Jean Baptiste Bernadotte, ambaixador de França a Viena el 1798, o per Rodolphe Kreutzer, violinista a qui Beethoven va dedicar una sonata. Bonaparte –un any més gran– era un contemporani del músic, i Beethoven no només sentia una gran admiració pel seu "heroi", sinó que, més o menys conscientment, havia establert una espècie de paral·lelisme entre els seus destins.

El biògraf Maynard Solomon comenta que Beethoven admirava els ideals de la Revolució Francesa reflectits en la figura de Napoleó. Quan aquest es va autocoronar emperador, el maig de 1804, sembla Beethoven es va molestar tant que va esborrar amb un ganivet el nom de "Bonaparte" de la pàgina del títol amb tal força que va deixar un forat en el paper. Sembla que va dir: " Ara només... obeirà a la seva ambició, elevar-se més alt que els altres, convertir-se en un tirà!".

Va ser publicada l'any 1806 per la Cambra de les Arts i la Indústria de Viena amb el nombre d'opus 55, i la dedicatòria era per al príncep Lobkowitz, tot i que com a subtítol apareix el nom Bonaparte. Beethoven li va posar el títol de Sinfonia eroica, composta per festeggiare il sovvenire d'un grand'uomo (Simfonia Heroica, composta per festejar el record d'un gran home). Aquest "gran home" era un ideal, un heroi no existent, però més aviat, va ser l'esperit de l'heroisme mateix el que interessava a Beethoven. També s'ha dit que Beethoven es referia a la memòria de la naturalesa de Napoleó que una vegada va ser digna.

World Concert Hall

Escolteu, per internet, qualsevol ràdio de música clàssica del món i accediu a la programació de tots els millors auditoris del planeta. Tota una troballa que ha compatit en Ricard Gimeno al su interessantíssim blog LA PÀGINA MUSICAL.

World Concert Hall

Música Dibuixada

A partir d'avui podeu seguir les propostes i actuacions dels músics i amics Lluís M. Bosch i Carolina Rius al blog musicadibuixada.blogspot.com

Els tres espectacles que tenen en funcionament són:

Música Dibuixada  

Música Encantada 

Quan els músics canten l'amor 

FELICITATS PER LA FEINA FETA 
I SORT EN ELS NOUS PROJECTES!!!

Concerts Barrocs

El conjunt format per: Jan De Wine (flauta travessera), Marcel Ponseele (oboè), Ryo Terakado (violí), Sophie Gent (violí), Mario Konaka (violí), Mika Akiha (viola), Thomas Luks (violoncel), Frank Coppieters (contrabaix) i François Guerrier (clavicèmbal) interpreten les següents obres:

• Concert per flauta en Re major "Il Gardellino" d'Antonio Vivaldi (minut 0)
• Concert per a violí i oboè en do menor, BWV 1060a de Johann Sebastian Bach (minut 10:34)

Ja fa uns dies que Catalunya Música va compartir aquest vídeo. Em va agradar moltíssim i espero que també us agradi a vosaltres. Que passeu una bona estona barroca.

Simfonia per als sopars del Rei

Us presento un nou musicograma adreçat als més petits.

El compositor francès del barroc Michel Richard Delalande va ser autor de música profana, amb divertiments i ballets per a la cort de Lluís XIV, el Rei Sol. La mostra més cèlebre d'aquest tipus d'obra la trobem en les  Symphonies pour li soupers du Roy (Simfonies per als sopars del Rei), composades entre el 1690 i el 1700, de les quals en teniu una mostra en el següent musicograma.

Musicograma Simfonia Per Als Sopars Del Rei.

View another webinar from annacr

Musicograma creat per Anna Colom. Gràcies per compartir la teva feina, Anna.

Erlkönig (VII)

A través del facebook d'una amiga he conegut una nova versió del lied Erlkönig per a piano a quatre mans. L'arrenjament és dels propis pianistes que es poden veure en aquest vídeo: Greg Anderson i Elizabeth Joy Roe. Els components del duet de piano Anderson & Roe.

Espectaculars, oi?

http://www.arkivmusic.com/classical/album.jsp?album_id=640972&source=TWT#top

El rellotge sincopat

The syncopated Clock (El rellotge sincopat) és una obra que el compositor estatunidenc Leroy Anderson va escriure l'any 1945. En el següent musicograma podreu seguir l'estructura d'aquesta peça. Pot ser una audició interessant per treballar la pulsació amb els grups d'iniciació a la música.

"El Rellotge Sincopat" Leroy Anderson

Desconec qui és l'autor/a d'aquesta presentació. En tot cas, moltes gràcies per compartir-la a la xarxa.

Una altra obra molt famosa d'Anderson és La màquina d'escriure. Cliqueu-hi al damunt i descobrireu lo divertida que és.

Erlkönig (VI)

Avui us proposo dues versions més d'aquesta cançó i una bibliografia online.

El baix-baríton Thomas Quasthoff acompanyat de l'Orquestra de Cambra d'Europa sota la direcció de Claudio Abbado ens interpreta Erlkönig D.328 de Franz Schubert amb la orquestració que en va fer Max Reger. La segona cançó que hi ha al vídeo (minut 4:30) és el famós lied Ständchen D.957 de Franz Schubert amb l'orquestració que en va fer Jacques Offenbach.

Cliqueu aquí per gaudir de la poètica traducció al català d'aquesta cançó a càrrec de Miquel Desclot.


També he trobat una versió Hard Rock de Erlkönig. Cliqueu aquí per sentir-la. Curiós, eh?



Bibliografia on line

Traducció - http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/fragments/187/130/1/0/0/johann-wolfgang-von-goethe.html 

Viquipèdia - Franz Schubert, Johann Wolfgang von Goethe, Erlkönig 

Blog - Boccanegra (molt interessant), So i silenci

Pàgines web - Erlkönig Lied de Franz Schubert breve historia 

Partitures - per a veu i piano, manuscrit del compositor i les transcripcions de Berlioz, Liszt i Ernst.http://imslp.org/wiki/Erlk%C3%B6nig,_D.328_%28Op.1%29_%28Schubert,_Franz%29

Erlkönig (V)

Heinrich Wilhelm Ernst (1814-1868), violinista, considerat el successor de Paganini i amic de Berlioz, va realitzar una transcripció d'aquest lied per a violí. És considerada una de les obres per a violí més dicícils d'interpretar i hi podreu escoltar tots els recursos tècnics i expressius del violí (dobles i triples cordes, harmònics, pizzicati amb mà esquerra, extensions, etc).

Hilary Hahn l'interpreta de manera sublim.

Grand caprice pour violon seul sur 'Le Roi des Aulnes' de F. Schubert (Op. 26)

Erlkönig (IV)

Franz Liszt va transcriure per a piano sol algunes de les cançons de Schubert i Erlkönig és una d'elles. La podeu veure interpretada pel pianista Evgeny Kissin. Impressionant!

Erlkönig (III)

La cançó Erlkönig de Schubert es va fer molt popular des del mateix moment de la seva publicació. La força que desprèn tota la partitura va ser aprofitada per altres compositors, tant de contemporanis com de generacions posteriors, que  van adaptar l'obra de diferents formes (acompanyament orquestral, piano sol, violí sol...)

Vull destacar en primer lloc la magistral adaptació per a orquestra simfònica realitzada per Héctor Berlioz l'any 1860. Els intèrprets són l'esplèndida mezzosoprano Anne Sofie von Otter i la Chamber Orchestra of Europe sota la direcció de Claudio Abbado.

Cliqueu aquí per gaudir de la poètica traducció al català d'aquesta cançó a càrrec de Miquel Desclot. 

En el següent vídeo podeu sentir la mateixa adaptació de Berlioz amb la mateixa cantant, en un vídeo de més qualitat de so, acompanyada per la Münchner Phihamoniker dirigida per Christa Thielemann.

Erlkönig (II)

Si heu llegit l'entrada anterior i heu escoltat el vídeo, haureu comprovat que els quatre personatges són perfectament identificables malgrat que són interpretats per un sol cantant. Això es deu a que Schubert va assignar a cadascun d'ells característiques musicals diferents:

• El narrador: canta en mode menor i en una tessitura central.
• El pare: canta en mode menor i en una tessitura més greu que l'anterior.
• El fill: canta en mode menor i criada esporuguit al seu pare en una tessitura aguda.
• ErlKönig: canta en mode major i la línia vocal és ondulant, produint un gran contrast amb la resta de personatges. Generalment canta en pianíssim donant un to seductor i persuasiu al personatge.

En el següents quadres, extrets del blog Boccanegra, podeu comprovar el magnífic ús que fa Schubert de la tonalitat i com augmenta la tensió en l'últim terç de la cançó:

TONALITATS MENORS (color vermell): narrador, pare i fill
TONALITATS MAJORS (color blau): Erlkönig.

A la primera meitat del lied (compassos 1-72) hi una forta estabilitat tonal. Fixeu-vos en la dualitat sol menor/Sib Major semblant a l'exposició d'una sonata.

A la segona part (compassos 73-148) les constants modulacions, sobretot a partir del compàs 113, salten a la vista. Això explica la sensació de neguit que segur us ha donat a mesura que avançava.

La soprano estatunidenca Jessye Norman interpreta el lied Erlkönig D. 328 de Franz Schubert. En una escenografia inquietant, Norman  dóna vida a cadascun dels personatges d'aquesta cançó amb la seva avellutada veu i amb magnífica presència i expressivitat gestual.  Fantàstica! Sense dubte, una de les gran dives del segle XX.

 

Cliqueu aquí per gaudir de la poètica traducció al català d'aquesta cançó a càrrec de Miquel Desclot. 

Erlkönig (I)

Franz Schubert (1797-1828) va composar el lied Erlkönig per a veu i piano l’any 1815, quan només tenia 18 anys. Va revisar aquesta cançó fins a tres vegades abans de publicar la quarta versió l’any 1821 com a Opus 1; després va ser catalogada com a D.328, emprant el sistema de Otto Erich Deutsch.  El text de la cançó és el d’una poesia del mateix nom que Johann Wolfgang von Goethe va escriure l’any 1782 i va ser estrenada en concert l’1 de desembre de 1820 en una reunió privada a Viena. Es va presentar al públic el 7 de març de 1821 al Theater am Kärntnertor de la mateixa ciutat.

La cançó és presentada en forma balada, com un microdrama condensa amb quatre personatges diferents: el narrador, el pare, el fill i el rei dels verns. Podríem dir que hi ha un cinquè personatge, el cavall, implícit en la ràpida figuració de tresets que toca el pianista simulant el galop de l’animal.

Ens situem en un camí envoltat d'arbres, se sent la remor del vent entre les fulles, és de nit. Un pare porta el seu fill galopant a cavall per tal d’arribar a casa el més aviat possible. El nen està malalt. En els seus malsons li parla el rei del verns, la mort, que pretén seduir-lo per emportar-se’l d’aquest món. El nen, aterrit, demana ajuda al seu pare, que el tranquil·litza. El rei del verns tornarà a insistir fins a tres vegades; el fill demanarà auxili al seu pare cada vegada més angoixat, cada vegada en un to més agut. Finalment el cavall s’atura; han arribat a casa. El narrador ens explica el dramàtic final en un auster recitatiu sec “entre els seus braços, l’infant era mort” i el piano conclou amb una cadència que ens deixa amb el cor encongit. 

Durant aquesta setmana penjaré una versió diferent d’aquest lied cada dia. Avui, la del baríton Dietrich Fischer-Dieskau acompanyat al piano per Gerald Moore. 

Cliqueu aquí per gaudir de la poètica traducció al català d'aquesta cançó a càrrec de Miquel Desclot. 

Sandrine Piau

El passat 17 d'octubre de 2011, la soprano francesa Sandrine Piau va cantar al Palau de la Música Catalana a cantar la Missa en do menor, K.427 de W.A. Mozart.


Per tal de recordar el gran moment que varem viure, a continuació us deixo el famós Et incarnatus est que canta Sandine Piau amb Les Talens lyriques dirigits per Christophe Rousset.

Extrait du concert donné par Les Talens lyriques dans le cadre du festival de Saint Denis en 2003. Extrait du DVD "Mozart Sacred Arias" : Armide Classics ARM009
Caméra Lucida productions
Réalisation : Olivier Simonnet

Dibuixos animats (III)

L'home que aplaudeix al final de l'episodi és Henry Mancini, l'autor de la famosa banda sonora de La Pantera Rosa.

La marimba

La marimba és un instrument de percussió idiòfon, molt semblant al xilofon però amb la particularitat de que cada nota té caixa de ressonància pròpia. Fa uns mesos vaig tenir l'oportunitat d'escoltar aquest instrument en directe i em va frapar. 

Del compositor i percussionista Nebjosa Zivkovic, podeu sentir l'obra Ultimatum 1, Op.24.1 composada entre els anys 1994 i 1995 en la interpretació que en va fer WeiChen Lin, guanyador de l'edició de 2008 de la Classical Marimba League.

Què us sembla? Animeu-vos a enviar comentaris.

Música, emociones y neurociencia

Avui comparteixo amb vosaltres aquest reportatge del programa redes de TV2 que he conegut gràcies a la Mariona, autora del blog CURIOSITATS MUSICALS (O NO).

• Què diu la neurociència sobre les emocions evocades per la música?
• Com el cine s'aprofita del poder de la música?
• Eduard Punset entrevista a Stefan Koelsch, professor de Psicologia de la Música de la Freie Univerität Berlin.

"Somos criaturas musicales de forma innata
desde lo más profundo de nuestra naturaleza".

"No existe casi ninguna parte del celebro

que no se vea afectada por la música".
Stefan Koelsch

Ionisation

El compositor francès Edgar Varèse (1883-1965) fou un dels compositors més innovadors del segle XX per l'ús de música electrònica en les seves composicions.

Avui comparteixo una de les seves obres és conegudes, Ionisation, amb la interpretació de l'Ensemble Intercontemporain sota la direcció de Pierre Boulez.

Què us sembla aquest tipus de música? Què us transmet?

 

Ofrena musical

Aquesta setmana hem vist a classe un exemple de contrapunt imitatiu de Johann Sebastian Bach. Tots varem quedar ben sorpresos pel que feia, oi? Doncs en aquest vídeo veureu una mostra del que pot fer amb el tema d'un cànon. Aquest home és un geni!!!

També us recomano que llegiu l'article de la Viquipèdia que parla d'aquesta obra i descobrireu el gènesi d'aquesta i el perquè d'aquest títol: Ofrena musical.

Dibuixos animats (II)

Tom i Jerry, Rapsòdia hungaresa n.2 de Franz Liszt. 

Us convido a veure una publicació anteror del blog on surt aquesta obra.

Missa en do menor KV427 de Mozart

El  proper dilluns 17 d'octubre de 2011, al Palau de la Música Catalana, dintre del cicle de concerts PALAU 100, podeu escoltar aquestes dues grans obres:

Haydn: Simfonia núm. 104 en Re major, "Londres" 

Mozart: Gran Missa en Do menor, K 427 - fes-ne un tast clicant aquí

Amb els següents intèrprets:

MOZARTEUM ORCHESTER SALZBURG 

COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA 

Sandrine Piau, soprano  

Veronique Cangemi, soprano  

Jeremy Ovenden, tenor  

Andrew Foster Williams, baix 

Ivor Bolton, director 

"De la mà de Ivor Bolton, un dels directors anglesos més actius i aclamats del moment, l'Orquestra del Mozarteum de Salzburg, agrupació fortament associada a la praxis mozartiana més genuïna, ens oferirà un programa contrastat i atractiu amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Una superba síntesi de tots els estils musicals del segle XVIII".

Dibuixos animats (I)

Comença una nova serie de publicacions de dibuixos animats. Una estona de distracció també és d'agrair, no trobeu?

Aprofito per animar-vos a enviar-me vídeos de dibuixos animats on la música en sigui la protagonista.

La campanella

Aquest any es celebra el 200 aniversari del naixement de Franz Liszt, és per això que vull compartir aquest vídeo, que el trobo genial, en el qual el pianista Evgeny Kissin interpreta una de les obres d'aquest compositor, La Campanella. Aquest estudi està basat en un tema del Concert per a violí nº2 de Paganini. És genial! 

Després del vídeo trobareu un comentari de l'obra gentilesa de la pianista i musicòloga Montserrat Giménez Mas a qui aprofito per agrair-li la seva primera col·laboració en aquest blog. Tant de bo en segueixin moltes més.

 

Comentari de Montserrat Giménez

El pianista i compositor hongarès Franz Liszt (1811-1886) va fer la primera versió de l’estudi nº3 dels Grandes Études de Paganini més conegut com “La Campanella” l’any 1838, aquesta primera versió formava part d’una sèrie d’estudis anomenats “Études d’execution transcendante d’après Paganini” S.140, més tard, al 1851 el va revisar juntament amb els altres estudis i els va reanomenar ”Grandes Études de Paganini” S.141. 

“La Campanella”(en la bemoll menor/sol sostingut menor), està basada en un tema de l’últim moviment del concert per a violí i orquestra nº2 Op.7 en Si menor del gran violinista italià Niccolò Paganini (1782-1840). Aquest moviment és un Rondó en el que la melodia està reforçada pel so d’una campaneta. 

A l’any 1831-1832, Liszt va utilitzar per primera vegada aquest tema del concert per a violí de Paganini a l’obra “Grande Fantaisie de Bravoure sur “La Clochette” de Paganini”, i després a l’any 1838 va ser quan va voler tornar a utilitzar el tema i va compondre “La Campanella”. 

Però per tal de poder entendre millor el context en el qual Liszt va compondre aquesta obra, ens hem de situar el 1830 a París, on el compositor hi havia anat per instal·lar-se, ja que havia d’acabar els seus estudis que havia començat a Viena amb Czerny i Salieri i també per perfeccionar els de teoria i composició. Durant els anys trenta-quaranta, la capital francesa atreia a molts músics, alguns hi anaven per completar la seva educació musical, d’altres per desenvolupar la seva carrera pianística, etc. En aquesta època la influència musical més important que va rebre Liszt va ser la de Paganini, a qui el pianista havia sentit en un concert a la capital francesa. El violinista, el qual tenia molt d’èxit entre el públic i bones crítiques, interpretava i lluïa les seves pròpies composicions amb una espectacular capacitat tècnica. 

Així doncs, Liszt fascinat pel virtuosisme tècnic de Paganini, va convertir al violinista com el seu model i va decidir fer el mateix en el piano i va portar la tècnica de l’instrument fins els seus límits més extrems, tant en la seva pròpia interpretació com en les seves composicions. Liszt era capaç de passar d’una melodia tendra que arribava al cor, a una melodia amb molta força i violència fantàstica. Moltes de les composicions de Liszt estan inspirades en temes i obres de Paganini. Ambdós músics tenien una gràcia i una força que deixaven a la gent sense paraules. 

Ekaterina Záytseva, guitarrista

Del facebook de Catalunya Música, "pels enamorats de la guitarra i els que encara no ho són". 
La jove guitarrista Ekaterina Záytseva, nascuda a Ginebra i establerta a Barcelona, està considerada una de les guitarristes amb més talent de la seva generació.  Aquí en teniu una mostra interpretant El último trémolo del compositor i guitarrista paraguaià Agustín Pío Barrios.

Musicograma d'un minuet clàssic

Un musicograma és un anàlisi d'una obra musical a partir de dibuixos i/o esquemes. O sigui, una mena de partitura no convencional que ens ajuda a entendre una obra musical. Aquest musicograma us permetrà descobrir l'estructura del minuet clàssic i seguir-lo mentre sona la música.

Només 3 consideracions més:

• El minuet és una dansa en compàs 3/4.
• Està format per tres seccions: minuet - trio - minuet.
• La 1a i la 3a són més aviat rítmiques i la 2a més melòdica i delicada.

Musicograma - Minuet clàssic

Ara que ja ets un/a expert/a en minuets pots provar de seguir l'esquema anterior i comprovar si funciona en aquest preciós minuet en SolM de Ludwig van Beethoven.

Bach i Magdalena Kožená

Recreació d'una ària de la Cantata BWV 30 de J.S. Bach ambientada en un assaig del compositor de la propia cantata. La caracterització de Bach està força bé però la veu de la mezzo-soprano Magdalena Kožená, encara és millor. Fantàstica!

Miserere Mei, Deus. Un secret a veus.

L’obra que vull compartir avui a vosaltres és el Misere Mei, Deus de Gregorio Allegri, la seva creació més coneguda. Composada cap a 1638 aquesta obra és interpretada des d’aleshores de forma regular a la Capella Sixtina a les matines de dimecres i divendres de Setmana Santa. Està escrita per a dos cors, un de quatre veus i un altre de cinc. Un dels cors canta una versió simple del tema original i l'altre cor, en certa distància, canta un comentari més elaborat. És un dels millors exemples de l'estil polifònic del Renaixement, anomenat al segle XVII stile antico o prima prattica, i denota les influències combinades de l'escola romana (Palestrina) i veneciana (Andrea i Giovanni Gabrieli, el cor doble).

Al principi, es va imposar una prohibició d'executar l'obra fora de la Capella Sixtina. Fins i tot s'amenaçava amb l'excomunió a qui la copiés. Tot i això, es veu que en corria alguna còpia.
El 1770, un marrec de 14 anys, de nom Wolfgang Amadeus Mozart, va transcriure l’obra de memòria després d’escoltar-la tan sols una vegada. En una segona audició va poder fer unes correccions menors i ja va tenir la partitura enllestida. Aquest fet és àmpliament recordat com a mostra del geni de Mozart, que fins i tot va ser fet Cavaller de l'Ordre de l'Esperó d'Or pel Papa en assabentar-se del fet. La còpia de Mozart, que reflectia les improvisacions, no ha estat conservada.

El text del Miserere Mei, Deus és del salm 51 de l’Antic Testament  (podeu llegir el text aquí) i obtenir una transcripció de la partitura.

Igual que l’anterior entrada està interpretada per el cor The Sixteen conduïts per Harry Cristophers. Un cor impressionant amb una afinació i un empast excel·lents. I qui diu que no s'ha de vibrar cantant música antiga? Escolteu el do5 de la soprano! Un luxe.