dimecres, 2 de novembre del 2011

Erlkönig (II)

Si heu llegit l'entrada anterior i heu escoltat el vídeo, haureu comprovat que els quatre personatges són perfectament identificables malgrat que són interpretats per un sol cantant. Això es deu a que Schubert va assignar a cadascun d'ells característiques musicals diferents:
  • El narrador: canta en mode menor i en una tessitura central.
  • El pare: canta en mode menor i en una tessitura més greu que l'anterior.
  • El fill: canta en mode menor i criada esporuguit al seu pare en una tessitura aguda.
  • ErlKönig: canta en mode major i la línia vocal és ondulant, produint un gran contrast amb la resta de personatges. Generalment canta en pianíssim donant un to seductor i persuasiu al personatge.

En el següents quadres, extrets del blog Boccanegra, podeu comprovar el magnífic ús que fa Schubert de la tonalitat i com augmenta la tensió en l'últim terç de la cançó:

TONALITATS MENORS (color vermell)
: narrador, pare i fill
TONALITATS MAJORS (color blau): Erlkönig.

A la primera meitat del lied (compassos 1-72) hi una forta estabilitat tonal. Fixeu-vos en la dualitat sol menor/Sib Major semblant a l'exposició d'una sonata.

A la segona part (compassos 73-148) les constants modulacions, sobretot a partir del compàs 113, salten a la vista. Això explica la sensació de neguit que segur us ha donat a mesura que avançava.

La soprano estatunidenca Jessye Norman interpreta el lied Erlkönig D. 328 de Franz Schubert. En una escenografia inquietant, Norman  dóna vida a cadascun dels personatges d'aquesta cançó amb la seva avellutada veu i amb magnífica presència i expressivitat gestual.  Fantàstica! Sense dubte, una de les gran dives del segle XX.

 
Cliqueu aquí per gaudir de la poètica traducció al català d'aquesta cançó a càrrec de Miquel Desclot