diumenge, 25 d’abril de 2010

Missa en do menor, KV 427


Aquesta setmana passada he estat a Santiago de Compostela cantant la Missa en dom, KV 427 de W.A. Mozart. Els intèrprets érem: Maria Espada (soprano), Ruth Rosique (soprano), Agustín Prunnell-Friend (tenor), Florian Boesch (baríton), el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i la Real Filharmonía de Galicia. Tots sota la direcció del mestre Antoni Ros Marbà.
No vàrem fer cap gravació dels concerts però em fa il·lusió compartir amb vosaltres alguns moment d'aquesta missa. La versió que he trobat a youtube està interpretada per la soprano Arleen Auger, el Chor und Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks. Tots sota la direcció de Leonard Bernstein.

El primer número que us proposo és el Kyrie (Senyor tingueu pietat).




En segon lloc us proposo l'impactant Qui tollis peccata mundi per a doble cor i orquestra. L'acompanyament orquestral està basat en un baix de xacona. Són molt soprenents els piano súbito (fluix sobtat).



Per acabar, us proposo l'Et incarnatus est, una ària per a soprano bellíssima, i molt difícil de cantar. La interpreta la soprano Arleen Auger de manera magistral. Mozart va escriure aquesta ària perquè la cantés la seva dona. No sé si pensar que l'estimava molt o l'odiava vista la dificultat que comporta.




Contextualització històrica

L'estrena d'aquesta missa es va fer el 26 d'octubre de 1783 en el monestir benedictí de Sant Pere i no a la catedral de Salzburg degut a la mala relació existent entre Mozart i el príncep-arquebisbe de Salzburg Hieronymus Conde de Colloredo, per qui havia treballat i havia trencat la seva relació laboral l'any 1781, fart de l'actitut despòtica amb què el tractava.
Mozart va escriure la Missa en do menor per iniciativa pròpia i no pas per encàrrec per celebrar el seu recent matrimoni amb Constanze Weber (que va cantar com a soprano solista el dia de l'estrena) i per calmar al seu pare. De fet, Wolgang Amadeus i Constanze van casar-se a Viena el 4 d'agost de 1782. Mozart sabia que el seu pare, Leopold, no apreciava la família de Constanze. Abans del casament Wolfgang va voler viatjar a Salzburg per presentar-li formalment la seva parella, però diversos esdeveniments van endarrerir el temut viatge per a enfrontar-se al seu progenitor. Amb aquesta Missa desitjava demostrar a la seva família que havia escollit correctament, però Leopold i Nannerl mai van acceptar del tot Constanze.
La Gran Missa en do menor està inacabada. Falta la instrumentació d'alguns passatges, concretament del Credo in unum Deum i de l'Et incarnatus est. D'altra banda, l'Hosanna que tanca el Sanctus apareix a la partitura com una fuga a quatre veus i orquestra, però l'escriptura instrumental revela que falta un segon cor a quatre veus. A més, el Credo està incomplet (està escrit fins els versos que diuen "et incarnatus est de Spriritu Sancto/ex Maria Virgine: et homo factus est". També falta l'Agnus Dei senser.
Malgrat estar inacabada, aquesta missa es considera una de les obres més importants de la música sacra occidental, juntament amb el seu Requiem KW 626 que va composar set anys més tard.