Simfonia n.45, en fa#m "dels adéus" (4t mov) de Joseph Haydn

El 31 de maig del 1809 va néixer el gran Joseph Haydn. Comparteixo el següent vídeo de la "Simfonia dels adéus". Una protesta delicada i contundent alhora.  Si voleu trobar-hi la gràcia haureu de visualitar el vídeo fins al final. I si voleu saber el perquè del que passa, llegiu els comentaris que hi ha després del vídeo. 

Potser n'haurem d'aprendre de Haydn amb aquests temps que corren.

Comentaris de l'obra extret del blog Audiciones Comentadas. Copio literalment en castellà:

A Joseph Haydn se le conoce como el padre de la sinfonía. Padre, por otra parte, de una familia más que numerosa, pues el compositor dio vida nada menos que a 104 sinfonías, consolidando esta forma musical y dotándola de su estructura definitiva.

Escuchamos una música amable y de sutil elegancia, que se enmarca dentro del “estilo galante”, característico de la música del clasicismo, en el que las frases musicales parecen pedirse permiso unas a otras para intervenir en el diálogo, como personajes de la corte en plena reunión social.

Con esta música delicada y gentil, se busca complacer al oyente sin grandes artificios, pero con una elaboración exquisita y con protagonismo absoluto de la melodía. En consecuencia, la textura musical se vuelve más ligera, siendo características de este estilo las melodías intuitivas y predecibles, con finales de frase refinados, casi aristocráticos, como si de reverencias musicales se tratase.

En la época en que Haydn escribe esta sinfonía, se encuentra en la residencia de verano de su patrón, el príncipe Esterházy, que solía pasar allí los meses estivales, pero que en esta ocasión estaba alargando demasiado su estancia, y con ella la de sus músicos, que deseaban regresar con sus familias.

Se imponía la diplomacia para hacer ver al príncipe que los músicos deseaban volver a casa, y Haydn, con su particular sentido del humor, decidió componer esta sinfonía en la que en el último movimiento, que es el que ahora escuchamos, los músicos se van “despidiendo”, levantándose, apagando la vela de su atril y abandonando la orquesta, quedando solamente dos violines en el momento final (uno de ellos sería el propio Haydn), que se levantan también al terminar, sugiriendo así la necesidad de un descanso.

Parece ser que finalmente el príncipe entendió la indirecta de Haydn y los músicos pudieron disfrutar de sus vacaciones.

Disfrutemos nosotros de su música.

Dietrich Fischer-Dieskau (28/5/1925-18/5/2012)

Avui dia 18 de maig de 2012 ha mort el baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau: un dels millors cantants de lieder del segle XX. El seu repertori és extremadament ampli; ha cantat tots els gèneres musicals (lied, òpera i oratori) de totes les èpoques.

És en el lied on ha deixat l'emprempta més gran i per aquest motiu vull compartir amb tots els que seguiu aquest blog el concert que Dietrich Fischer-Dieskau va fer l'any 1988 a Baden-Baden acompanyat pel pianista Hartmut Höll amb obres de Robert Schumann. Tots dos formaven un duet formidable que serà recordat al llarg de tota la història.

Una gran pèrdua per a la humanitat. Per sort el seu llegat i el seu mestratge restaran sempre entre nosaltres.

Primera part - Recital de lieder de R. Schumann

Liebesfrühling, op. 371. 

Der Himmel hat eine Träne geweint, n.1

Ich hab' in mich gesogen, n.2

Flügel! Flügel!, n.3

Segona part - Recital de lieder de R. Schumann

Meine Rose, op. 90, n2

Der Schwere Abend, op. 90, n6

Tercera part - Recital de lieder de R. Schumann

Belsazar, op. 57

Es leuchtet meine Liebe, op. 127

Die beiden Grenadiere, op. 49, n. 1

Quarta part - Recital de lieder de R. Schumann

Märzveilchen, op. 40, n.1

Muttertraum, op. 40, n.2

Der Soldat, op. 40, n. 3

Der Spielmann, op. 40, n. 4

Cinquena part - Recital de lieder de R. Schumann

Der Einsiedler, op. 83, n. 3

Der Schatzgräber, op. 45, n. 1

Melancholie, op. 74, n. 6

Sisena part - Recital de lieder de R. Schumann

Sehnsucht, op. 51, n. 1

Zigeunerliedchen, op. 79, ns. 7a i 7b

Der Contrabandiste,  op. 74, n. 10

Don Giovanni a Òpera en texans

Et incarnatus est

Una vegada més us proposo l'aria Et incarnatus est de la Missa en do menor, KV 427 de W. A. Mozart. Sento repetirme però no ho he pogut evitar després de sentir com la canta la soprano Barbara Bonney acompanyada de The Monteverdi Choir i The English Baroque Soloists sota la direcció de Sir John Eliot Gardiner en una gravació feta al Palau de la Música Catalana l'any 1991. 

Gust, naturalitat, senzillesa, bona posició corpora, presència... bàrbara la Bàrbara!!! Perfecte!!!

En altres missatges d'aquest blog podeu trobar altres interpretacions d'aquesta ària i informació sobre aquesta.

• Missa en dom 
• Sandrine Piou

Keith Jarret - Over the Rainbow

A través del Facebook d'en Gerard he conegut un pianista excepcional. Es tracta de Keith Jarrett. Quanta poesia que fa en aquesta improvisació de Over the Rainbow! Suposo que us sobtarà tant com a mi la manera tan afectada de tocar però el so... Quin so!!! I quins silencis tans expectants! Què en penseu?