La Dama de Piques és una òpera del compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski. D'aquesta òpera us proposo escoltar l'ària Ya vas lyublyu que canta el Príncep Yeletsky a la seva antiga promesa, Lisa. En aquesta ocasió el cantant és Dmitri Hvorostovsky, un dels meus barítons preferits.
Aquesta ària és, per a mi, una de les més boniques i inspirades del repertori operístic per baríton. A més Hvorostovsky la canta amb la seva veu càlida, un fraseig elegantíssim i un fiato envejable. Un regal per l'oïda. No li tingueu en compte la perruca... en la distància de l'escenari segur que quedava bé.
El compositor estatunidenc Leroy Anderson va composar l'obra The Typewriter, La màquina d'escriure, l'any 1950. Es una obra molt curta, d'un minut i mig de durada aproximadament, per a orquestra i màquina d'escriure. Sí, sí... per oquestra i màquina d'escriure, de les d'abans...
El famós actor Jerry Lewis fa una pantomima magistral d'aquesta obra musical dins la pel·lícula de 1963 "Who's Minding the Store?".
Us proposo ara tornar a sentir el vídeo i seguir amb el dit, aquest musicograma. Cada dibuix equival a una pusació. Sort!
En el 3r moviment (Feierliich ung gemessen ohne zu schleppen, marxa fúnebre) de la Primera Simfonia de Gustav Mahler, anomenada Tità, apareix la variació en re menor, de la melodia popular Frère Jacques.
El passatge comença amb un inquietant toc de timbales (tònica, dominant, tònica...) i comença el cànon un solo de contrabaix al que respon el fagot i després els violoncels i la tuba. La tristesa de la marxa fúnebre contrasta amb els passatges en què apareix una banda popular i el que sembla música de dança d'una celebració jueva.
El contrast de diferents melodies i diferents ambients és molt freqüent en la música de Mahler. En aquest 3r moviment dóna la impresió que estàs en un funeral i mentre vas fent la processó rere el fèretre, passes pel davant de les cases dels veïns, on es viuen realitats ben diferents a la que tu estàs vivint en aquest moment. Tant real com la vida mateixa, no trobeu?
Aquí teniu el tercer moviment d'aquesta simfonia partit en dos vídeos que he trobat al youtube. Si voleu, també podeu escoltar tota la simfonia a l'Spotify, a la vostra biblioteca més propera, a la Mediateca de Caixa Forum, o demanant-ho a Catalunya Música.
També podeu consultar la partitura clicant en aquest enllaç i buscant la pàgina 76.
Gustav Mahler va utilitzar la veu (solistes i/o cor) en alguns moviments de les seves simfonies. La seva Vuietena Simfonia, però, és vocal de cap a cap. Consta de dos moviments i utilitza textos tan diferents com són el Veni Creator Spiritu (invocació de l'Esperit Sant, en llatí) en el primer moviment i l'escena final del Segon Faust de Goethe (en alemany) en el segon moviment. Faust és un personatge de ficció que hauria venut la seva ànima al dimoni.
L'empresari muniquès Emil Gutmann és qui va posar el sobrenom d'aquesta simfonia: "Simfonia dels Mil". Segurament degut a la gran quantitat de músics que es necessiten per interpretar l'obra: dues sopranos, dues contralts, tenor, baríton, baix, cor d'infants, doble cor mixt i gran orquestra.
Us proposo escoltar i veure el final de la Simfonia número 8 de Gustav Mahler en una posada en escena que impressiona tant com la música d'aquesta gran obra. DirigeixSimon Rattle.
Si voleu sentir-la tota, la trobareu a l'Spotify clicant aquí. Si encara no teniu compte el podeu aconseguir a l'enllaç que hi ha en el missatge anterior.
Molts coneixeu el cercador de música més famós de la web. Per qui encara no el conegui, es tracta d'un programa que permet escoltar música a través d'internet (on-line) però no permet baixar-la.
D'ara en endavant aniré donant alguna audició que només podreu sentir si teniu l'Spotify. Per utilitzar aquest programa només heu de crear un compte a Spotify clicant aquí. És completament gratuït si exeptes que de tant en tant et posin algun anunci. També hi ha una versió de pagament.
Quan el tingueu podreu buscar qualsevol música que us agradi! A més, acostuma a haver molt bones versions. Val la pena!
Ja és normal veure un organista tocant amb les dues mans i els dos peus, però això encara no ho havia vist mai. Tocatta i fuga en re menor de J. S. Bach a 4 peus!!! Tot un espectacle.
El Tema i variacions (o Tema amb variacions) és una forma musical en què un tema musical és repetit amb modificacions.
Els procediments de composició més habituals per modificar el tema inicial són:
Variació melòdica
Variació rítmica
Variació de la tonalitat (variació de l'alçada del so)
Variació harmònica (són les més difícils de seguir)
Ornamentació (enriquim la melodia del tema amb ornaments)
Canvi d'estil musical
Variació tímbrica (canvi l'orquestració)
Cada vegada que es presenta el tema modificat d'una manera diferent se'n diu "variació". L'esquema del Tema i variacions és:
A
A1
A2
A3
etc.
El Tema i variacions s'ha utilitzat al llarg dels segles com una peça independent o com un moviment dins d'una peça més gran. També s'utilitza en la música moderna.
Us convido a clicar en aquest enllaç on podreu sentir uns exemples molt curts i entenedors dels diferents procediments per crear variacions. Al final de la presentació podreu escoltar el tema i la tècnica de la variació en les mans del compositor nord-americà Aaron Copland. Podreu escoltar la seva famosa Suite del ballet Appalachian Spring.
El dia 23 de març de 2009 a l'Estació Central d'anveres (Bèlgica) a les 8:00h, més de 200 ballarins van ocupar el vestívol de l'estació per interpretar la cançó Do-Re-Mi de la pel·lícula Sonrisas y lágrimas, cantada per Julie Andrews.
Sembla mentida però es veu que amb només 2 assaigs, van preparar aquesta magnífica performance. Es tracta d'una maniobra de promoció d'un programa de televisió belga, en el qual estan buscant algú per ocupar el paper principal, en el musical de "The Sound of Music".
Aquest cor va ser escollit el millor cor del 2009. És tot un espectacle sentir-los i veure'ls. Val la pena fer una visita a la seva pàgina web oficial.