divendres, 31 de desembre del 2010

dimecres, 29 de desembre del 2010

CONCERT DE NADAL

Els cantaires i els directors de la Coral Santa Rosalia fa tres mesos que esperem el dia d'avui. El dia del CONCERT DE NADAL que hem preparat amb molt d'esforç i il·lusió per oferir-vos aquesta nit. Ahir vàrem fer l'assaig general amb orquestra i ara només falta que vosaltres, el públic, ompliu a vessar  l'Església de Torredembarra. Esperem que us ho passeu bé!


CONCERT DE NADAL  
Dimecres, 29 de desembre de 2010 a les 22h  
a l'església de Sant Pere Apòstol de Torredembarra
ENTRADA GRATUÏTA - DONTATIU VOLUNTARI PRO-CÁRITAS



Coral Santa Rosalia (dir. Natàlia Casasús i Jordi Boltà)
Coral Xaloc (dir. Francesc Aguilera i Mireia Boix)
Orquestra Camera Musicae del Camp de Tarragona


Glòria Coma i Pedrals, soprano
Natàlia Casasús, soprano
Assumpta Cumí, mezzosoprano
Carles Prat, tenor
Jordi Boltà, baríton


Tomàs Grau, director

divendres, 24 de desembre del 2010

Rústec Villancet

Interpretació del Rústec Villancet de Lluis Maria Millet, amb lletra de Josep Carner, per l'Orfeó Català i tots els cors de l'Escola coral. Palau de la Música Catalana, concert de Sant Esteve de 2009.

BON NADAL !!!

 
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tant pobres com som-, Jesús serà nat. 
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

                                                            Joan Salvat-Papasseit

dissabte, 4 de desembre del 2010

Encara més música per a violí de Bach

Per acabar la trilogia de missatges d'avui dedicats a la música per a violí sol de Johann Sebastian Bach us proposo escoltar i veure una magnífica interpretació del segon moviment de la Sonata per a violí nº2 BWV 1003. Una fuga!!!
La intèrpret és Hilary Hahn. La gravació és de l'any 2007 quan tenia només 28 anys. Impressionant!

Més música per a violí de Bach

La veritat és que he tingut molt dubtes de quina obra triar per a l'article anterior. La xacona és molt bonica però reconec de que no és fàcil d'escoltar. Així que he decidit penjar-vos dos vídeos amb una música més fàcil de digerir però no menys interessant.
Per començar, el Preludi de la Partita nº3 en ReM BWV 1006 interpretat per el violinista Gidon Kremer.

I, per acabar, la Gavotte en forma de Rondó de la mateixa Partita per a violí nº3 de Johann Sebastian Bach. Per cert! Les Partites són un conjunt de dances; aquest fragment n'és un exemple molt clar. 
També és fàcil de reconèixer l'estructura de Rondó. El rondó és una forma musical basada en l'alternança entre un fragment que es repeteix (A) i uns altres fragments diferents que es van intercant enter les repeticions de la tornada. ABACADA

Xacona de la Partita per a violí, n,2, BWV 1004, de J.S. Bach

Fa dues o tres setmanes a classe vaig posar alguns fragments de la Sonata i la Partita nº1 per a violí de J.S. Bach. Els/les alumnes primer pensaven que tocaven dos o tres violins. I sí: em sembla que tots hem caigut un moment o altre en aquest parany. Com pot ser que un instrument, en principi melòdic, pugui tocar ell sol una fuga a tres veus? Amb tres melodies diferents!
Com es pot aconseguir que un sol violí pugui tocar diferents veus alhora?
  • Bàsicament, tocant contínuament dues cordes alhora, això sí, triant quina d'elles es toca més fort i/o més llarga per donar més sensació de diferents intèrprets. 
  • També fent salts en una línia melòdica on queden molt clarament diferenciades dues i/o tres veus, i tocant de manera diferent (per exemple, greus més lligats, aguts més curts o staccatto)
  • Tocar acords i dobles cordes.
  • En acords de 4 notes, triar sobre quina de les quatre es reposa i per tant se li dóna més èmfasi.
No sóc cap entès en el violí, o sigui que he demanat ajuda a un violinista amic meu: en Jordi Montoliu. Gràcies per les teves explicacions!
Els alumnes em van demanar que pengés un vídeo de com es toca una obra com aquesta i aquí va!. Us proposo de gaudir escoltant i veient la interpretació de la Xacona corresponent al cinquè moviment de la Partita per a violí sol núm. 2, BWV 1004, de J.S. Bach. La intèrpret és la violinista russa Viktoria Mullova. Va ser nominada l'any 1995 als Grammy Award per la seva gravació de les Partites de Bach. I una dada que us agradarà: normalment toca un "Jules Falk" Stradivarius del 1723 o un violí Guadagnini. Desconec quin violí toca en aquesta ocasió. Ja em disculpareu... :-)

PART 1
PART 2

diumenge, 28 de novembre del 2010

Al·leluia del Messies de Händel

Aquesta setmana tres persones m'han enviat l'enllaç d'aquest vídeo. Serà un senyal de que l'he de penjar al blog? Aquí el teniu. Es tracta d'un nou Flash Mov.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Guia d'orquestra

Qualsevol hora és bona per escoltar Catalunya Música. Però avui us proposo de seguir el programa Guia d'Orquestra. A partir d'una conversa il·lustrada amb exemples musicals, aquest programa fa un seguiment detallat de les obres del concert setmanal de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El programa està conduït per Raimon Colomer i les explicacions musicals són de Víctor Solé, professor d'harmonia al Conservatori del Liceu. 
S'emet en directe a Catalunya Música els dijous a les 23h i els diumenges en reemissió a les 9h. També podeu recuperar tots els àudios de temporades anteriors entrant a la pàgina de Catalunya Música.


A partir d'avui podeu segui el blog personal de Víctor Solé a partir de l'enllaç que trobareu a la columna de la dreta d'aquest blog. Us el recomano! El nom em sembla molt graciós: El gat pentino



dimecres, 3 de novembre del 2010

Lamento della Ninfa

Lamento Della Ninfa és un dels més cèlebres madrigals del compositor italià Claudio Monteverdi. Forma part del vuitè llibre de madrigals, anomenat “Madrigals guerrers i amorosos” (1638). Els intèrprets a qui està destinada són: soprano, dos tenors, un baix i baix continu.

Aquesta obra es divideix en tres parts. A la primera i la tercera part el trio d’homes (dos tenors i un baix) es mouen en l’àmbit descriptiu i contemplatiu del madrigal renaixentista. Comencen explicant la història de la jove nimfa que deixa la seva casa per passejar pel bosc plorant desconsoladament pel seu amant que l’ha abandonat. A la tercera secció els homes acaben cantant una moralina sobre l’amor.


La part central la protagonitza la nimfa entonant el seu lament. El caràcter teatral és intensificat per les llibertats rítmiques que Monteverdi concedeix a la cantant “ i s’equilibra amb el baix obstinat (la, sol, fa, mi) que es repeteix durant tota aquesta secció. A la veu de la soprano es sumen els comentaris de trio d’homes que contemplen l’escena i compadeixen la ninfa, repetint de forma irregular l’estrofa “Miserella, ah più no, no, tanto gel soffrir non può” (Pobreta, no pot més, ai, ja no pot suportar tant sofriment). D’aquesta manera s’estableixen dos plan sonors que subratllen el dramatisme de l’escena.

Vídeos interessants:
  • vídeo 1 - Interpretat per Viveca Axcell (Soprano), Douglas Nasrawi (Tenor), John Potter (Tenor), Harry Van der Kamp (Bass), Orchestra/Ensemble: Tragicomedia i dirigits per Stephen Stubbs. És la versió que hem escolat a classe en CD.


  • vídeo 2 - Tuuli Lindeberg (soprano) acompanyada pel Enseble Sprezzatura dirigits per Michael Fields que toca la tiorba. Només hi ha la part central.
  • vídeo 3 - Interpretat pel Almodí Cor de Cambra de València.

Traducció al català de Mireia Bonet, a qui agraeixo la seva col·laboració. Amb aquesta traducció entendreu molt millor el que passa en aquest magnífic madrigal.


Original en Italià

Non havea Febo ancora
recato al mondo il dì,
ch’una donzella fuora
del proprio albergo uscì.

Sul pallidetto volto
scorgeasi il suo dolor,
spesso gli venia sciolto
un gran sospir dal cor.

Sì calpestando i fiori
errava or qua, or là,
i suoi perduti amori
così piangendo va:

«Amor», dicea, e ’l piè,
mirando il ciel, fermò,
«Dove, dov’è la fe’
che ’l traditor giurò?»

Miserella, ah più no, no,
tanto gel soffrir non può.

«Fa che ritorni il mio
amor com’ei pur fu,
o tu m’ancidi, ch’io
non mi tormenti più.

Non vo’ più ch’ei sospiri
se non lontan da me,
no, no che i martiri
più non darammi affè.

Perché di lui mi struggo,
tutt’orgoglioso sta,
che si, che si se ’l fuggo
ancor mi pregherà?

Se ciglio ha più sereno
colei che ’l mio non è,
già non rinchiude in seno
amor si bella fè.

Né mai sì dolci baci
da quella bocca avrai,
nè più soavi, ah taci,
taci, che troppo il sai.»

Sì, tra sdegnosi pianti,
spargea le voci al ciel;
così nei cori amanti
mesce amor fiamma e gel.
Traducció al català

Febus encara no havia
regalat al món el dia,
quan una noia sortí
de la seva pròpia llar.

Sobre el rostre pàl·lid
es reflectia el seu dolor,
i tot sovint li brollava
un gran sospir del cor.

Trepitjant les flors,
anava vagarejant per aquí i per allà,
i els seus amors perduts
així va plorant:

“Amor”, deia, aturant-se,
mirant el cel,
“On, on és la fidelitat
que el traïdor em va jurar?”

Pobreta, no pot més, ai,
ja no pot sofrir més tanta gelor.

“Fes que torni el meu amor
tal i com va ser abans
o mata’m,
perquè no pateixi més.

No vull els sospirs
si no estan lluny de mi,
no, no vull
que em martiritzin més.

Perquè jo m’estic destruint per ell i
això el satisfà d’orgull,
de manera que a l’allunyar-me’n
potser encara em pregarà?

Si té una mirada més serena
com la meva no pot ser,
ja no té en el seu pit
ni l’amor ni la fe.

Ni tindrà mai
petons tant dolços d’aquesta boca,
ni més suaus, ai, calla,
calla, prou que ho sap ell”.

Així, entre desdenyosos plors,
espargia la seva veu al cel;
així mateix, en el cor de qui estima,
es barreja el foc i el gel.

dijous, 28 d’octubre del 2010

CataBach.com

CataBach.com és una pàgina web en català on podreu trobar una biografia de JS Bach, traduccions de les seves obres, informació sobre les cantates, les composicions intrumentals, curiositats de Bach, la Cantata del Diumenge, la Ruta Bach i la Joia del mes (una proposta musical mensual).

A partir d'avui, també trobareu l'enllaç a la columna de la dreta d'aquest blog.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Nou director

En Jonathan, un nen de només 3 anys dirigeix el 4t moviment de la 5a Simfonia de Beethoven. Impressionant! Es coneix tan bé l'obra com el director del disc! jeje

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Love me tender

Una vegada més us faig una proposta musical interpretada per La Kantoria. Si voleu més informació d'aquesta coral i voleu veure més vídeos us convido a clicar aquí per veure l'entrada que vaig fer al blog el dia 25 de setembre de 2010. 
En el vídeo d'avui interpreten tres cançons dins l'entrega de premis de l'empresa basca al Palau Euskalduna.
  • Love me tender. Una versió coral magníficament interpretada per La Kantoria de la famosa cançó d'Elvis Presley.
  • Cançó hebrea. El títol en anglès és A white Rainbow.
  • Agur Jaunak. Aquesta cançó basca és una manera de donar la benvinguda, despedir un amic, retre homenatge i acollida als convidats... Veureu que quan la canten tot el públic es posa d'empeus com si es tractés de l'himne nacional. Fa uns anys vaig cantar amb un cor aquesta cançó a Euskadi i impressiona molt veure com el públic s'aixeca en senyal de respecte a aquesta cançó i a qui la canta. Tota una experiència.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

La bataille

Clément Janequin (c. 14851558) va ser un compositor francès del Renaixement. Fou un dels més famosos compositors de chansons populars de tot el Renaixement.
Les cançons programàtiques per les quals és conegut Janequin són obres llargues segmentades, que imiten amb molta gràcia sons naturals o humans. Le chant des oiseaux imita el cant dels ocells,  La chasse el so d'una cacera... La bataille, segurament la més famosa, es creu que va ser composada per celebrar la victòria francesa sobre els Habsburgo a la batalla de Marignano l'any 1515. Imita els sons d'una batalla, incloent el toc de trompetes, els canons i els crits dels ferits. Efectes onomatopeics com aquests van ser d'ús comú en la música francesa de finals del segle XVI fins entrar a l'època barroca.
Els intérprets de La bataille són els King's singers. Excel·lents!



dimecres, 6 d’octubre del 2010

Clar de lluna 1 (bis)

Donat que l'enllaç directe al Clair de Lune de Debussy del missatge d'ahir no funciona, us poso aquest àudio extret de www.goear.com.
Abans d'escoltar el Clar de lluna haureu d'esperar que acabi l'anunci...
Bona audició!


dimarts, 5 d’octubre del 2010

Clar de lluna 1

Hi ha molts músics que d'una manera o altra han dedicat música al nostre magnífic satèl·lit, la lluna, i concretament al reflexe que projecta sobre les aigües.
La primera proposta que us faig és el Clair de Lune de Claude Debussy. Em dol no saber el nom del pianista que l'interpreta. Espero que us agradi.
Cliqueu sobre del títol per escoltar el Clair de Lune. S'obrirà el vostre reproductor d'àudio per defecte.

dissabte, 25 de setembre del 2010

La Kantoria

La Kantoria és un cor juvenil femení format l'any 2005 en el si del Conservatorio Municipal de Leioa per donar continuïtat al treball coral desenvolupat per les components del cor infantil Leioa Kantika.
Està dirigit desde la seva fundació per Basilio Astulez i actualment està format per 25 cantaires d'entre 16 i 23 anys.
El 2007 obtenen el primer premi en la modalitat de veus iguals del Certamen Nacional Antigua Abesbatzak de Zumarraga i el 2008 es proclama vencedor absolut del Gran Premio Nacional de Canto Coral rebent, a més, els primers premis en les modalitats de polifonia i folklore.
El cor compagina els programes a capella amb el repertori simfònic i l'estrena d'obres noves escrites per a cor femení, cuidant al màxim la posada en escena i la coreografia.

Niska Banja
Obra interpretada a la Casa de las Juntas de Abellaneda el 4 de març de 2010.

Tirikitauki, composada per David Azurza
Interpretada el mes de maig de 2008 a Zumaga.

Vox Tronica, composada per T. Stokes
Interpretada el mes de maig de 2008 a Zumaga.

Realment impressionants!!!

dimecres, 22 de setembre del 2010

Avisos de nous missatges

Si vols rebre un mail comunicant les noves entrades d'aquest blog, escriu un comentari indicant el teu nom, i el teu mail.
Les teves dades no es faran públiques i podràs donar-te de baixa del servei quan vulguis, tornant-me a escriure. 
Servei per als 10 primers comentaris. Qui serà el primer?

Concert del programa "Clàssica"

Us presento un vídeo que he extret del blog del programa Clàssica de Televisió de Catalunya. A partir d'ara trobareu l'enllaç a la web i el blog del programa Clàssica a la columna dreta del meu blog.
El diumenge passat, 19 de setembre, vaig poder veure un fragment del concert que emetien en aquest programa. Els intèrprets eren la mezzosoprano Malena Ernman, el clarinetista Martin Fröst i el pianista Niklas Sivelöv. 
Una mezzosoprano amb una veu impressionant i un clarinetista d’una tècnica i musicalitat excepcionals. Els dos artistes tenen una preparació coreogràfica altíssima i tot el concert és ple de moviments artístics i detalls plens de bon humor. Aquí en teniu un exemple: una divertida i brillant actuació dels tres músics suecs versionant la música de Monti i RimskiJ-Korsakov. Una veritable "performance". Que ho passeu bé!

dimecres, 8 de setembre del 2010

Duet de les flors

Per començar la nova temporada de Propostes Musicals, us proposo d'escoltar un bombonet. Es tracta del famós Duet de les Flors de l'òpera Lakmé del compositor francès Léo Delibes interpretat per la soprano Anna Netrebko i la mezzo-soprano Elina Garanca. Interpreten els papers de Lakmé (jove hindú, filla del sacerdot Nilakantja) i Mallika (esclava i amiga de Lakmé).
Lakmé, que oficia com a sacerdotessa, es despedeix del seu pare que se'n va a la ciutat, i decideix donar un tomb amb barca amb la seva amiga i esclava Mallika. Es treu les seves joies i se'n va al riu a buscarla flor de lotus blava tot cantant això:

Ja torno a ser aquí

Ja n'hi ha prou de vacances del blog, o sigui que torno a fer-vos propostes musicals. Espero que us agradin.

Bona tornada a la feina a tothom!

dimecres, 7 de juliol del 2010

EL BLOG COMENÇA VACANCES

Encara no estic de vacances, però descansaré de blog aquest estiu. Soposo que a partir de setembre o octubre, tornaré a fer-vos més propostes musicals.

BON ESTIU A TOTHOM!!!

dijous, 24 de juny del 2010

GIANNI SCHICCHI

ÒPERA
Gianni Schicchi de G. Puccini


Dimecres, 30 de juny i dijous 1 de juliol a les 22.00h.
Pati de lletres de la Universitat de Barcelona.



Jove companyia d’òpera del Conservatori del Liceu
Orquestra de cambra del Conservatori del Liceu

Direcció Artística: Carmen Bustamante
Direcció Musical: Daniel Mestre
Direcció escènica: Miquel Gòrriz
Espai escènic i vestuari: Elisabeth Castells
Il·luminació: Nani Valls
Maquillatge i perruqueria: Nüira LLunell



PERSONATGES
Gianni Schicchi, Joan Sebastià Colomer
Lauretta, Ximena Agurto
Zita, Cristina Segura
Rinuccio, Giovanni Tristacci
Gherardo, Ivan Benitez
Nella, Beatriz Alvarez
Betto di Signa, Jordi Boltà
Simone, Néstor Pindado
Marco, Jorge Tello
La Cieca, Marta Huarte
Doctor Spinelloccio, Josep Vives
Amantio di Nicolao, Josep Vives
Pinellino, Juan José Morales
Guccio, Joan Riera
Gherardino, Victorina Pérez
Buoso Donati, Hernán Montiel


Activitat gratuïta. Aforament Limitat. Pati de lletres de la Universitat de Barcelona, c/ Gran Via Corts Catalanes, 641, Barcelona.

diumenge, 30 de maig del 2010

Benjamin Zander - Ulls brillants

En Benjamin Zander té dues passions contagioses: la música clàssica i ajudar-nos a descobrir el nostre amor per ella, i per extensió, descobrir el nostre amor per totes les noves possibilitats, experiencies i connexions.
Un vídeo molt interessant del qual podeu escollir els subtítols fins i tot en català. Desitjo que us agradi tant com a mi.



http://www.ted.com/talks/lang/eng/benjamin_zander_on_music_and_passion.html

dilluns, 17 de maig del 2010

Francesc Tàrrega

Us presento un nou vídeo del programa Nydia del Canal 33. Ara, dedicat a Francesc Tàrrega, compositor i guitarrista valencià. En aquest vídeo podreu veure interpretar obres seves pel guitarrista Juan Becerra, professor de guitarra a l'Escola de Música Pau Casals d'El Vendrell, del qual us recomano a tots el seu blog: "El racó de la guitarra", destinat a estudiants de guitarra de nivell elemental i mitjà. A partir d'avui també el trobareu al meu llistat de blogs, a la columna de la dreta.



dimecres, 12 de maig del 2010

El carilló de la Generalitat

Aquest vídeo va ser emès a l'espai 'Nydia" del Canal 33. Els protagonistes: el carilló del Palau de la Generalitat i Anna Maria Reverté, la seva carillonista titular. Aquest 2010 es compleixen 500 anys del primer carilló.

diumenge, 25 d’abril del 2010

Missa en do menor, KV 427


Aquesta setmana passada he estat a Santiago de Compostela cantant la Missa en dom, KV 427 de W.A. Mozart. Els intèrprets érem: Maria Espada (soprano), Ruth Rosique (soprano), Agustín Prunnell-Friend (tenor), Florian Boesch (baríton), el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i la Real Filharmonía de Galicia. Tots sota la direcció del mestre Antoni Ros Marbà.
No vàrem fer cap gravació dels concerts però em fa il·lusió compartir amb vosaltres alguns moment d'aquesta missa. La versió que he trobat a youtube està interpretada per la soprano Arleen Auger, el Chor und Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks. Tots sota la direcció de Leonard Bernstein.

El primer número que us proposo és el Kyrie (Senyor tingueu pietat).




En segon lloc us proposo l'impactant Qui tollis peccata mundi per a doble cor i orquestra. L'acompanyament orquestral està basat en un baix de xacona. Són molt soprenents els piano súbito (fluix sobtat).



Per acabar, us proposo l'Et incarnatus est, una ària per a soprano bellíssima, i molt difícil de cantar. La interpreta la soprano Arleen Auger de manera magistral. Mozart va escriure aquesta ària perquè la cantés la seva dona. No sé si pensar que l'estimava molt o l'odiava vista la dificultat que comporta.




Contextualització històrica

L'estrena d'aquesta missa es va fer el 26 d'octubre de 1783 en el monestir benedictí de Sant Pere i no a la catedral de Salzburg degut a la mala relació existent entre Mozart i el príncep-arquebisbe de Salzburg Hieronymus Conde de Colloredo, per qui havia treballat i havia trencat la seva relació laboral l'any 1781, fart de l'actitut despòtica amb què el tractava.
Mozart va escriure la Missa en do menor per iniciativa pròpia i no pas per encàrrec per celebrar el seu recent matrimoni amb Constanze Weber (que va cantar com a soprano solista el dia de l'estrena) i per calmar al seu pare. De fet, Wolgang Amadeus i Constanze van casar-se a Viena el 4 d'agost de 1782. Mozart sabia que el seu pare, Leopold, no apreciava la família de Constanze. Abans del casament Wolfgang va voler viatjar a Salzburg per presentar-li formalment la seva parella, però diversos esdeveniments van endarrerir el temut viatge per a enfrontar-se al seu progenitor. Amb aquesta Missa desitjava demostrar a la seva família que havia escollit correctament, però Leopold i Nannerl mai van acceptar del tot Constanze.
La Gran Missa en do menor està inacabada. Falta la instrumentació d'alguns passatges, concretament del Credo in unum Deum i de l'Et incarnatus est. D'altra banda, l'Hosanna que tanca el Sanctus apareix a la partitura com una fuga a quatre veus i orquestra, però l'escriptura instrumental revela que falta un segon cor a quatre veus. A més, el Credo està incomplet (està escrit fins els versos que diuen "et incarnatus est de Spriritu Sancto/ex Maria Virgine: et homo factus est". També falta l'Agnus Dei senser.
Malgrat estar inacabada, aquesta missa es considera una de les obres més importants de la música sacra occidental, juntament amb el seu Requiem KW 626 que va composar set anys més tard.