dijous, 29 de desembre del 2011

Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (II)

L'interès de Mozart per la polifonia barroca condueix al finalle de la Simfonia Júpiter a una síntesis de l'antic contrapunt i l'estil nou, combinant amb la màxima habilitat la forma polifònica i el nou estil clàssic.

En el musicograma següent es visualitzen les diferents seccions del 4t moviment, Molto Allegro d'aquesta simfonia. Fixeu-vos que està organitzat com a forma sonata (exposició-desenvolupament-reexposició-coda). A dalt de tot apareixen els números de compàs i unes petites franges en negre o gris. Les franges negres corresponen a un fugat a 5 veus de tota la corda (violins I, violins II, violes, violoncels i contrabaixos) amb el tema a, el famós tema DO RE FA MI del que parlava a l'article anterior. Les franges grises corresponen a les parts on apareix un contrapunt molt dens amb cànons, imitacions, veus paral·leles, inversions, etc. A sota apareixen les lletres a, b, c, d i e corresponents als cinc temes diferents amb que juga Mozart en aquesta finalle.










A la Coda, Mozart combina magistral els cinc temes mentre es torna a presentar el fugat a cinc veus del tema a. En aquest fragment de la partitura estan marcats amb colors per veure-ho més clar:

tema a - vermell          tema b - groc          tema c - verd          tema d - blau     tema e - gris
En el programa Guia d'orquestra de Catalunya Música de l'11/12/2008, a partir del minut 29'50, escoltareu una exel·lent explicació del professor d'harmonia Víctor Solé de com utilitza Mozart els diferents temes. Val la pena escoltar-lo per entendre millor tot el que us acabo d'explicar.

JOC
Us proposo un joc, una mena de "sopa de lletres" musical: Busqueu els 5 temes a la partitura a partir del compàs 364 al 402 (pàg. 263-265). El moviment senser comença a la pàgina 235.

La versió que proposo avui és la de la Scottish Chamber Orchestra dirigit per Sir Charles Mackerras. És la versió més brillant que he trobat per internet. Com que la imatge és fixe podeu aprofitar per seguir el musicograma i anar escoltant com tracta Mozart els diferents temes. Bona audició!


Si voleu podeu sentir tota la simfonia sensera a l'article Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (I)



dimecres, 28 de desembre del 2011

Do re fa mi


Aquest petit tema de quatre notes és el protagonista de l'enllaç d'avui. 
 
Resulta que compositors d'èpoques ben diferents com ara Palestrina, Bach, Haydn i Mozart l'han utilitzat com a Cantus Firmus i n'han fet composicions amb la tècnica del contrapunt imitatiu (cànons i fugues).
En el programa Guia d'orquestra de Catalunya Música de l'11/12/2008, el professor d'harmonia Víctor Solé ens explica què és un Cantus Firmus i com tracten diferents compositors aquest breu tema de quatre notes: do re fa mi.

A partir del minut 29'50 escoltareu una exel·lent explicació de com tracta W.A.Mozart aquest tema a la seva Simfonia núm. 41, "Júpiter". Impressionant! Demà mateix tindreu més informació sobre el quart moviment d'aquesta simfonia.



dimarts, 27 de desembre del 2011

Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (I)


La Simfonia núm. 41 en do major K.551, o Simfonia Júpiter és la darrera simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart. La seva composició va finalitzar el 10 d’agost de 1788. Aquell estiu, en només sis setmanes, Mozart també va composar les Simfonies núm. 39 (completada el 26 de juny), la núm. 40 (el 25 de juliol), els seus trios per a piano en les tonalitats de mi i do, la seva Sonata Fàcil, i una Sonatina per a violins.

No se sap si la Simfonia núm. 41 va ser interpretada en vida del compositor. Segons Otto Erich Deutsch, en aquesta època, Mozart estava preparant una sèrie de concerts en un casino nou al Spiegelgasse dirigit per Philipp Otto. Mozart fins i tot va enviar un parell d'entrades al seu amic Michael Puchberg. Però no s'ha arribat a saber si la sèrie de concerts es va realitzar, o es va anul·lar per manca d’interès.

El sobrenom de Simfonia Júpiter es va afegir uns anys més tard a causa del caràcter brillant de la seva tonalitat inicial, Do Major, i a la claredat de la seva escriptura per a vents (trompes i trompetes agudes).

Podreu sentir-la sensera en els propers vídeos interpretada per la Wiener Philharmoniker dirigits per Karl Bohm.

I. Allegro Vivace

II. Andante cantabile

III. Menuetto. Allegro

IV. Finalle. Molto Allegro

Accediu a l'article Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (II) on teniu més informació sobre aquest fantàstic quart moviment.

diumenge, 25 de desembre del 2011

BON DIA DE NADAL - Adeste fideles

Una nadala que no necessita presentacions: Adeste fideles. Tots l'hem cantada.


Christmas in Vienna 2008

Genia Kühmeier, Sopran
Elina Garança, Mezzosopran
Juan Diego Florez, Tenor
Paul A. Edelmann, Bariton

Wiener Sängerknaben
Chorus Viennensis
Karel Mark Chichon


BONA NIT DE NADAL - Stille Nacht

En la placidesa d'aquesta nit de Nadal, us proposo tot un clàssic: Stille Nacht (Santa Nit) cantat pel cor Chanticleer. Podeu escoltar més música d'aquest cor al seu portal de youtube.





dissabte, 24 de desembre del 2011

BON NADAL - Cantique de Noël

Amb els millors desitjos per aquestes festes nadalenques, us proposo la nadala Cantique de Noël del compositor, pianista i crític musical francès Adolph Adam, més coneguda pel seu títol en anglès, O Holy Night.  Amb el temps s'ha convertit en una de les favorites a tot el món.

Canta el tenor alemany Jonas Kaufmann, una de les veus més cotitzades de l'actualitat. Sorprèn la seva veu de tenor dramàtic amb un centre gairebé baritonal i uns aguts robustos i segurs. A més, i per a mi més important, canta amb un gran sentit del fraseig, dicció i musicalitat. M'encanta.

Desde el Concert d'Advent a la Frauenkirche de Dresden i sota la direcció musical de Christoph Eschenbach, Jonas Kaufmann.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Andy McKee: Driffing

El blog estrena col·laborador: l'Aleix Vives (guitarrista,compositor i amic) comparteix aquest interessantíssim escrit per fer-nos conèixer a Andy McKee i la seva novedosa tècnica guitarrística. Moltíssimes gràcies, Aleix!

Andy McKee ha estat un guitarrista que ha sortit a la llum de manera internacional en bona part, gràcies a Internet. Anteriorment, el seu estil compositiu, els seus mètodes i les tècniques que utilitza tocant, no el van ajudar gaire en l'àmbit de la música folck en el qual es movia, però un cop la gent ha vist com toca i la bellesa de les seves composicions s'ha produït el "boom" i ara la seva personal proposta és el que li ha donat el prestigi que té.
De la seva manera de tocar en destacaria tres aspectes:
  1. L'ús de la percussió mentre toca la guitarra simultàniament.
  2. La utilització de guitarres molt poc habituals amb algunes cordes greus de més i l'us de celletes fixes que només trepitgen una o dues cordes.
  3. La seva utilització del tapping. El tapping és una tècnica que consisteix en tocar amb la força del cop del dit contra el màstil. És el que es coneix com a lligat ascendent però en aquest cas s'executa amb les dues mans al màstil tenint així el doble de dits per trepitjar cordes. Vindria a ser una concepció "pianitzada" de la guitarra. Aquesta tècnica, més propera a guitarristes virtuosos de l'àmbit les guitarres elèctriques per la seva major facilitat per sonar, acaba sovint aconseguint un fraseig ràpid, àgil i melòdic, que recorre sovint a arpegis i escales pentatòniques. Però l'Andy Mckee ho fa servir d'una forma absolutament polifònica, com podeu veure amb la cançó "drifting".
Si us hi fixeu hi ha vegades que colpeja varies cordes a l'hora amb el dit estirat, i no de punta, com habitualment es fa en la tècnica del tapping. Això ho fa per fer sonar els harmònics de la guitarra. Ho podeu provar colpejant amb l'índex de la mà dreta allà on la guitarra té els harmònics naturals: per exemple, en el trast XII.

Si voleu veure més cracks del tapping busqueu un clàssic: Stanley Jordan!

divendres, 16 de desembre del 2011

'Heroica' de Beethoven

Coincidint amb el naixement de Ludwig van Beethoven (16 de desembre de 1770) us proposo una pel·lícula de 83' produida per la BBC on es reconstrueix la primera audició privada de la Tercera Simfonia de Beethoven, 'Heroica' . que es produí a l'estiu de l'any 1804, a casa del príncep Joseph Franz von Lobkowitz, a qui finalment va ser dedicada.

Aquesta obra va forjar la llegenda de Beethoven com a defensor dels drets de l'home, admirador de la Revolució Francesa i divulgador de la germandat entre els homes.


Val la pena llegir-se l'article de la Viquipèdia on parla d'aquesta obra. En transcric literalment l'apartat on fa referència a:

Dediactòria i edició (Viquipèdia)


Aquesta simfonia és una de les obres més famoses de Beethoven, que originalment pensava dedicar-la a Napoleó i la volia denominar "Bonaparte". La idea de compondre una simfonia en honor de l'"alliberador" d'Europa sembla que li va ser suggerida pel mariscal Jean Baptiste Bernadotte, ambaixador de França a Viena el 1798, o per Rodolphe Kreutzer, violinista a qui Beethoven va dedicar una sonata. Bonaparte –un any més gran– era un contemporani del músic, i Beethoven no només sentia una gran admiració pel seu "heroi", sinó que, més o menys conscientment, havia establert una espècie de paral·lelisme entre els seus destins.

El biògraf Maynard Solomon comenta que Beethoven admirava els ideals de la Revolució Francesa reflectits en la figura de Napoleó. Quan aquest es va autocoronar emperador, el maig de 1804, sembla Beethoven es va molestar tant que va esborrar amb un ganivet el nom de "Bonaparte" de la pàgina del títol amb tal força que va deixar un forat en el paper. Sembla que va dir: " Ara només... obeirà a la seva ambició, elevar-se més alt que els altres, convertir-se en un tirà!".

Va ser publicada l'any 1806 per la Cambra de les Arts i la Indústria de Viena amb el nombre d'opus 55, i la dedicatòria era per al príncep Lobkowitz, tot i que com a subtítol apareix el nom Bonaparte. Beethoven li va posar el títol de Sinfonia eroica, composta per festeggiare il sovvenire d'un grand'uomo (Simfonia Heroica, composta per festejar el record d'un gran home). Aquest "gran home" era un ideal, un heroi no existent, però més aviat, va ser l'esperit de l'heroisme mateix el que interessava a Beethoven. També s'ha dit que Beethoven es referia a la memòria de la naturalesa de Napoleó que una vegada va ser digna.




dissabte, 3 de desembre del 2011

World Concert Hall

Escolteu, per internet, qualsevol ràdio de música clàssica del món i accediu a la programació de tots els millors auditoris del planeta. Tota una troballa que ha compatit en Ricard Gimeno al su interessantíssim blog LA PÀGINA MUSICAL.

dijous, 1 de desembre del 2011

Música Dibuixada

A partir d'avui podeu seguir les propostes i actuacions dels músics i amics Lluís M. Bosch i Carolina Rius al blog musicadibuixada.blogspot.com


Els tres espectacles que tenen en funcionament són:



FELICITATS PER LA FEINA FETA 
I SORT EN ELS NOUS PROJECTES!!!