dilluns, 14 de novembre del 2011

Concerts Barrocs

El conjunt format per: Jan De Wine (flauta travessera), Marcel Ponseele (oboè), Ryo Terakado (violí), Sophie Gent (violí), Mario Konaka (violí), Mika Akiha (viola), Thomas Luks (violoncel), Frank Coppieters (contrabaix) i François Guerrier (clavicèmbal) interpreten les següents obres:
Ja fa uns dies que Catalunya Música va compartir aquest vídeo. Em va agradar moltíssim i espero que també us agradi a vosaltres. Que passeu una bona estona barroca.




dissabte, 12 de novembre del 2011

Simfonia per als sopars del Rei

Us presento un nou musicograma adreçat als més petits.

El compositor francès del barroc Michel Richard Delalande va ser autor de música profana, amb divertiments i ballets per a la cort de Lluís XIV, el Rei Sol. La mostra més cèlebre d'aquest tipus d'obra la trobem en les  Symphonies pour li soupers du Roy (Simfonies per als sopars del Rei), composades entre el 1690 i el 1700, de les quals en teniu una mostra en el següent musicograma.

Musicograma creat per Anna Colom. Gràcies per compartir la teva feina, Anna.


Erlkönig (VII)

A través del facebook d'una amiga he conegut una nova versió del lied Erlkönig per a piano a quatre mans. L'arrenjament és dels propis pianistes que es poden veure en aquest vídeo: Greg Anderson i Elizabeth Joy Roe. Els components del duet de piano Anderson & Roe.
Espectaculars, oi?

http://www.arkivmusic.com/classical/album.jsp?album_id=640972&source=TWT#top


dilluns, 7 de novembre del 2011

El rellotge sincopat

The syncopated Clock (El rellotge sincopat) és una obra que el compositor estatunidenc Leroy Anderson va escriure l'any 1945. En el següent musicograma podreu seguir l'estructura d'aquesta peça. Pot ser una audició interessant per treballar la pulsació amb els grups d'iniciació a la música.

Desconec qui és l'autor/a d'aquesta presentació. En tot cas, moltes gràcies per compartir-la a la xarxa.

Una altra obra molt famosa d'Anderson és La màquina d'escriure. Cliqueu-hi al damunt i descobrireu lo divertida que és.


diumenge, 6 de novembre del 2011

Erlkönig (VI)

Avui us proposo dues versions més d'aquesta cançó i una bibliografia online.

El baix-baríton Thomas Quasthoff acompanyat de l'Orquestra de Cambra d'Europa sota la direcció de Claudio Abbado ens interpreta Erlkönig D.328 de Franz Schubert amb la orquestració que en va fer Max Reger. La segona cançó que hi ha al vídeo (minut 4:30) és el famós lied Ständchen D.957 de Franz Schubert amb l'orquestració que en va fer Jacques Offenbach.


Cliqueu aquí per gaudir de la poètica traducció al català d'aquesta cançó a càrrec de Miquel Desclot.


També he trobat una versió Hard Rock de Erlkönig. Cliqueu aquí per sentir-la. Curiós, eh?



Bibliografia on line

BlogBoccanegra (molt interessant), So i silenci
Partitures - per a veu i piano, manuscrit del compositor i les transcripcions de Berlioz, Liszt i Ernst.http://imslp.org/wiki/Erlk%C3%B6nig,_D.328_%28Op.1%29_%28Schubert,_Franz%29


dissabte, 5 de novembre del 2011

Erlkönig (V)

Heinrich Wilhelm Ernst (1814-1868), violinista, considerat el successor de Paganini i amic de Berlioz, va realitzar una transcripció d'aquest lied per a violí. És considerada una de les obres per a violí més dicícils d'interpretar i hi podreu escoltar tots els recursos tècnics i expressius del violí (dobles i triples cordes, harmònics, pizzicati amb mà esquerra, extensions, etc).

Hilary Hahn l'interpreta de manera sublim.


Grand caprice pour violon seul sur 'Le Roi des Aulnes' de F. Schubert (Op. 26)


divendres, 4 de novembre del 2011

Erlkönig (IV)

Franz Liszt va transcriure per a piano sol algunes de les cançons de Schubert i Erlkönig és una d'elles. La podeu veure interpretada pel pianista Evgeny Kissin. Impressionant!

dijous, 3 de novembre del 2011

Erlkönig (III)

La cançó Erlkönig de Schubert es va fer molt popular des del mateix moment de la seva publicació. La força que desprèn tota la partitura va ser aprofitada per altres compositors, tant de contemporanis com de generacions posteriors, que  van adaptar l'obra de diferents formes (acompanyament orquestral, piano sol, violí sol...)

Vull destacar en primer lloc la magistral adaptació per a orquestra simfònica realitzada per Héctor Berlioz l'any 1860. Els intèrprets són l'esplèndida mezzosoprano Anne Sofie von Otter i la Chamber Orchestra of Europe sota la direcció de Claudio Abbado.



Cliqueu aquí per gaudir de la poètica traducció al català d'aquesta cançó a càrrec de Miquel Desclot

En el següent vídeo podeu sentir la mateixa adaptació de Berlioz amb la mateixa cantant, en un vídeo de més qualitat de so, acompanyada per la Münchner Phihamoniker dirigida per Christa Thielemann.



dimecres, 2 de novembre del 2011

Erlkönig (II)

Si heu llegit l'entrada anterior i heu escoltat el vídeo, haureu comprovat que els quatre personatges són perfectament identificables malgrat que són interpretats per un sol cantant. Això es deu a que Schubert va assignar a cadascun d'ells característiques musicals diferents:
  • El narrador: canta en mode menor i en una tessitura central.
  • El pare: canta en mode menor i en una tessitura més greu que l'anterior.
  • El fill: canta en mode menor i criada esporuguit al seu pare en una tessitura aguda.
  • ErlKönig: canta en mode major i la línia vocal és ondulant, produint un gran contrast amb la resta de personatges. Generalment canta en pianíssim donant un to seductor i persuasiu al personatge.

En el següents quadres, extrets del blog Boccanegra, podeu comprovar el magnífic ús que fa Schubert de la tonalitat i com augmenta la tensió en l'últim terç de la cançó:

TONALITATS MENORS (color vermell)
: narrador, pare i fill
TONALITATS MAJORS (color blau): Erlkönig.

A la primera meitat del lied (compassos 1-72) hi una forta estabilitat tonal. Fixeu-vos en la dualitat sol menor/Sib Major semblant a l'exposició d'una sonata.

A la segona part (compassos 73-148) les constants modulacions, sobretot a partir del compàs 113, salten a la vista. Això explica la sensació de neguit que segur us ha donat a mesura que avançava.

La soprano estatunidenca Jessye Norman interpreta el lied Erlkönig D. 328 de Franz Schubert. En una escenografia inquietant, Norman  dóna vida a cadascun dels personatges d'aquesta cançó amb la seva avellutada veu i amb magnífica presència i expressivitat gestual.  Fantàstica! Sense dubte, una de les gran dives del segle XX.

 
Cliqueu aquí per gaudir de la poètica traducció al català d'aquesta cançó a càrrec de Miquel Desclot


dimarts, 1 de novembre del 2011

Erlkönig (I)

Franz Schubert (1797-1828) va composar el lied Erlkönig per a veu i piano l’any 1815, quan només tenia 18 anys. Va revisar aquesta cançó fins a tres vegades abans de publicar la quarta versió l’any 1821 com a Opus 1; després va ser catalogada com a D.328, emprant el sistema de Otto Erich Deutsch.  El text de la cançó és el d’una poesia del mateix nom que Johann Wolfgang von Goethe va escriure l’any 1782 i va ser estrenada en concert l’1 de desembre de 1820 en una reunió privada a Viena. Es va presentar al públic el 7 de març de 1821 al Theater am Kärntnertor de la mateixa ciutat.

La cançó és presentada en forma balada, com un microdrama condensa amb quatre personatges diferents: el narrador, el pare, el fill i el rei dels verns. Podríem dir que hi ha un cinquè personatge, el cavall, implícit en la ràpida figuració de tresets que toca el pianista simulant el galop de l’animal.

Ens situem en un camí envoltat d'arbres, se sent la
remor del vent entre les fulles, és de nit. Un pare porta el seu fill galopant a cavall per tal d’arribar a casa el més aviat possible. El nen està malalt. En els seus malsons li parla el rei del verns, la mort, que pretén seduir-lo per emportar-se’l d’aquest món. El nen, aterrit, demana ajuda al seu pare, que el tranquil·litza. El rei del verns tornarà a insistir fins a tres vegades; el fill demanarà auxili al seu pare cada vegada més angoixat, cada vegada en un to més agut. Finalment el cavall s’atura; han arribat a casa. El narrador ens explica el dramàtic final en un auster recitatiu sec “entre els seus braços, l’infant era mort” i el piano conclou amb una cadència que ens deixa amb el cor encongit. 

Durant aquesta setmana penjaré una versió diferent d’aquest lied cada dia. Avui, la del baríton Dietrich Fischer-Dieskau acompanyat al piano per Gerald Moore

Cliqueu aquí per gaudir de la poètica traducció al català d'aquesta cançó a càrrec de Miquel Desclot.