dimarts, 25 de desembre del 2012

Oratori de Nadal de J.S. Bach

L'Oratori de Nadal BWV 248 és una agrupació de sis cantates que Johann Sebastian Bach estrenà entre el 25 de desembre de 1734 i el 6 de gener de 1735. Aquesta dilatació temporal és deguda al fet que no es tracta d'un oratori convencional sinó d'un conjunt de sis cantates destinades a commemorar les diferents festivitats que l'església luterana celebrava entre la diada de Nadal i la de Reis.
El seu títol complet, de la ploma del propi Bach, és: Oratorium, welches die heilige Weihnacht über in beyden Haupt-Kirchen zu Leipzig musiciret wurde. Anno 1734. (Oratori, que al llarg del Sant Nadal va ser interpretat a les dues esglésies principals de Leipzig. Any 1734.)
La denominació "oratorium" amb que Bach bateja aquesta obra prové del fet que totes sis cantates comparteixen la presència d'un evangelista, encarnat en la veu del tenor, que és qui va explicant els fets que s'esdevenen. També justifiquen la seva categoria d'oratori la unitat d'acció que presenta el text, els recitats extrets dels Evangelis i l'accentuada personificació, que arriba a plantejar autèntics papers dramàtics.
Un aspecte remarcable d'aquesta obra és l'aparició, en nombrosos dels seus fragments, de música escrita anteriorment, adaptada ara a un nou text. Aquest és un procediment habitual en Bach, anomenat paròdia.

Podeu obtenir més informació d'aquesta obra i la traducció en català a la pàgina catabach.com.

Us proposo aquesta versió completa de l'obra: Sir John Eliot Gardiner dirigeix el Monteverdi Choir i la English Baroque Soloist.



BON NADAL!

Us desitjo a tots un BON NADAL!

Gaudiu de la pau que desprenen les harmonies creades pel compositor estatunidenc Morten Lauridsen per O magnum mysterium (responsori de les Matines de Nadal).

Els intèrprets són els Kings College. Magnífics!




Text en llatí
O magnum mysterium,
et admirabile sacramentum,
ut animalia viderent Dominum natum,
jacentem in praesepio!
Beata Virgo, cujus viscera
meruerunt portare
Dominum Christum.
Alleluia.
Traducció al català
Oh gran misteri,
i meravellós sagrament,
Que els animals van veure el senyor acabat de néixer
Ajagut en una menjadora!
Benaurat el ventre de la Verge,
el qual fou digne de portar
Crist el Senyor.
Al·leluia!
 
 

dijous, 22 de novembre del 2012

Santa Cecília

Copio un enllaç del blog LA PÀGINA MUSICAL

Feliç diada de Santa Cecília, patrona dels músics!
 
Santa Cecília, patrona dels músics per equivocació. Sí, resulta que quan als voltants del segle XIII (segle menys, segle més) es cercà una patrona pel nostre "ram", es trobà una anotació referida a aquesta santa que deia: "organis canentibus" (que canta, que morí cantant...). La referència original però, era: "organis candentibus" (cos que crema, que morí cremada). En plena època fosca de transcriptors, a algú se li oblidà una essencial "d" i quedà ja, per a la posteritat l'organis canentibus. I, qui millor per fer de patrona dels músics que Santa Cecília, que morí cantant...
 
 

diumenge, 4 de novembre del 2012

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Aniversari de Verdi - Aïda

Avui fa 199 anys del neixament de Giuseppe Verdi. Per celebrar-ho, comparteixo l'enllaç de la Marxa Triumfal de lòpera Aïda amb el Cor i l'Orquestra del Teatro alla Scala dirigits per Riccardo Chailly.




diumenge, 2 de setembre del 2012

Albert Guinovart - Valsos poètics

Albert Guinovart és un dels músics més actius de la seva generació. La seva dedicació a la música l'ha portat a diferents camps: des d'interpretació clàssica del repertori per tot el món i gravacions, a la composició de musicals d'èxit o bandes sonores per televisió i cinema, així com una abundant producció simfònica, coral, de cambra i orquestracions diverses.

Si el voleu conèixer més podeu visitar la seva pàgina web i el seu perfil a Facebook.

Us proposo veure'l interpretar una obra seva, Valsos poètics (en memòria a Enric Granados). L'enregistrament va tenir lloc l'11 de juliol de 2011 a l'auditori del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. Segur que us agradarà tant com a mi!


I. Introducció.


II. Vals melòdic.


III. Vals apassionat


IV. Vals lent


V. Vals humorístic


VI. Vals brillant


VII. Vals sentimental


VIII. Vals final



dilluns, 20 d’agost del 2012

La vida breve

La vida breve és una òpera breu en dos actes de Manuel de Falla. És una obra de cabdal importància, un vertader drama líric, magistralment orquestrat i a la que no són alienes les influències veristes, tan a la moda en l'època, i wagnerianes. Té un text tòpicament andalús i un estètica típica de la sarsuela castissa, però amb una tècnica orquestral i una brillantor que han fet d'aquesta obra l'òpera en castellà més representada.

Els fragments més cèlebres de l'òpera són les dues danses simfòniques, que sovint s'interpreten com a peces de concert, de les quals us en proposo la primera, interpretada per l'Orquestra de Radio Televisión Española, Lucero Tena (castanyoles) i Jesús López Cobos (director).

diumenge, 19 d’agost del 2012

La cultura segons Richard von Weizsäcker


La cultura té un cost econòmic. Té un cost, sobretot, per tal de que no només sigui accessible en primer lloc a través de la butxaca privada del ric. (...)

Dins el conjunt de despeses públiques, el suport a la cultura hauria de tenir la mateixa obligació que la construcció viària, la Seguretat Social o el finançament dels assalariats del Servei Públic. És grotesc anomenar subvencions als gestos en l'àmbit cultural, mentre que a ningú se li passa pel cap parlar de subvencions quan es tracta de despeses per construir una estació de tren o un parc infantil. Aquesta expressió ens porta en una direcció equivocada, perquè la cultura no és un luxe del que podem prescindir capritxosament. La cultura és la base espiritual i intel·lectual que garantitza la nostra capacitat de supervivència interior.

Richard von Weizsäcker, polític demòcrata cristià (CDU) alemany. Fou President d'Alemanya des de 1984 fins el 1994.

Traducció del text d'aquest fotografia a càrrec de Francisco Poyato.

dilluns, 13 d’agost del 2012

Requiem de G. Verdi

La proposta d'avui és una gravació històrica, de l'any 1967, amb quatre veus solistes realment impressionants: Leontyne Price (soprano), Fiorenza Cossoto (mezzo-soprano), Luciano Pavarotti (tenor), Nikolai Ghiaurov (baix-baríton). El cor i l'orquestra de La Scala de Milà dirigits per Helbert von Karajan.

Si us interessa tenir més informació sobre aquesta Missa de Requiem podeu consultar aquests dos articles:
  



dissabte, 28 de juliol del 2012

Cantúria Cantada

"Cantúnia Cantada", un concert composat per Carles Santos per al Cor de Cambra del Palau de la Música. La partitura integra fragments d'espectacles anteriors del compositor de Vinaròs. Es va poder veure els dies 26 i 27 de juliol de 2012 a la Sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors de Barcelona.

No estic massa habitualt a les rareses, ja em coneixeu, però l'espectacle em va encantar. M'ho vaig passar molt bé i tot el públic va sortir de la sala amb el mateix entusiasme al ulls i a la rialla. Felicitats a tots els membres del Cor de Cambra; vàreu estar esplèndits. 

Crec que l'espectacle no va tenir la difusió que es mereixia. És molt amè, rodó, enèrgic, sorprenent i molt ben interpretat. Espero que el repeteixin i triomfi moltíssim allà on el facin. Repetiré.

Aquí teniu un petit reportatge fet per BTV. Visualitzeu-lo en gran.


www.btvnoticies.cat

dimarts, 24 de juliol del 2012

"La música puede variar profundamente el cerebro"


Stefan Koelsch, doctor en neurociencia, músico y psicólogo, neurobiólogo y sociólogo.

Tengo 43 años. Divorciado y con dos hijos. Fundé la cátedra y soy profesor de psicología musical de la Universidad Libre de Berlín. Los políticos en Alemania y en Europa deberían estar más formados: no saben expresarse y muy pocos saben pensar. Creo en algo espiritual. 

Me salvó la música
Estamos en el CCCB, donde la Universidad Internacional Menéndez Pelayo imparte un curso de verano sobre el porqué de la música. De fondo suena la música experimental de Hèctor Parra, que a él le encanta y a mí me cuesta; normal, para Koelsch la música es su vida, toca el piano y el violín desde niño, y a sus 43 años dice haber sufrido mucho, hasta el punto de perder casi la vida: "La música me salvó". Ha estudiado un montón de carreras, todas enfocadas a estudiar los efectos de la música en nuestro cerebro. "Busco respuestas, quiero averiguar cómo las funciones cognitivas se muestran en el cerebro y cómo estos conocimientos pueden ayudarnos a combatir enfermedades".

Sabe en qué creo?

No, ¿en qué cree?
Cuando los humanos están en armonía, cuando cooperan, emerge la cohesión social, entonces aparece un sentimiento de unidad, de comunión, y esto es lo que yo entiendo como un momento espiritual.

¿Me está hablando de la música?
Sí, eso es lo que tiene de especial la música, nos une.

Y se especializó en estudiar qué ocurre entre nuestro cerebro y la música.
Sí, todas mis especialidades han acabado aplicadas a la música (neurociencia, psicología biológica, neurobiología y sociología especializada en cognición). Quería entender cómo funciona la mente, y la música es la mejor herramienta para ello.

¿Por qué?
Es capaz de llegar a cualquier función cognitiva y afectiva del proceso mental, y por tanto a su correspondiente estructura en el cerebro. Puedes investigar distintas memorias, como la auditiva-sensitiva, la memoria a largo plazo, el aprendizaje, la integración visual y auditiva, el proceso de los errores...

¿Y a nivel afectivo?
Estudiamos el sistema emocional, la relación existente entre lo emocional y lo cognitivo y cómo se desarrolla en los niños.

Parece demasiado.
Pues es sólo una pequeña parte, también investigamos los aspectos terapéuticos de la música en pacientes con depresión, con parkinson y con enfermedades autoinmunes.

¿Y qué han descubierto?
Hay pacientes con afasia que no pueden hablar pero pueden cantar. Les enseñamos a cantar unas frases y luego las modulamos hasta que consiguen recitarlas.

Interesante.
Podemos ver a través de resonancias magnéticas que la música puede variar profundamente nuestro cerebro.

¿Hasta qué punto nos puede perturbar la música, deprimirnos o violentarnos?
Si la obligasen a escuchar música que no le gusta, sacarían lo peor de usted; si escuchara música que la entristece, acabaría con una depresión, y sabemos que la música puede ser utilizada como tortura y para manipular a las personas.

¿La percepción de la música es universal?
Uno de mis alumnos de doctorado se fue a África a estudiar a individuos que no habían escuchado nunca la música occidental. Les puso música alegre, música triste, divertida y música que daba miedo para ver si podían reconocer la emoción. Sus expresiones eran claramente reconocibles, lo que demuestra que la música occidental es universal.

¿Cuál es su investigación más citada?
Soy conocido por haber descrito la superposición del lenguaje y la música, ambos comparten la misma red, pero en los extremos se especializan. Es como una cooperación entre música y lenguaje. El cerebro no distingue entre música y lenguaje, especialmente en los cerebros infantiles.

¿Cómo aplicar su descubrimiento?
Los bebés no saben lo que significa leche o duerme, pero entienden la música del lenguaje. Aprendemos las palabras a través de su musicalidad. Por eso es muy importante que escuchen música, porque nuestros cerebros son musicales por naturaleza.

Entonces, ¿hay que estimular el lenguaje musical a los niños?
Sí, los niños a los que se les estimula el lenguaje musical aprenden más rápido los procesos del lenguaje, los matices, la sintaxis y la habilidad de escucha; y tienen menos problemas de dislexia. Cantar o hacer música es muy beneficioso para ellos.

¿Cómo se utiliza la música en los tratamientos de los trastornos afectivos?
Estamos haciendo un estudio con personas que padecen depresión, les hacemos tocar y cantar juntos. Mejoran y no tiene efectos secundarios como las drogas, pero todavía no podemos dar conclusiones científicas.

¿Qué otros experimentos curiosos me puede comentar?
Provocamos a personas diferentes emociones y vemos qué redes inician, mantienen o finalizan dichas emociones y qué procesos cerebrales provocan que se acelere el corazón, que suden las manos, se dilaten las pupilas o se altere la digestión, de hecho todos los órganos reaccionan, incluidas las hormonas y el sistema inmunitario.

¿Cuál es su objetivo?
Ayudar a pacientes que tengan algún problema en alguno de estos órganos.

¿Hombres y mujeres perciben la música de manera distinta?
Las mujeres son capaces de procesar la música con los dos hemisferios, mientras que los hombres lo hacen sólo con uno. Algo muy parecido sucede con el lenguaje, por eso los problemas de lenguaje se dan más en niños que en niñas. Después de un trauma físico o mental en el hemisferio izquierdo, los hombres tienen más dificultades para poder volver a aprender el lenguaje.

¿Cree en el poder de la música?
Conozco a mucha gente, yo incluido, que no hubiera sobrevivido sin la música. Yo casi muero, y la música me ayudó a sobrevivir. Es increíblemente poderosa y debemos tener cuidado de que no sea utilizada de mala manera.

¿Qué le ocurrió?
No quiero hablar de ello, pero creo que la música tiene efectos regeneradores a nivel biológico.

Contra de la Vanguardia, 24 de juliol de 2012.
Entrevista de Víctor-M Amella, Ima Sanchís i Lluís Amiguet

dijous, 19 de juliol del 2012

Il trovatore

Aquest divendres a Peralada es podrà sentir en versió concert l'òpera Il Trovatore de Giuseppe Verdi. Per fer un tastet podeu veure i sentir la mezzo-soprano nordamericana Marianne Cornetti interpretant l'ària d'Azucena "Stride la vampa!". També la podreu escoltar a Peralada.

dissabte, 14 de juliol del 2012

Ein deutsches Requiem

En record a la Mònica que ahir varem acomiadar. Molt ànims Jordi i família.

EIN DEUTSCHES REQUIEM, V- Ihr habt nun Traurigkeit
Interpretat per: Kathleen Battle (soprano), Wiener Singverein, Wiener Philharmoniker dirigits per Herbert von Karajan.

Solo: "També ara vosaltres esteu, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà." (Jn 16,22-23a)
Cor: "Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré" (Is 66,13)
Solo: "Vegeu amb els vostres propis ulls que ben poc m'he fatigat per trobar tant de repòs" (Sir 51,27)

dissabte, 7 de juliol del 2012

Un mar de sentiments

Un mar de sentiments és un espectacle musico-teatral amb text de Rosalia Ciuró i la música del mar d'autors diversos. Es va estrenar el passat 28 de juny de 2012 a l'Església de Sant Pere Apòstol de Torredembarra i els interprets van ser la Coral Santa Rosalia i El Nus Escènic de Torredembarra.

Us convido a veure un reportatge de l'espectacle que ha preparat el programa IdEntitats de TAC12. Del minut 9:40 al 16:42.

diumenge, 24 de juny del 2012

dijous, 31 de maig del 2012

Simfonia n.45, en fa#m "dels adéus" (4t mov) de Joseph Haydn

El 31 de maig del 1809 va néixer el gran Joseph Haydn. Comparteixo el següent vídeo de la "Simfonia dels adéus". Una protesta delicada i contundent alhora.  Si voleu trobar-hi la gràcia haureu de visualitar el vídeo fins al final. I si voleu saber el perquè del que passa, llegiu els comentaris que hi ha després del vídeo. 
Potser n'haurem d'aprendre de Haydn amb aquests temps que corren.
Comentaris de l'obra extret del blog Audiciones Comentadas. Copio literalment en castellà:
A Joseph Haydn se le conoce como el padre de la sinfonía. Padre, por otra parte, de una familia más que numerosa, pues el compositor dio vida nada menos que a 104 sinfonías, consolidando esta forma musical y dotándola de su estructura definitiva.

Escuchamos una música amable y de sutil elegancia, que se enmarca dentro del “estilo galante”, característico de la música del clasicismo, en el que las frases musicales parecen pedirse permiso unas a otras para intervenir en el diálogo, como personajes de la corte en plena reunión social.


Con esta música delicada y gentil, se busca complacer al oyente sin grandes artificios, pero con una elaboración exquisita y con protagonismo absoluto de la melodía. En consecuencia, la textura musical se vuelve más ligera, siendo características de este estilo las melodías intuitivas y predecibles, con finales de frase refinados, casi aristocráticos, como si de reverencias musicales se tratase.


En la época en que Haydn escribe esta sinfonía, se encuentra en la residencia de verano de su patrón, el príncipe Esterházy, que solía pasar allí los meses estivales, pero que en esta ocasión estaba alargando demasiado su estancia, y con ella la de sus músicos, que deseaban regresar con sus familias.


Se imponía la diplomacia para hacer ver al príncipe que los músicos deseaban volver a casa, y Haydn, con su particular sentido del humor, decidió componer esta sinfonía en la que en el último movimiento, que es el que ahora escuchamos, los músicos se van “despidiendo”, levantándose, apagando la vela de su atril y abandonando la orquesta, quedando solamente dos violines en el momento final (uno de ellos sería el propio Haydn), que se levantan también al terminar, sugiriendo así la necesidad de un descanso.


Parece ser que finalmente el príncipe entendió la indirecta de Haydn y los músicos pudieron disfrutar de sus vacaciones.


Disfrutemos nosotros de su música.



divendres, 18 de maig del 2012

Dietrich Fischer-Dieskau (28/5/1925-18/5/2012)

Avui dia 18 de maig de 2012 ha mort el baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau: un dels millors cantants de lieder del segle XX. El seu repertori és extremadament ampli; ha cantat tots els gèneres musicals (lied, òpera i oratori) de totes les èpoques.
És en el lied on ha deixat l'emprempta més gran i per aquest motiu vull compartir amb tots els que seguiu aquest blog el concert que Dietrich Fischer-Dieskau va fer l'any 1988 a Baden-Baden acompanyat pel pianista Hartmut Höll amb obres de Robert Schumann. Tots dos formaven un duet formidable que serà recordat al llarg de tota la història.
Una gran pèrdua per a la humanitat. Per sort el seu llegat i el seu mestratge restaran sempre entre nosaltres.


Primera part - Recital de lieder de R. Schumann
Liebesfrühling, op. 371. 
Der Himmel hat eine Träne geweint, n.1
Ich hab' in mich gesogen, n.2
Flügel! Flügel!, n.3


Segona part - Recital de lieder de R. Schumann
Meine Rose, op. 90, n2
Der Schwere Abend, op. 90, n6


Tercera part - Recital de lieder de R. Schumann
Belsazar, op. 57
Es leuchtet meine Liebe, op. 127
Die beiden Grenadiere, op. 49, n. 1


Quarta part - Recital de lieder de R. Schumann
Märzveilchen, op. 40, n.1
Muttertraum, op. 40, n.2
Der Soldat, op. 40, n. 3
Der Spielmann, op. 40, n. 4


Cinquena part - Recital de lieder de R. Schumann
Der Einsiedler, op. 83, n. 3
Der Schatzgräber, op. 45, n. 1
Melancholie, op. 74, n. 6


Sisena part - Recital de lieder de R. Schumann
Sehnsucht, op. 51, n. 1
Zigeunerliedchen, op. 79, ns. 7a i 7b
Der Contrabandiste,  op. 74, n. 10

Don Giovanni a Òpera en texans


dijous, 17 de maig del 2012

Et incarnatus est

Una vegada més us proposo l'aria Et incarnatus est de la Missa en do menor, KV 427 de W. A. Mozart. Sento repetirme però no ho he pogut evitar després de sentir com la canta la soprano Barbara Bonney acompanyada de The Monteverdi Choir i The English Baroque Soloists sota la direcció de Sir John Eliot Gardiner en una gravació feta al Palau de la Música Catalana l'any 1991. 

Gust, naturalitat, senzillesa, bona posició corpora, presència... bàrbara la Bàrbara!!! Perfecte!!!


En altres missatges d'aquest blog podeu trobar altres interpretacions d'aquesta ària i informació sobre aquesta.



dissabte, 12 de maig del 2012

Keith Jarret - Over the Rainbow

A través del Facebook d'en Gerard he conegut un pianista excepcional. Es tracta de Keith Jarrett. Quanta poesia que fa en aquesta improvisació de Over the Rainbow! Suposo que us sobtarà tant com a mi la manera tan afectada de tocar però el so... Quin so!!! I quins silencis tans expectants! Què en penseu?




dilluns, 23 d’abril del 2012

The seasons

Choir Carmina Slovenica
Conductor: Karmina Šilec
Author: Lojze Lebič

IMPRESSIONANT!!!

diumenge, 15 d’abril del 2012

Ave Maria de Javier Busto

Del compositor basc Javier Busto (1949) us proposo el seu Ave Maria per a cor a capella SCTB amb divisis. L'interpreta The Dale Warland Singers (Dale Warland, director) de Minnesota, EEUU, el primer cor de cambra professional del país (1972-2004). Una delícia l'obra i la interpretació.

diumenge, 8 d’abril del 2012

Et resurrexit


Et resurrexit de la Missa en si menor, BWV 232 de Johann Sebastian Bach.

BONA PASQUA !!

divendres, 6 d’abril del 2012

Passió segons Sant Mateu BWV 244 - Final

Mache dich mein Herze Rein és l'ària per a baix més benerada pels melòmans de la Passió segons Sant Mateu BWV 244 de Johann Sebastian Bach. La comparteixo amb vosaltres avui, Divendres Sant de 2012. 

El text, extret de la pàgina www.catabach.com:

Nº. 75 ÀRIA (Baix)
                       Purifica't bé, cor meu,
                       en mi mateix vull enterrar Jesús,
                       car només dins meu,
                       pels segles dels segles,
                       podrà reposar dolçament.
                       Surt de mi, Món, i deixa entrar Jesús!
 

                                            Traducció de Josep-Miquel Serra

Canta el baix-baríton alemany Klaus Mertens, acompanyat de la Amsterdam Baroque Orchestra dirigits per Ton Koopman.


El el vídeo anterior heu pogut escoltar el recitatiu següent:

Nº. 76 RECITATIU (27,59-66)
Evangelista
Josep va prendre el cos,
el va embolicar amb un sudari net i,
després de dipositar-lo en una tomba nova
que havia fet excavar a la roca per a si mateix,
va tancar l'entrada del sepulcre
amb una gran pedra i se'n va anar.
I allà restaven
Maria Magdalena i l'altra Maria
assegudes davant el sepulcre.
L'endemà, dia que seguia a la Paraskeve,
els Prínceps dels Sacerdots i els Fariseus
es presentaren davant Pilat i li van dir:
Cor
Senyor, hem recordat
que aquest impostor va dir, quan encara vivia:
"després de tres dies ressuscitaré ".
Ordena, doncs, que es vigili
el sepulcre fins al tercer dia,
no fos cas que els seus deixebles vinguin,
robin el cos i diguin al poble:
"Ha ressuscitat d'entre els morts",
essent aquest darrer engany
encara pitjor que el primer.
Evangelista
Pilat els va dir:
Pilat
Aquí teniu la guàrdia,
aneu i custodieu-lo com us sembli.
Evangelista
Ells hi anaren,
asseguraren la tomba amb guàrdies
i segellaren la pedra.     

La passió continua en el vídeo següent. Per acabar només queda un recitatiu i el cor final.


Nº. 77 RECITATIU (Solistes, Cor)
Solista (Baix):
Ara el Senyor descansa.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!
Solista (Tenor):
Han acabat els patiments
causats pels nostres pecats.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!
Solista (Contralt):
Oh, cos beneït,
Mireu, amb vergonya i penediment ploro,
car els meus pecats han estat causa del vostre dolor.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!
Solista (Soprano):
Mil gràcies avui i sempre
pels vostres sofriments,
per haver-vos entregat
a la salvació de la meva ànima.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!    


Nº. 78 COR FINAL
Restem abatuts i plorosos
i clamem envers ton sepulcre:
Descansa, descansa dolçament!
Descanseu, membres abatuts!
Descanseu dolçament, descanseu!
La vostra tomba i la seva làpida
seran confortable coixí
per a les angoixades consciències
i lloc de repòs per a les ànimes.
Que els teus ulls dormin aquí joiosos.


                                                                  Traducció de Josep-Miquel Serra.

dissabte, 31 de març del 2012

Barcelona Bluegrass Band

Avui us proposo una música ben diferent a la que esteu acostumats que pengi en aquest blog. I és que una companya de feina de fa molts anys toca en aquest fantàstica formació i no me'n puc estar de presentar-vos-els. Són el Barcelona Bluegrass Band. Felicitats, Maribel!

Joan Pau Cumellas a l'harmònica i Lluís Gómez al banjo són els responsables d'aquest original projecte que recorre Europa des de l'any 2009. Proposen melodies de gust "old time", senzilles i amb lloc per l'improvisació gràcies al talent, la complicitat i bon gust dels seus components, que completen Miguel Talavera a la guitarra i el dobro, Robbie K. Jones al caixó i Maribel Rivero al contrabaix.



dimarts, 27 de març del 2012

Descobreixen un 'Allegro molto' que Mozart va compondre als onze anys

L'obra, que data de 1767 i s'ha estrenat avui a Salzburg, suposa el lligam entre les primeres composicions i l'adolescència
Partitura 'Allegro molto' de Mozart, desconegut fins ara / Reprol Tmf
'Allegro molto' de Mozart, desconegut fins ara / Reprol Tmf, EFE
Més de dos segles després de la seva mort el llegat de Wolfgang Amadeus Mozart segueix creixent. L'última troballa del compositor és un 'Allegro molto' per a piano compost pel geni als onze anys.
La composició de 84 compassos, que amb prou feines té una duració de tres minuts, va ser descoberta a principis de març en un cop de sort per la musicòloga Hildegard Herrmann-Schneider en un àtic d'una casa privada a Lechtal. Va aparèixer en un llibre de partitures, quan la musicòloga investigava per documentar fonts musicals antigues de la regió. "Tenim moltes obres dels seus anys infantils i també sonates més elaborades de la seva adolescència. Per això, aquesta partitura és particularment important, perquè suposa un punt d'unió entre els seus primers anys i l'adolescència", ha explicat el director del Mozarteum, Ulrich Leisinger.

Els experts situen la data de composició d'aquesta peça al 1767, quan Mozart (1756-1791) tenia onze anys, i la va transcriure un jove estudiant de música identificat com Johannes Reiserer al voltant de 1780 en un llibre de partitures amb el qual assajava.

L'obra ha estat estrenada avui a Salzburg, la ciutat que ho va veure néixer i de la qual es va marxar per créixer com a artista, a la casa on va viure el geni Mozart i interpretada per Florian Birsak en el piano forte de la pròpia família Mozart. Aquí teniu el vídeo. Fantàstic!!!


Informació extreta del diari www.ara.cat


divendres, 23 de març del 2012

Concert per a piano i orquestra en la menor, Op.54 de Robert Schumann

Una nova col·laboració de la pianista i musicòloga Montserrat Giménez:

El Concert per a piano i orquestra en la menor, Op.54 va ser escrit pel compositor alemany Robert Schumann (1810-1856) entre els anys 1841-1845. L’origen d’aquesta obra es troba a l’any 1841, quan Schumann va escriure una Fantasia per a piano i orquestra en la menor, la qual es va transformar anys més tard i després d’algunes revisions, amb el primer moviment del concert. A l’any 1845 va acabar de completar el concert, que va dedicar al seu amic, compositor i pianista alemany Ferdinand Hiller (1811-1885). 

El Concert per a piano i orquestra en la menor Op.54 es va interpretar per primera vegada al desembre de 1845 a Dresden, amb Clara Wieck, l’esposa del compositor al piano i Ferdinand Hiller com a director de l’orquestra. La segona interpretació pública i l’estrena oficial va ser a la Gewandhaus de Leipzig l’1 de gener de 1846 amb Clara també al piano i dirigida per Felix Mendelssohn.

Ferdinand Hiller, de ben petit va mostrar gran talent, per això el seu pare el va enviar a Weimar on va estudiar amb el gran pianista virtuós Johann Nepomuk Hummel(1778-1837).
Aquesta obra, segons Schumann, se situa “entre el concert, la simfonia i la gran sonata”. I és que no és un concert virtuosístic, ni tampoc hi ha el dramàtic enfrontament entre el solista i l’orquestra típic dels concerts de Beethoven. Aquesta obra és d’una gran bellesa, l’escriptura del piano és d’una musicalitat magnífica i la relació amb l’orquestra Schumann la va tractar amb una gran delicadesa. 

L’obra comença amb un Allegro affetuoso que degut el seu origen, tal com he comentat anteriorment, té una forma lliure, les idees es relacionen entre sí, es van desenvolupant i les referències entre elles són constants de principi a fi. El segon moviment, Intermezzo, té estructura de lied (o cançó) en tres parts i s’estableix un exquisit diàleg entre solista i orquestra, és d’una gran bellesa, i una evocació del tema principal del primer moviment ens condueix al tercer i darrer moviment, Allegro vivace, en forma sonata, el primer dels dos temes a partir del qual es desenvolupa tot el final està relacionat amb el tema principal del primer moviment. 

Quan Schumann va escriure la Fantasia per a piano i orquestra, que després serà l’Allegro affettuoso del concert, era l’any 1841, any en què el compositor, que tenia problemes mentals, es trobava estable a nivell emocional, feia un any que s’havia casat, després de les dificultats que el seu sogre li va posar, amb la dona que més estimava, Clara Wieck i havia nascut la primera filla del matrimoni, Marie. 

Robert Schumann amb la seva esposa Clara Wieck (1819-1896), la qual va ser una gran pianista i compositora. Degut a la lesió que Schumann es va fer en els dits, Clara era qui interpretava la majoria de vegades les obres del seu marit.
Va ser una època de gran activitat creadora, aquest any és conegut com “l’Any de la simfonia”. Schumann, que fins ara havia escrit moltes peces per a piano sol i lieds, es veia amb forces de compondre una obra d’un gènere que encara no havia escrit mai: la simfonia. Al mes de gener de 1841 escriu la Primera Simfonia, opus 35, estrenada al març a Leipzig. Immediatament després va escriure Symphonette, que no va arribar a ser una simfonia completa, més tard aquesta obra la va anomenar Obertura, Scherzo i Final, opus 52 i al final d’aquest any va compondre la Simfonia en re menor, després coneguda com la Quarta simfonia, opus 120

Després d’un període inestable anímicament, va tornar a estudiar contrapunt i a compondre algunes obres amb aquest estil fins que, a l’estiu de 1845, Schumann quan ja havia fet tres revisions del primer moviment del concert, es decideix a completar l’obra amb els altres dos moviments restants: Intermezzo i Allegro Vivace

Us deixo amb la següent versió de la pianista argentina Martha Argerich, la qual habitualment en els seus concerts interpreta obres de Robert Schumann, Txaikowsky i Chopin. 

ROBERT SCHUMANN
Piano Concerto in A minor, Op.54 00:31 
I. Allegro affettuoso 15:35 
II. Intermezzo 21:23 
III. Allegro vivace 

Martha Argerich, piano 
Gewandhausorchester Leipzig 
Riccardo Chailly, director

dimecres, 21 de març del 2012

J.S. Bach - Suite No. 3 in C major, BWV 1009

Un dia com avui, 21 de març, però de l'any 1685 va néixer Johann Sebastian Bach. Desde fa molts anys que aquest dia li faig (i em faig) un homenatge molt personal escoltant la seva música durant una estona. Aquest any també ho faré i em fa il·lusió compartir-ho amb vosaltres. Us proposo d'escoltar la Suite per a violoncel No. 3 en Do Major, BWV 1009 de la mà del violoncel·lista  Jean-Guihen Queyras, que toca un violoncel construit per Gioffredo Cappa el 1696. Aquest vídeo és una recomenació del Facebook de Catalunya Música. Grandíssima interpretació.

Els moviments de la suite són les següents:
1. Prélude.
2. Allemande
3. Courante
4. Sarabande
5. Bourrées 1 & 2
6. Gigue

Si voleu més informació podeu continuar llegint després d'aquest vídeo.


Segons la web CataBach.com, "un dels prodigis més celebrats de Bach és el seu atreviment en les obres per a instruments sols. No ens referim a instruments com el clavecí o l'orgue (que permeten per ells mateixos una àmplia gamma de possibilitats) sinó a d'altres instruments que, a priori, no fan pensar ni de lluny en poder ser utilitzats en solitari, sense cap mena d'acompanyament.
El gegantí esforç de Bach per atrapar en un sol instrument les veus normals de la polifonia fa de les seves obres per a violí i violoncel a solo d'una dificultat tal que difícilment podem entendre com es van poder executar en el seu temps. Les suites per a violoncel, per exemple, van ser considerades durant molts anys unes obres impossibles d'executar.
La composició d'aquest tipus d'obres es situa a la època de Köthen (1717-1723), quan Bach escriu la major part de la seva obra instrumental. No han estat mai aclarides les diferències que impulsaven Bach a catalogar les seves obres com a sonates, partites o suites: aparentment les considerava com a sinònims.
Aquestes obres per a instruments a solo constitueixen una de les pàgines més excelses de la creació musical de Johann Sebastian Bach".

Viquipèdia (català)
Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) de Johann Sebastian Bach són actualment un element ineludible del repertori per a aquest instrument. Pràcticament relegades a una mera funció didàctica fins el seu "redescubriment" per part de Pau Casals.
De 1717 a 1723, Bach fou mestre de capella a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. El príncep era músic, atent i calvinista. Aquest període feliç de la maduresa és propici a l'escriptura de les seves majors obres instrumentals per a llaüt, flauta, violí (Sonates i partites per a violí sol), clavecí (primer llibre del clavecí ben temperat), violoncel (Suites per a violoncel sol), i els Sis de Brandenburg.

Viquipèdia (castellà)
Las Seis Suites a Violoncello Solo senza Basso BWV 1007-1012, compuestas por Johann Sebastian Bach, son unánimemente consideradas como una de las mayores obras para violonchelo jamás escritas. Prácticamente relegadas a una mera función didáctica hasta su "redescubrimiento" por parte de Pau Casals, a finales del siglo XIX, se han convertido con el paso de las décadas en parte habitual del repertorio y auténtica piedra de toque para los chelistas.

Suite per a violoncel No. 3 en Do Major, BWV 1009

De tonalidad clara y brillante, el preludio (3/4) de esta tercer suite, está construido mediante incesantes semicorcheas que adquieren su punto culminante en los compases 45-60, en los que J.S. Bach vuelve a utilizar el recurso de intensificación mediante la nota pedal (en este caso sol). La continua marcha de las semicorcheas se ve interrumpida ya casi al final del preludio por una serie de acordes secos seguidos de silencios.La allemande (4/4), a pesar de su compleja figuración, es de factura grácil y hasta jocosa.La courante (3/4), pieza muy virtuosa y veloz, adquiere fugaces momentos de tensión dramática poco antes de los últimos compases de cada parte, mediante rápidas modulaciones y figuraciones en intervalos de séptimas, terceras y quintas.La sarabande (3/4), de carácter noble y alejada del ensimismamiento de la sarabande de la segunda suite tiene su momento más hermoso en el compás 15, cuando se confirma una idea que se había apuntado en el penúltimo compás de la primera parte y penúltimo compás de la segunda, y que en el conclusivo vuelve a asomar.La primera de las dos bourrées (2/2), es uno de los movimientos de las suites más conocidos. Es fácil de recordar su amable melodía de carácter danzable.Y en la gigue (3/8) el virtuosismo de la courante vuelve a mostrarse con su faz más arrebatadora. El recurso de la nota pedal vuelve a ser utilizado para intensificar el material sonoro y para dar paso a un extraño pasaje que podría recordar a antiguas músicas hechas con zanfona o musettes.

dimarts, 20 de març del 2012

Primavera

Ja és primavera! Avui a les 6:14h comença la primavera astrològica. Per celebrar-ho, el primer moviment de la Primavera de Vivaldi, en la versió que ens ofereix aquest quintet a capella.

dilluns, 6 de febrer del 2012

Septet, Op. 20 de Beethoven - Tempo di minuetto

Viquipèdia
El Septet per a corda i vent en mi bemoll major, opus 20, de Ludwig van Beethoven, és un septet per a violí, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, trompa i fagot. Va ser compost entre 1799 i 1800 i va ser publicat el 1802 amb una dedicatòria a l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria.
Contemporani de la Primera Simfonia, el Septet va tenir un èxit considerable i va rebre els elogis de la crítica. Obra de finals del primer període creador de Beethoven, és d'un estil clàssic però bastant elaborat. Molts anys després Beethoven va comentar de la seva composició: «Allà hi ha molta imaginació però poc art».
L'obra té sis moviments:
  1. Adagio. Allegro con brio
  2. Adagio cantabile
  3. Tempo di menuetto
  4. Tema con variazioni : Andante
  5. Scherzo : Allegro molto e vivace
  6. Andante con moto alla marcia. Presto
El tema principal del tercer moviment Beethoven el va fer servir també a la Sonata per a piano número 20.

Us proposo el conegudíssim tercer moviment (temps de minuet) en la versió que es va poder escoltar l'any 2007 al Concertgebouw d'Amsterdam. Els intèrprets són:  Liviu Prunaru (violí), Michael Gieler (viola), Gregor Horsch (cello), Thomas Braendstrup (contrabaix), Jacob Slagter (trompa), Gustavo Nunez (fagot) i Jaccques Meertens (clarinet).



A els que tenim una edat, ens sona molt, oi? Aquesta música va ser utilitzada en la banda sonora inicial de la sèrie de dibuixos animats Érase una vez el hombre.

dijous, 26 de gener del 2012

Concert per trompeta

Fa un parell d'anys, a classe de Llenguatge Musical un alumne em va dir: "la trompeta és molt estrident". Era un alumne que es preparava per la prova d'accés al Conservatori i vaig preparar per el seu grup aquesta activitat al blog de classe. En tot cas, vosaltres no cal que em contesteu, eh?!

Activitat
Us proposo l'audició de dos concerts per trompeta ben diferents. La trompetista solista és una noia de només 22 anys que ja ha gravat alguns CD's. No m'estranya! Es diu Tine Thing Helseth i és noruega. Ja em direu què us sembla, sobretot després que a classe em vàreu dir que la trompeta era estrident.

El primer vídeo és el 1r moviment del Concert per a Trompeta del compositor italià Benedetto Marcello.


Un cop escoltat varies vegades aquest vídeo escriviu un comentari contestant aquestes preguntes:

1. A quin període musical pertany aquesta obra? (Barroc, classicisme, romanticisme...)
2. Amb qui va estudiar música Benedetto Marcello?
3. En quin compàs està escrit aquest concert? (binari, ternari...)
4. En quina tonalitat? DoM o dom?
5. Sabries dir-ne l'estructura?
6. Quina nom rep aquesta estructura musical? (Minuet - Rondó - Tema amb variacions)

Una vegada contestades aquestes preguntes ja pots veure el següent vídeo. Es tracta del 3r. mov del Concert per a Trompeta de Johann Nepomuk Hummel.


Escriu un altre comentari contestant aquestes preguntes:

7. A quin període musical pertany aquesta obra? (Barroc, classicisme, romanticisme...)
8. Quins professors va tenir Hummel?
9. Quin any va composar aquest famós concert de trompeta? (LLegeix l'article de la Viquipèdia)
10. En quin compàs està escrit aquest concert? (binari, ternari...)
11. En quina tonalitat? MibM o mibm?
12. Quines diferències veus entre els concerts dels dos vídeos?
  • dinàmiques
  • orquestració
  • virtuosisme del solista
13. Quin t'ha agradat més i perquè?
14. Continues pensant que la trompeta és un instrument estrident? S'accepta un sí per resposta; sobre gustos no hi ha res escrit.