Dibuixos animats (V)

M'encanta aquest vídeo.

Dibuixos animats (IV)

Avui Tom i Jerry, directors d'orquestra.

Septet, Op. 20 de Beethoven - Tempo di minuetto

Viquipèdia

El Septet per a corda i vent en mi bemoll major, opus 20, de Ludwig van Beethoven, és un septet per a violí, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, trompa i fagot. Va ser compost entre 1799 i 1800 i va ser publicat el 1802 amb una dedicatòria a l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria.

Contemporani de la Primera Simfonia, el Septet va tenir un èxit considerable i va rebre els elogis de la crítica. Obra de finals del primer període creador de Beethoven, és d'un estil clàssic però bastant elaborat. Molts anys després Beethoven va comentar de la seva composició: «Allà hi ha molta imaginació però poc art».

L'obra té sis moviments:

1. Adagio. Allegro con brio
2. Adagio cantabile
3. Tempo di menuetto
4. Tema con variazioni : Andante
5. Scherzo : Allegro molto e vivace
6. Andante con moto alla marcia. Presto

El tema principal del tercer moviment Beethoven el va fer servir també a la Sonata per a piano número 20.

Us proposo el conegudíssim tercer moviment (temps de minuet) en la versió que es va poder escoltar l'any 2007 al Concertgebouw d'Amsterdam. Els intèrprets són:  Liviu Prunaru (violí), Michael Gieler (viola), Gregor Horsch (cello), Thomas Braendstrup (contrabaix), Jacob Slagter (trompa), Gustavo Nunez (fagot) i Jaccques Meertens (clarinet).

Partitura del Septet a IMSLP (domini públic)

A els que tenim una edat, ens sona molt, oi? Aquesta música va ser utilitzada en la banda sonora inicial de la sèrie de dibuixos animats Érase una vez el hombre.

Concert per trompeta

Fa un parell d'anys, a classe de Llenguatge Musical un alumne em va dir: "la trompeta és molt estrident". Era un alumne que es preparava per la prova d'accés al Conservatori i vaig preparar per el seu grup aquesta activitat al blog de classe. En tot cas, vosaltres no cal que em contesteu, eh?!

Activitat

Us proposo l'audició de dos concerts per trompeta ben diferents. La trompetista solista és una noia de només 22 anys que ja ha gravat alguns CD's. No m'estranya! Es diu Tine Thing Helseth i és noruega. Ja em direu què us sembla, sobretot després que a classe em vàreu dir que la trompeta era estrident.

El primer vídeo és el 1r moviment del Concert per a Trompeta del compositor italià Benedetto Marcello.

Un cop escoltat varies vegades aquest vídeo escriviu un comentari contestant aquestes preguntes:

1. A quin període musical pertany aquesta obra? (Barroc, classicisme, romanticisme...)

2. Amb qui va estudiar música Benedetto Marcello?

3. En quin compàs està escrit aquest concert? (binari, ternari...)

4. En quina tonalitat? DoM o dom?

5. Sabries dir-ne l'estructura?

6. Quina nom rep aquesta estructura musical? (Minuet - Rondó - Tema amb variacions)

Una vegada contestades aquestes preguntes ja pots veure el següent vídeo. Es tracta del 3r. mov del Concert per a Trompeta de Johann Nepomuk Hummel.

Escriu un altre comentari contestant aquestes preguntes:

7. A quin període musical pertany aquesta obra? (Barroc, classicisme, romanticisme...)

8. Quins professors va tenir Hummel?

9. Quin any va composar aquest famós concert de trompeta? (LLegeix l'article de la Viquipèdia)

10. En quin compàs està escrit aquest concert? (binari, ternari...)

11. En quina tonalitat? MibM o mibm?

12. Quines diferències veus entre els concerts dels dos vídeos?

• dinàmiques
• orquestració
• virtuosisme del solista

13. Quin t'ha agradat més i perquè?

14. Continues pensant que la trompeta és un instrument estrident? S'accepta un sí per resposta; sobre gustos no hi ha res escrit.

Liderar com grans directors d'orquestra

Un director d'orquestra afronta el repte màxim de lideratge: crear harmonia perfecte sense dir ni una paraula. En aquesta conferència, Itay Talgam mostra l'estil únic de sis grans directors del segle XX, ilustrant lliçons crucials per a qualsevol líder.

Si us és necessari podeu triar l'idioma dels substítols.

 

BON ANY 2012

Que tingueu tots un bon any 2012!

Del tradicional concert de Cap d'Any a Viena de l'any 2010, Die Fledermaus Overture (Obertura del Ratpenat) de Johann Strauss (II).

Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (II)

L'interès de Mozart per la polifonia barroca condueix al finalle de la Simfonia Júpiter a una síntesis de l'antic contrapunt i l'estil nou, combinant amb la màxima habilitat la forma polifònica i el nou estil clàssic.

En el musicograma següent es visualitzen les diferents seccions del 4t moviment, Molto Allegro d'aquesta simfonia. Fixeu-vos que està organitzat com a forma sonata (exposició-desenvolupament-reexposició-coda). A dalt de tot apareixen els números de compàs i unes petites franges en negre o gris. Les franges negres corresponen a un fugat a 5 veus de tota la corda (violins I, violins II, violes, violoncels i contrabaixos) amb el tema a, el famós tema DO RE FA MI del que parlava a l'article anterior. Les franges grises corresponen a les parts on apareix un contrapunt molt dens amb cànons, imitacions, veus paral·leles, inversions, etc. A sota apareixen les lletres a, b, c, d i e corresponents als cinc temes diferents amb que juga Mozart en aquesta finalle.

A la Coda, Mozart combina magistral els cinc temes mentre es torna a presentar el fugat a cinc veus del tema a. En aquest fragment de la partitura estan marcats amb colors per veure-ho més clar:

tema a - vermell          tema b - groc          tema c - verd          tema d - blau     tema e - gris

En el programa Guia d'orquestra de Catalunya Música de l'11/12/2008, a partir del minut 29'50, escoltareu una exel·lent explicació del professor d'harmonia Víctor Solé de com utilitza Mozart els diferents temes. Val la pena escoltar-lo per entendre millor tot el que us acabo d'explicar.

JOC
Us proposo un joc, una mena de "sopa de lletres" musical: Busqueu els 5 temes a la partitura a partir del compàs 364 al 402 (pàg. 263-265). El moviment senser comença a la pàgina 235.

La versió que proposo avui és la de la Scottish Chamber Orchestra dirigit per Sir Charles Mackerras. És la versió més brillant que he trobat per internet. Com que la imatge és fixe podeu aprofitar per seguir el musicograma i anar escoltant com tracta Mozart els diferents temes. Bona audició!

Si voleu podeu sentir tota la simfonia sensera a l'article Simfonia 41 "Júpiter" KV.551 de W.A. Mozart (I)