Per primera vegada he estat al Concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català. Felicitats pels 100 anys! Excel·lència i emoció. Estem vivint la història!
Retransmissió del tradicional Concert de Sant Esteve, que arriba al
centenari, amb una proposta ben especial: un relat musical i coral que
revisa més d'un segle d'història del país, de l'Orfeó i del Palau.
L'espectacle,
ideat per Josep Vila i Casañas, director de l'Orfeó i del Cor de
Cambra, conté obres emblemàtiques de la literatura coral. Anirem del
Barroc fins als nostres dies, amb l'estrena de Pau al cor de Ramon
Humet, compositor resident del Palau. Els actors Pep Munné i Pep Anton
Muñoz en seran els narradors, que seguint el guió de Francesc Orteu
conduiran l'audiència a través de la música interpretada pels cors,
interaccionant els uns amb els altres i incorporant uns moviments
escènics dirigits per Òscar Dasí i Montse Colomé.
L'esdeveniment
comptarà un any més amb tota la família coral de l'Orfeó Català i per
primera vegada s'hi afegirà el Cor de Cambra del Palau.
Els
protagonistes musicals seran els cors de l'Escola Coral: Cor Petits, Cor
Infantil, Cor Mitjans, Cor de Noies i Cor Jove, juntament amb els
directors respectius: Mercè Pi, Glòria Fernández, Glòria Coma i Pedrals,
Buia Reixach i Feixes, i Esteve Nabona, a més de l'Orfeó Català i el
Cor de Cambra dirigits per Josep Vila.
http://www.tv3.cat/videos/4832271/Concert-de-Sant-Esteve-100-anys-2013
dissabte, 28 de desembre del 2013
dimecres, 25 de desembre del 2013
dimecres, 20 de novembre del 2013
Línia de temps: Grans compositors de la història de la música
Aquesta línia de temps pot ser un bon recurs (el dia que estigui
acabada) per trobar informació sobre compositors, situar-los en el
temps i fer una proposta d'audicions de cadascun d'ells. En aquest
sentit, es podrien incorporar propostes d'audicions per els diferents
cursos de música de les escoles de música i/o conservatoris. Com podreu
veure si hi accediu està incomplert. He incorporat vídeos i enllaços
biogràfics de Viquipèdia de Monteverdi a Mozart. Si algú té ganes de
continuar treballant aquesta línia de temps i fer-la útil de veritat,
pot contectar amb mi i la podem fer junts.
Clica aquí per accedir a la línia de temps.
Clica aquí per accedir a la línia de temps.
diumenge, 10 de novembre del 2013
V-E-U-S - Cor Infantil Amics de la Unió
El Cor Infantil Amics de la Unió,
presentat per Catalunya Música per participar al concurs de cors
amateurs “Let the Peoples Sing” que organitza la Unió Europea de
Radiodifusió (UER), ha estat el guanyador de la final del certamen i ha
aconseguit el primer premi de la categoria cors infantils i joves
(destinada a formacions corals on els seus cantaires no superin els 19
anys) i el premi absolut del certamen, la Silver Rose Bowl, que el
converteix en la millor formació coral amateur d’Europa. La final del
concurs “Let the People Sing” es va celebrar el passat 13 d’octubre de 2013 a
Luxemburg i va ser transmesa en directe per Catalunya Música, la Temporada Euroràdio i també per streaming de vídeo gràcies a la Ràdio de Luxemburg. La transmissió de Catalunya Música es pot recuperar a www.catmusica.cat.
El concurs coral ”Let the Peoples Sing” és un certamen enfocat a cors
amateurs, que presenten els seus enregistraments radiofònics a través de
les emissores membres de la Unió Europea de Radiodifusió. Enguany s’hi
han presentat un total de 22 formacions corals a les tres categories del
certamen (cors infantils i joves, cors adults i cors que interpreten un
estil musical particular, com gospel, jazz o música tradicional) i que
han estat proposades per emissores de ràdio d’arreu del món. Catalunya
Música (membre de la UER des del març del 2009) va presentar com a
candidat, dins la categoria cors infantils i joves, el Cor Infantil
Amics de la Unió. La formació granollerina que dirigeix Josep Vila i
Jover va ser escollida pels membres del jurat internacional per passar a
la final del concurs, juntament amb dos cors finalistes més (provinents
d’Anglaterra i Luxemburg) en la seva categoria.
A la final, el cor va interpretar dues obres: “Ave Generosa” del compositor noruec Ola Gjeilo i “Hoquetus” del granollerí Joan Vidal.
A la final, el cor va interpretar dues obres: “Ave Generosa” del compositor noruec Ola Gjeilo i “Hoquetus” del granollerí Joan Vidal.
MOLTES FELICITATS!!!!!
V-E-U-S! és un concert que no només es veu i s'escolta sinó que es toca, es respira i es viu. Un concert sinestèsic on música i teatre s'uneixen en una posada en escena única gràcies a la qual, l'espectador se sentirà dins de la música, com si fos un membre més del cor. Deixeu-vos seduir per V-E-U-S!
Programa
On suuri su rantas autius (És la gran solitud de la teva costa)
Cançó tradicional Finesa, Arranjament musical:Matti Hyokki
Let it shine (Deixa que brilli)
Negre espiritual, arr. Kari Ala-Pöllänen
Sakura (Flor de Cirerer)
Cançó tradicional japonesa, arr. Klaus Kühling
Hotaru Koi (Oh Cuca de llum)
Cançó tradicional japonesa, arr. Rö Ogura
Szello zug (El vent bufa)
Cançó tradicional d'hungria, arr. Lajos Bardos
In this heart (En aquest cor)
Sinead O'Connor
Body percussion
Àlex Saborit
O lux beatisima (Oh llum beneïda)
Kentaro Sato
Hoquetus
Joan Vidal
4'33'' (fragments)
John Cage
Geographical fugue (Fuga Geogràfica)
Ernst Toch
Song of hope (Cançó d'esperança)
Susanna Lindmark
Bae, bae lille lam (Divertiment sobre una fuga de Bach)
Nils Henrik Asheim
diumenge, 3 de novembre del 2013
Missa en si menor BWV 232 - J.S. BACH
Una vegada més us proposo un concert realitzat al Royal Albert Hall dins el marc del Proms. Quins grans concerts que hi fan!
Avui, una obra majúscula: La Missa en si menor BWV 232 de Johann Sebastian Bach.
Els intèrprets són:Joélle Harvey soprano; Carolyn Sampson, soprano; Iestyn Davies, cotratenor; Ed Lyon, tenor; Matthew Rose, bass, Choir of the English Concert i The English Concert sota la direcció de Harry Bicket.
Avui, una obra majúscula: La Missa en si menor BWV 232 de Johann Sebastian Bach.
Els intèrprets són:Joélle Harvey soprano; Carolyn Sampson, soprano; Iestyn Davies, cotratenor; Ed Lyon, tenor; Matthew Rose, bass, Choir of the English Concert i The English Concert sota la direcció de Harry Bicket.
divendres, 1 de novembre del 2013
Requiem en re menor, K.626
En la Diada de Tots Sants aprofito per compartir el Requiem K.626 de W.A. Mozart en una versió íntegra de l'any 1986 amb Anna Tomowa Sintow, soprano;Helga Muller Molinari, contralt;Vinson Cole, tenor;Paata Burchuladze, baix; els Wiener Singverein i la Wiener Philharmoniker dirigits per Herbert von Karajan.
2:05 I. Introitus
7:34 II. Kyrie
12:09 2. Tuba mirum
divendres, 25 d’octubre del 2013
Bohemian Rhapsody
Magnífica interpretació de Bohemian Rhapsody de Freddie Mercury arranjada per a cor i piano. Els intèrprets són la Coral Santíssima Trinidad de València, guanyadora per segon any consecutiu del Primer Premi de la secció juvenil en el XLI Certamen Coral Ejea
de los Caballeros.
divendres, 4 d’octubre del 2013
Tom and Jerry Performed
Impressionant l'interpretació d'aquest energètic medley de la Música de Tom & Jerry composada per Scott Bradley (1891-1977). L'interpreten l'Orquestra John Wilson dins els BBC Proms 2013 a la London Royal Albert Hall.
Podeu obtenir més informació en aquesta web.
Podeu obtenir més informació en aquesta web.
dilluns, 23 de setembre del 2013
Porgi, amor, qualche ristoro
A Le nozze di Figaro de W.A. Mozart, al començament de l'acte II, la Comtessa lamenta les infidelitats del seu espòs, Porgi, amor, qualche ristoro (Dóna'm, amor, algun remei).
En aquesta versió de l'any 1998 al Metropolitan Opera, Renée Fleming interpreta el paper de la Comtessa.
En aquesta versió de l'any 1998 al Metropolitan Opera, Renée Fleming interpreta el paper de la Comtessa.
dimecres, 11 de setembre del 2013
DIADA NACIONA DE CATALUNYA 2013
BONA DIADA!!!
VISCA CATALUNYA!!!
FEM VIA!!!
Visiteu l'article publicat el 10 de setembre de 2010. Gràcies!
dissabte, 7 de setembre del 2013
Interromput per un mòbil
Així reacciona el violinista Lukas Kmit quan és interromput pel so d'un mòbil a la meitat de la seva interpretació en una sinagoga ortodoxa de Presov, Eslovàquia.
Gran reacció!!!
dimarts, 3 de setembre del 2013
dijous, 22 d’agost del 2013
dimecres, 21 d’agost del 2013
dimarts, 30 de juliol del 2013
Música de poetes
 |
| Clica sobre la imatge per accedir a la pàgina. |
diumenge, 21 de juliol del 2013
Lament de Dido: When I am laid in earth (2)
Lamentablement el vídeo que vaig penjar en l'article anterior ha estat bloquejat en el nostre país per qüestions de drets d'autor. A petició de la Montse que m'ha fet adonar d'aquest problema us proposo diferents versions i us convido a llegir l'article Lament de Dido: When I am laid in earth.
Per començar una versió de concert celebrat a la Last Night of Proms 2009, al Royal Albert Hall el 12 de setembre de 2009. La mezzo-soprano Sarah Connlly és Dido i l'acompanyen el cor i l'orquestra de la BBC. No sé qui és el director.
Una altra versió escènica interpretada per la soprano Xenia Meijer acompanyada pel Dido Koor & Combattimento Consort Amsterdam dirigits per Jan Willem De Vriend.
I una tercera versió escènia de l'obra sensera interpretada per
Conducted by Christopher Hogwood
Al minut 46:18 comença el fragment que us proposava.
I per acabar, una quarta versió! La mateixa que estava bloquejada en el primer article. A mi, la veritat, és la que m'agrada més.
Apa, Montse, que ho disfrutis!
Per començar una versió de concert celebrat a la Last Night of Proms 2009, al Royal Albert Hall el 12 de setembre de 2009. La mezzo-soprano Sarah Connlly és Dido i l'acompanyen el cor i l'orquestra de la BBC. No sé qui és el director.
Una altra versió escènica interpretada per la soprano Xenia Meijer acompanyada pel Dido Koor & Combattimento Consort Amsterdam dirigits per Jan Willem De Vriend.
I una tercera versió escènia de l'obra sensera interpretada per
- Dido, Queen of Carthage: Sarah Connolly
- Aeneas, a Trojan prince: Lucas Meachem
- Belinda, Dido's maid: Lucy Crowe
- Sorceress: Sara Fulgoni
- Second Woman: Anita Watson
- First Witch: Eri Nakamura
- Second Witch: Pumeza Matshikiza
- Spirit: Iestyn Davies
- Sailor: Ji-Min Park
Conducted by Christopher Hogwood
Al minut 46:18 comença el fragment que us proposava.
I per acabar, una quarta versió! La mateixa que estava bloquejada en el primer article. A mi, la veritat, és la que m'agrada més.
Apa, Montse, que ho disfrutis!
dissabte, 13 de juliol del 2013
Lament de Dido: When I am laid in earth
Dido & Aeneas és una òpera en tres actes amb música de Henry Purcell. Amb només una hora de durada és una de les òperes més importants del barroc i està considerada com la primera òpera nacional anglesa.
Està basada en una història d'amor extreta del llibre IV de la Eneida de Vilgili, sobre la llegendària reina de Cartago, Dido, i el troià refugiat Enees. Quan Enees i la seva tropa naufraguen a Cartago, ell i la reina s'enamoren. Però, per enveja a Dido, les bruixes es confabulen i li fan creure a l'heroi que ha de partir i que el seu destí és refundar Troia. Dido, es lamenta ja que no pot viure sense el seu amor, però, quan Enees decideix quedar-se, ella el rebutja, i es suïcida.
When I am laid in earth (Quan jegui sota la terra), és l'ària més commovedora d'aquesta òpera, tota una joia musical per el cor i per l'esperit. A aquest cant de comiat (de la vida i de l'amor) li precedeix un recitatiu on es retrata una Dido moribunda mitjançant el lent descens de setena per graus conjunts que serveix de preparació al seu lament.
En tonalitat de sol menor i fidel a la tradició de l'òpera italiana, When I am laid in earth (minut 2:48) té el suport d'un baix obstinat, que sorgeix de la quarta descendent (comú aquest tipus de laments) de la tònica a la dominant, i es "llisca" mitjançant cromatismes, el que en retòrica musical es coneix com lamentatio, molt comú en la música barroca quan es buscaven expressar afectes tràgics. Aquest baix obstinat es veu ampliat per una fórmula cadencial de dos compassos, el que dóna com a resultat un esquema de cinc compassos que es repeteix nou vegades. La presència de retards produeix, en gran mesura, un efecte de tensió i impuls, el que intensifica la dissonància, i, per tant, el caràcter de lament i dolor de l'ària.
El cor final, With drooping wings (Amb ales caigudes), posseeix una profunditat absoluta del color elegíac, sentiment recolzat i descrit pel suggeriment musical de "ales caigudes" mitjançant l'ús d'escales menors descendents i per les impressionants pauses després de les paraules never part (mai et separis).
La versió que us proposo: Malena Ernman (Dido) i Les Arts Florissants dirigits per William Christie.
Està basada en una història d'amor extreta del llibre IV de la Eneida de Vilgili, sobre la llegendària reina de Cartago, Dido, i el troià refugiat Enees. Quan Enees i la seva tropa naufraguen a Cartago, ell i la reina s'enamoren. Però, per enveja a Dido, les bruixes es confabulen i li fan creure a l'heroi que ha de partir i que el seu destí és refundar Troia. Dido, es lamenta ja que no pot viure sense el seu amor, però, quan Enees decideix quedar-se, ella el rebutja, i es suïcida.
When I am laid in earth (Quan jegui sota la terra), és l'ària més commovedora d'aquesta òpera, tota una joia musical per el cor i per l'esperit. A aquest cant de comiat (de la vida i de l'amor) li precedeix un recitatiu on es retrata una Dido moribunda mitjançant el lent descens de setena per graus conjunts que serveix de preparació al seu lament.
En tonalitat de sol menor i fidel a la tradició de l'òpera italiana, When I am laid in earth (minut 2:48) té el suport d'un baix obstinat, que sorgeix de la quarta descendent (comú aquest tipus de laments) de la tònica a la dominant, i es "llisca" mitjançant cromatismes, el que en retòrica musical es coneix com lamentatio, molt comú en la música barroca quan es buscaven expressar afectes tràgics. Aquest baix obstinat es veu ampliat per una fórmula cadencial de dos compassos, el que dóna com a resultat un esquema de cinc compassos que es repeteix nou vegades. La presència de retards produeix, en gran mesura, un efecte de tensió i impuls, el que intensifica la dissonància, i, per tant, el caràcter de lament i dolor de l'ària.
 |
| Baix obstinat de l'ària When I am laid en earth de Dido & Aeneas de H. Purcell |
El cor final, With drooping wings (Amb ales caigudes), posseeix una profunditat absoluta del color elegíac, sentiment recolzat i descrit pel suggeriment musical de "ales caigudes" mitjançant l'ús d'escales menors descendents i per les impressionants pauses després de les paraules never part (mai et separis).
La versió que us proposo: Malena Ernman (Dido) i Les Arts Florissants dirigits per William Christie.
La música i les emocions a través del temps
Michael Tilson Thomas analitza pas a pas el desenvolupament de la música clàssica a través del desenvolupament de la notació musical per escrit, l'arxivat i la re-mescla.
Montse, gràcies per fer-me conèixer aquest vídeo. Per fi l'he pogut penjar!
Montse, gràcies per fer-me conèixer aquest vídeo. Per fi l'he pogut penjar!
Flashmob en un Hospital de Jerusalem
Quaranta estudiants de l'Acadèmia de Música i Dansa de Jerusalem són els protagonistes d'aquest Flash Mob. Interpreten el famós Vals de les Flors, del Trencanous de Txaikovski al nou Sarah Wetsman Davidson Hospital Tower de Jerusalem. Metges, pacients i visitants es van unir a la diversió.
divendres, 12 de juliol del 2013
En els cors, els cors es sincronitzen
Copiat d'un article de la BBC signat per Rebecca Morelle que podeu accedir clicant aquest enllaç.
Los investigadores en el país escandinavo monitorearon el ritmo
cardíaco de los cantantes mientras realizaban una serie de trabajos
corales y descubrieron que en la medida que los miembros cantaban al
unísono, sus pulsos empezaban a acelerarse y a ralentizarse a la vez.
En el ensayo publicado en la revista especializada Frontiers in Neuroscience, los científicos escribieron que la sincronización ocurre debido a que los cantantes coordinan su respiración.
El doctor Bjorn Vickhoff, de la Academia Sahlgrenska de la Universidad de Gotemburgo, en Suecia, explicó: "El pulso baja cuando exhalas y sube cuando inhalas".
"Así que cuando estás cantando, lo haces con el aire cuando exhalas y tus pulsaciones bajan. Y entre las frases tienes que inhalar, y el pulso sube".
"Si esto es así, entonces los latidos del corazón deberían seguir la estructura de la canción o de las frases, y esto es lo que medimos y confirmamos".
Se dieron cuenta que mientras más estructurado el trabajo, más sincronizado estaba el ritmo cardíaco. Aumentaban y disminuían al mismo tiempo.
Los cantos lentos, por ejemplo, producían la mayor sincronización.
Los especialistas también descubrieron que el canto coral tiene el efecto generalizado de bajar las pulsaciones.
Esto, según ellos, era otra consecuencia de la respiración controlada.
"Creemos que cuando exhalas activas el nervio vago, que va desde el tronco encefálico hacia el corazón. Y cuando esto se activa, el corazón late con más lentitud", explica Vickhoff.
Ahora los investigadores quieren averiguar si el canto puede tener un impacto en la salud.
"Ha habido estudios sobre la respiración cuando se hace yoga, que es algo muy cercano a esto. También en la respiración guiada en la que se ha visto un efecto a largo plazo en la presión arterial se ha comprobado que es posible bajar la presión".
"Nosotros creemos que es factible que el canto también sea beneficioso".
En los coros, los corazones se sincronizan
Rebecca Morelle BBC - Miércoles, 10 de Julio de 2013
Los investigadores en el país escandinavo monitorearon el ritmo
cardíaco de los cantantes mientras realizaban una serie de trabajos
corales y descubrieron que en la medida que los miembros cantaban al
unísono, sus pulsos empezaban a acelerarse y a ralentizarse a la vez.En el ensayo publicado en la revista especializada Frontiers in Neuroscience, los científicos escribieron que la sincronización ocurre debido a que los cantantes coordinan su respiración.
El doctor Bjorn Vickhoff, de la Academia Sahlgrenska de la Universidad de Gotemburgo, en Suecia, explicó: "El pulso baja cuando exhalas y sube cuando inhalas".
"Así que cuando estás cantando, lo haces con el aire cuando exhalas y tus pulsaciones bajan. Y entre las frases tienes que inhalar, y el pulso sube".
"Si esto es así, entonces los latidos del corazón deberían seguir la estructura de la canción o de las frases, y esto es lo que medimos y confirmamos".
Cantar desde el corazón
Los científicos estudiaron a 15 miembros de un coro mientras estos cantaban distintos tipos de canciones.Se dieron cuenta que mientras más estructurado el trabajo, más sincronizado estaba el ritmo cardíaco. Aumentaban y disminuían al mismo tiempo.
Los cantos lentos, por ejemplo, producían la mayor sincronización.
Los especialistas también descubrieron que el canto coral tiene el efecto generalizado de bajar las pulsaciones.
Esto, según ellos, era otra consecuencia de la respiración controlada.
"Creemos que cuando exhalas activas el nervio vago, que va desde el tronco encefálico hacia el corazón. Y cuando esto se activa, el corazón late con más lentitud", explica Vickhoff.
Ahora los investigadores quieren averiguar si el canto puede tener un impacto en la salud.
"Ha habido estudios sobre la respiración cuando se hace yoga, que es algo muy cercano a esto. También en la respiración guiada en la que se ha visto un efecto a largo plazo en la presión arterial se ha comprobado que es posible bajar la presión".
"Nosotros creemos que es factible que el canto también sea beneficioso".
dimarts, 2 de juliol del 2013
D'UN TEMPS, D'UN PAÍS. CONCERT DE NOVA CANÇÓ.
Us
convido als concerts que aquest cap de setmana oferirem la Coral Santa
Rosalia de Torredembarra (35 anys!) i la Coral Allegro de Barcelona
acompanyats de quatre músics i ballarina.
Amb el títol D'UN TEMPS, D'UN PAÍS podreu sentir un recorregut per alguns dels temes més emblemàtics de la NOVA CANÇÓ versionada per a cor. No us el perdeu!
Preu: adults 10€ i menors fins a 10 anys 5€
Venda anticipada: 3 de juliol de 18h a 20h i una hora abans del concert.
Amb el títol D'UN TEMPS, D'UN PAÍS podreu sentir un recorregut per alguns dels temes més emblemàtics de la NOVA CANÇÓ versionada per a cor. No us el perdeu!
Dissabte 6 de juliol de 2013 a les 22h
Diumenge 7 de juliol de 2013 a les 19h
Diumenge 7 de juliol de 2013 a les 19h
al Casal Municipal de Torredembarra (C/ Capella)
Preu: adults 10€ i menors fins a 10 anys 5€
Venda anticipada: 3 de juliol de 18h a 20h i una hora abans del concert.
INTÈRPRETS
Coral Santa Rosalia de Torredembarra
Coral Allegro de Barcelona
Marina Ciuró, piano i arranjaments instrumentals
Ernest Orts, saxo
Elies Espí, contrabaix
Francesc Aguilera, bateria
Raïssa Maria Janer, ballarina
Maria Creu Àlvarez, ballarina i coreògrafa
Natàlia Casasús, Montse Meneses i Jordi Boltà, directors
dilluns, 17 de juny del 2013
El mateix
Jacob Collier és qui ha arrenjat i interpreta I've Told Every Little Star, tot un clàssic de Jacob Collier.
divendres, 14 de juny del 2013
Isn't She Lovely
Un toc diferent al blog.
Jacob Collier és qui ha arrenjat i interpreta Isn't She Lovely, tot un clàssic de Stevie Wonder. Espectacular! Gràcies Aleix per fer-me conèixer aquest vídeo.
Jacob Collier és qui ha arrenjat i interpreta Isn't She Lovely, tot un clàssic de Stevie Wonder. Espectacular! Gràcies Aleix per fer-me conèixer aquest vídeo.
divendres, 24 de maig del 2013
"Morgen" de Richard Strauss
La soprano Arleen Augér (1939-1993), juntament amb el pianista Irwin Gage, interpretant magistralment
"les dues pàgines més exquisides de música que s'hagin escrit mai" segons l'amiga Mònica Zuzama.
Morgen (1894) de Richard Strauss, amb lletra de John Henry Mackay.
Demà el sol tornarà a brillar;
i pel cami que jo recorreré,Morgen (1894) de Richard Strauss, amb lletra de John Henry Mackay.
Demà el sol tornarà a brillar;
ens reunirem un altre cop nosaltres, els benaventurats,
en el cor d'aquesta terra que respira la llum del sol...
I a l'ampla platja, banyada per ones blaves,
baixarem lentament i silenciosa,
calladament ens mirarem als ulls,
i damunt nosaltres descendirà el mut silenci de la felicitat...
dimarts, 7 de maig del 2013
Llibre Vermell de Montserrat
Ja podeu veure el concert del Llibre Vermell de Montserrat que hem interpretat diumenge 5 de maig a les 18h a l'Església de Sant Salvador del Vendrell.
Coral del Parc (10è aniversari),
formada per treballadors de les empreses abertis, el Consorci de la Zona Franca i Saba
formada per treballadors de les empreses abertis, el Consorci de la Zona Franca i Saba
Coral de la Federació Farmacèutica de Barcelona (30è aniversari)
Cor-Orfeó Parroquial del Vendrell (Jordi Solé, director)
Ço del Botafoc,
Jordi Bassó, Edgar Ferré, Adrià Grandia, Jordi Inglès "Bero", Jordi
Navarro, Jordi Quintana (director) i Roger Serra. Instruments: flabiol,
flautes dolces, sac de gemecs, tarotes, viola de roda i percusions
(aixada, campanes tubulars, cròtals, pandero, tabal, tamborí, tamborí de
cordes...)
Esbart Ciutat Comtal (Lluís Calduch, director artístic i coreogràfic)
Natàlia Casasús, soprano
Jordi Boltà, director
VÍDEO 1: Presentació i inici al minut 13:08
VÍDEO 2: O Virgo Splendens (contínuació) fins a Los set gotxs (tallat)
VÍDEO 3: Los set gotxs (contínuació) fins a Mariam Matrem (tallat)
VÍDEO 4: Mariam Matrem (contínuació) fins el final.
VÍDEO 5: aplaudiments i BIS al minut 2:09
Gravació realitzada pels Amics de l'Orgue del Vendrell i publicada a Youtube per RTV El Vendrell.
VÍDEO 3: Los set gotxs (contínuació) fins a Mariam Matrem (tallat)
VÍDEO 4: Mariam Matrem (contínuació) fins el final.
VÍDEO 5: aplaudiments i BIS al minut 2:09
Gravació realitzada pels Amics de l'Orgue del Vendrell i publicada a Youtube per RTV El Vendrell.
dimecres, 1 de maig del 2013
Concert Llibre Vermell de Montserrat
Benvolguts/des lectors/es,
em plau convidar-vos als tres concerts del Llibre Vermell de Montserrat que tindran lloc a:
Diumenge 5 de maig de 2013 a les 18h a l'Església de Sant Salvador (Pl. Vella, 2) del Vendrell.
Diumenge 9 de juny de 2013 a les 16:30h a la Basílica de l'Abadia de Montserrat.
Diumenge 16 de juny de 2013 a les 18h a l'Església de Pares Carmelites Descalços (Av. Diagonal, 424) de Barcelona.
em plau convidar-vos als tres concerts del Llibre Vermell de Montserrat que tindran lloc a:
Diumenge 5 de maig de 2013 a les 18h a l'Església de Sant Salvador (Pl. Vella, 2) del Vendrell.
Diumenge 9 de juny de 2013 a les 16:30h a la Basílica de l'Abadia de Montserrat.
Diumenge 16 de juny de 2013 a les 18h a l'Església de Pares Carmelites Descalços (Av. Diagonal, 424) de Barcelona.
Coral del Parc (10è aniversari),
formada per treballadors de les empreses abertis, el Consorci de la Zona Franca i Saba
formada per treballadors de les empreses abertis, el Consorci de la Zona Franca i Saba
Coral de la Federació Farmacèutica de Barcelona (30è aniversari)
Cor-Orfeó Parroquial del Vendrell (Jordi Solé, director)
Ço del Botafoc,
Jordi Bassó, Edgar Ferré, Adrià Grandia, Jordi Inglès "Bero", Jordi
Navarro, Jordi Quintana (director) i Roger Serra. Instruments: flabiol,
flautes dolces, sac de gemecs, tarotes, viola de roda i percusions
(aixada, campanes tubulars, cròtals, pandero, tabal, tamborí, tamborí de
cordes...)
Esbart Ciutat Comtal
Natàlia Casasús, soprano
El Llibre Vermell de Montserrat
El
Llibre Vermell de Montserrat és el còdex I de la Biblioteca del
Monestir de Montserrat. Està format per 137 folis de pergamí d’un tamany
de 423x310mm. Originàriament en tenia 172 i recull a mode de
miscel·lània, una àmplia varietat de documents com ara narracions,
miracles i prodigis, un tractat de la confessió, jubileus, butlles,
privilegis i indulgències, pregàries i sermonaris, un tractat sobre
l’univers, un llibre de les hores, un calendari monacal…, i deu peces
musicals.
Aquest
còdex es va començar a recopilar i copiar cap al 1399, tot i que conté
documents del segle XIII, i s’acabà al 1400; és, per tant, un llibre del
segle XIV, que va veure la llum al segle XV. Es creu que va ser prestat
al Marquès de Lió el 1806, abans que el monestir fos saquejat i cremat
per Napoleó Bonapart l’any 1811, durant la Guerra del Francès. Els
hereus del marquès, per desconeixement o per lucre, el van vendre. El
monestir benedictí el va recuperar novament l’any 1885 i fou llavors que
es va enquadernar amb vellut de color vermell, origen del nom català
amb el qual se’l coneix. El 1947 es va restaurar i enquadernar amb pell
vermella.
Context històric
Ja
al segle XI els pelegrins acudien a Montserrat, convençuts del poder
miraculós de la Verge que allí es venerava, una bonica talla de fusta
policromada. La major part eren pelegrins del propi regne aragonès i,
especialment, de Catalunya.
Al
llarg dels segles XII i XIII, la devoció a la Verge Maria rebé un gran
impuls i fou llavors que començà a cultivar-se el gènere literari dels
Miracula, dedicat a narrar els fets portentosos atribuïts a la seva
intervenció. En aquest temps, incrementen les donacions de terres i
diners al monestir de Montserrat per part d’alguns nobles i rics, amb
motiu de les prometences, accions de gràcies, morts sense herència, etc.
Incrementa, sobretot, el romiatge de pelegrins que pujaven al monestir
pel camí de Collbató, l’únic accessible. Al segle XIV, al monestir ja hi
havia dotze monjos que estaven acompanyats d’ermitans, escolans i
altres persones, i per facilitar l’accés dels pelegrins, es va construir
el pont de Monistrol i es va arreglar el vell camí de Collbató on s’hi
van col·locar set creus amb al·legories als set goigs de la Mare de Déu.
El
costum de passar la nit en vetlla nasqué a Montserrat simplement per
falta d’albergs. El monestir, la capacitat del qual era molt reduïda,
només podia donar aixopluc a nobles i eclesiàstics. No és doncs
d’estrenyar que després de les oracions, misses i sermons sorgís entre
els pelegrins una certa necessitat de distreure’s, tractant d’oblidar la
fatiga, i se suposa que també la fam i les calamitats.
Els
cants i danses populars degueren sonar a totes hores, com una
manifestació natural d’alegria de gent de condició molt humil en la seva
majoria, per a la qual el fet d’arribar a postrar-se davant la imatge
de la Verge podia constituir un dels seus somnis. L’objectiu dels cants i
danses inclosos en el Llibre Vermell era transformar aquesta
manifestació en una altra de caràcter pietós.
Els
pelegrins ballaven a l’interior del temple al so dels cants que ells
mateixos entonaven, probablement perquè clergues i diaques també tenien
costum de fer-ho. Si els laics portaven les seves danses al temple, per
la seva banda la gent de l’església treia les seves al carrer.
Els
actes més importants per als pelegrins, eren la vetlla a la Mare de
Déu, que durava tota la nit, i la missa matinal que es celebrava al
voltant de les cinc del matí. L’ambient de l’església era força fosc, ja
que estava il·luminada només amb llànties i espelmes, que creaven una
atmosfera espessa i densa, la qual, juntament amb la humitat i el fred
propis de la muntanya, generaven un clima no gaire acollidor.
Aquelles
condicions i el fet que a l’església no hi havia cadires ni bancs, feia
que els romeus s’asseguessin i jaguessin a terra en catifes, mantes i
màrfegues, cosa que dificultava el recolliment i la pregària i, en
canvi, facilitava que s’adormissin en qualsevol lloc. Potser aquest és
el motiu pel qual, entre la primera i la segona peça del Llibre Vermell,
s’inclou el text següent: “Ja que els pelegrins, quan vetllen a
l’església de Santa Maria de Montserrat, volen cantar i ballar, i també
[ho volen fer] a la plaça de dia. I allí només s’han de cantar cançons
honestes i devotes, i abans i després [d’aquesta nota] n’hem escrit
algunes. I s’han d’usar honestament i modestament, per no molestar els
que perseveren en oracions i devotes contemplacions, el les quals tots
els que vetllen han d’insistir de la mateixa manera i han de dedicar-se
devotament”.
Així
doncs, els pelegrins cantaven i ballaven a l’església com a fora la
plaça, amb cants i danses com era costum a l’època medieval. Uns amb
funció oracional, de lloança o de penitència, i altres amb funció lúdica
i de gaudi.
Les peces musicals del Llibre Vermell
El
Llibre Vermell de Montserrat conté deu peces musicals escrites en sis
folis, del 21 “verso” (darrere) al 27 “recto” (davant), algunes de les
quals són cançons de lloança i pregària, i altres són cançons i danses
“honestes i devotes”, per ser cantades i ballades a l’església i a la
plaça.
D’aquestes
deu peces, tres són cànons, sis virolais i una és una balada. Al mateix
temps quatre d’elles són balls rodons explícits i un implícit. Llevat
dels tres cànons que en interpretar-se generaven polifonia, quatre peces
són monodies i les altres són polifòniques a dues i tres veus. La
majoria de cançons són en llatí, una d’elles en occità i una altra, en
català, llengües utilitzades al regne d’Aragó al llarg de l’Edat
Mitjana.
Nou
de les deu peces estan dedicades a la Mare de Déu, i les dues primeres
esmenten específicament Montserrat dient: “Viginis Marie de Montserrato”
i “Miraculis serrato”. La darrera peça està dedicada a la mort i a la
fugacitat de la vida i dels béns.
Les
deu peces del Llibre Vermell són un testimoni únic de la música
religiosa de caràcter popular, tant perquè és l’únic document d’aquestes
característiques que es conserva, com perquè a diferència d’altres
llocs com Castella o Santiago de Compostela on les cançons eren
interpretades per músics, generalment joglars o ministrers, a Montserrat
les cantaven els fidels, el poble.
O virgo splendens (foli 21v)
Antifona (cant litúrgic) d’estil gregorià, tranquil·la, dolça i reposada, escrita com a cànon.
Stella splendens (folis 22v/r i 23r)
Virolai a dues veus, amb forma de cantilena, que es ballava com un ball rodó.
Laudemus virginem (foli 23r)
Cànon circular, de melodia senzilla d’origen popular que crea una dolça polifonia.
Los set gotxs (folis 23v i 24r)
Balada
i ball rodó a una veu, amb textos en català i llatí. Són els primers
goigs en català dedicats a la Mare de Déu, i la segona composició
catalana amb música que es conserva.
Splendens ceptigera (foli 23r)
Caccia (“caça”) a tres veus, amb efecte de cànon.
Polorum regina (foli 24v)
Virolai a una veu i ball rodó, on els romeus només devien cantar la tornada.
Mariam matrem (foli 25r)
Virolai polifònic a tres veus, una cantada i dues instrumentals.
Cuncti simus (foli 24r)
Virolai a una veu, i alhora ball rodó, que integra el gregorià del text i de la melodia amb la popularitat del ritme i del cant.
Inperayritz (folis 25v i 26r)
Virolai a dues veus, en occità, d’aire solemne que recorda una Salve.
Ad mortem festinamus (folis 26v i 27r)
Virolai a una veu, en forma de dansa “a” la mort, de ball rodó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)