dissabte, 13 de juliol del 2013

Lament de Dido: When I am laid in earth

Dido & Aeneas és una òpera en tres actes amb música de Henry Purcell. Amb només una hora de durada és una de les òperes més importants del barroc i està considerada com la primera òpera nacional anglesa.

Està basada en una història d'amor extreta del llibre IV de la Eneida de Vilgili, sobre la llegendària reina de Cartago, Dido, i el troià refugiat Enees. Quan Enees i la seva tropa naufraguen a Cartago, ell i la reina s'enamoren. Però, per enveja a Dido, les bruixes es confabulen i li fan creure a l'heroi que ha de partir i que el seu destí és refundar Troia. Dido, es lamenta ja que no pot viure sense el seu amor, però, quan Enees decideix quedar-se, ella el rebutja, i es suïcida.

When I am laid in earth (Quan jegui sota la terra), és l'ària més commovedora d'aquesta òpera, tota una joia musical per el cor i per l'esperit. A aquest cant de comiat (de la vida i de l'amor) li precedeix un recitatiu on es retrata una Dido moribunda mitjançant el lent descens de setena per graus conjunts que serveix de preparació al seu lament.

En tonalitat de sol menor i fidel a la tradició de l'òpera italiana, When I am laid in earth (minut 2:48) té el suport d'un baix obstinat, que sorgeix de la quarta descendent (comú aquest tipus de laments) de la tònica a la dominant, i es "llisca" mitjançant cromatismes, el que en retòrica musical es coneix com lamentatio, molt comú en la música barroca quan es buscaven expressar afectes tràgics. Aquest baix obstinat es veu ampliat per una fórmula cadencial de dos compassos, el que dóna com a resultat un esquema de cinc compassos que es repeteix nou vegades. La presència de retards produeix, en gran mesura, un efecte de tensió i impuls, el que intensifica la dissonància, i, per tant, el caràcter de lament i dolor de l'ària.
Baix obstinat de l'ària When I am laid en earth de Dido & Aeneas de H. Purcell

El cor final, With drooping wings (Amb ales caigudes), posseeix una profunditat absoluta del color elegíac, sentiment recolzat i descrit pel suggeriment musical de "ales caigudes" mitjançant l'ús d'escales menors descendents i per les impressionants pauses després de les paraules never part (mai et separis).


La versió que us proposo: Malena Ernman (Dido) i Les Arts Florissants dirigits per William Christie.