Concert per a piano i orquestra en la menor, Op.54 de Robert Schumann

Una nova col·laboració de la pianista i musicòloga Montserrat Giménez:

El Concert per a piano i orquestra en la menor, Op.54 va ser escrit pel compositor alemany Robert Schumann (1810-1856) entre els anys 1841-1845. L’origen d’aquesta obra es troba a l’any 1841, quan Schumann va escriure una Fantasia per a piano i orquestra en la menor, la qual es va transformar anys més tard i després d’algunes revisions, amb el primer moviment del concert. A l’any 1845 va acabar de completar el concert, que va dedicar al seu amic, compositor i pianista alemany Ferdinand Hiller (1811-1885). 

El Concert per a piano i orquestra en la menor Op.54 es va interpretar per primera vegada al desembre de 1845 a Dresden, amb Clara Wieck, l’esposa del compositor al piano i Ferdinand Hiller com a director de l’orquestra. La segona interpretació pública i l’estrena oficial va ser a la Gewandhaus de Leipzig l’1 de gener de 1846 amb Clara també al piano i dirigida per Felix Mendelssohn.

Ferdinand Hiller, de ben petit va mostrar gran talent, per això el seu pare el va enviar a Weimar on va estudiar amb el gran pianista virtuós Johann Nepomuk Hummel(1778-1837).

Aquesta obra, segons Schumann, se situa “entre el concert, la simfonia i la gran sonata”. I és que no és un concert virtuosístic, ni tampoc hi ha el dramàtic enfrontament entre el solista i l’orquestra típic dels concerts de Beethoven. Aquesta obra és d’una gran bellesa, l’escriptura del piano és d’una musicalitat magnífica i la relació amb l’orquestra Schumann la va tractar amb una gran delicadesa. 

L’obra comença amb un Allegro affetuoso que degut el seu origen, tal com he comentat anteriorment, té una forma lliure, les idees es relacionen entre sí, es van desenvolupant i les referències entre elles són constants de principi a fi. El segon moviment, Intermezzo, té estructura de lied (o cançó) en tres parts i s’estableix un exquisit diàleg entre solista i orquestra, és d’una gran bellesa, i una evocació del tema principal del primer moviment ens condueix al tercer i darrer moviment, Allegro vivace, en forma sonata, el primer dels dos temes a partir del qual es desenvolupa tot el final està relacionat amb el tema principal del primer moviment. 

Quan Schumann va escriure la Fantasia per a piano i orquestra, que després serà l’Allegro affettuoso del concert, era l’any 1841, any en què el compositor, que tenia problemes mentals, es trobava estable a nivell emocional, feia un any que s’havia casat, després de les dificultats que el seu sogre li va posar, amb la dona que més estimava, Clara Wieck i havia nascut la primera filla del matrimoni, Marie. 

Robert Schumann amb la seva esposa Clara Wieck (1819-1896), la qual va ser una gran pianista i compositora. Degut a la lesió que Schumann es va fer en els dits, Clara era qui interpretava la majoria de vegades les obres del seu marit.

Va ser una època de gran activitat creadora, aquest any és conegut com “l’Any de la simfonia”. Schumann, que fins ara havia escrit moltes peces per a piano sol i lieds, es veia amb forces de compondre una obra d’un gènere que encara no havia escrit mai: la simfonia. Al mes de gener de 1841 escriu la Primera Simfonia, opus 35, estrenada al març a Leipzig. Immediatament després va escriure Symphonette, que no va arribar a ser una simfonia completa, més tard aquesta obra la va anomenar Obertura, Scherzo i Final, opus 52 i al final d’aquest any va compondre la Simfonia en re menor, després coneguda com la Quarta simfonia, opus 120. 

Després d’un període inestable anímicament, va tornar a estudiar contrapunt i a compondre algunes obres amb aquest estil fins que, a l’estiu de 1845, Schumann quan ja havia fet tres revisions del primer moviment del concert, es decideix a completar l’obra amb els altres dos moviments restants: Intermezzo i Allegro Vivace. 

Us deixo amb la següent versió de la pianista argentina Martha Argerich, la qual habitualment en els seus concerts interpreta obres de Robert Schumann, Txaikowsky i Chopin. 

ROBERT SCHUMANN

Piano Concerto in A minor, Op.54 00:31 

I. Allegro affettuoso 15:35 

II. Intermezzo 21:23 

III. Allegro vivace 

Martha Argerich, piano 

Gewandhausorchester Leipzig 

Riccardo Chailly, director