Cantique de Jean Racine (Op. 11) és una obra per a cor mixte i piano (o orgue) que Gabriel Fauré (1845-1924) va escriure quan tenia dinou anys. L'obra va guanyar el primer premi de composició quan es va graduar l'École Niedermeyer.
El text és una paràfrasi de Jean Racine (1639-1699) de l'himne psedoambrosià de les matines del dimarts, Consors paterni luminis.
Clica damunt de l'enllaç per veure la partitura o bé el text original en francès i la traducció en altres idiomes, entre ells, el castellà.
Així és com l'interpreten la Cappella Amsterdam dirigits per Daniel Reuss.
Un dia com avui, 21 de març, però de l'any 1685, va néixer el mestre Johann Sebastian Bach.
Desde fa molts anys que aquest dia li faig (i em faig, avui faig 40anys) un homenatge
molt personal escoltant la seva música durant una estona. Desde l'any 2011 comparteixo aquest moment amb tots vosaltres a través d'aquest blog.
Enguany m'ha vingut de gust escoltar el 2n moviment: Largo ma non tanto del Concert per a dos violins (BWV 1043), en re menor, del mestre de Leipzig. Aquest concert és sens dubte un dels més complexos, fascinants i bells de tots els concerts de l'època barroca. En aquest expressiu Largo ma non tanto l'orquestra es limita a acompanyar amb acords mentre tot el protagonisme es centra en l'exquisit, plàcit, bonhomiós, amable... diàleg dels dos violins solistes. Després de remenar una estona, em quedo amb la interpretació en viu que en fan el conjunt Voices of music desde St. Mark's, San Francisco, amb CarlaMoore iCynthiaMillerFreivogel, violinsbarrocssolistes; KatherineKymei LisaGrodin, violinsbarrocs, David DanielBowes, violabarroca; TanyaTomkins, cellobaix continu; FarleyPearce, violó, Katherine Heater,orgue barroc i David Tayler, arxillaüt.
Clica aquí per veure la partitura (pàgina 9) extreta de IMSLP.
A continuació podreu veure i sentir l'ària "Vissi d'arte" del segon acte de l'òpera Tosca de Giaccomo Puccini interpretada magistralment per la soprano lírica spinto estatunidenca Sondra Radvanovsky. Situem-nos una mica en l'acció del segon acte d'aquesta òpera. Mario Cavaradossi, pintor amant de Tosca (una cantant), és empresonat pel dèspote i malcarat Scarpia (cap de la policia) ara no bé el cas el perquè. En tot cas el triangle amorós està servit. Tosca demana a Scarpia quin és el preu de la llibertat de Mario. Scarpia li confessa la passió que sent per ella i lascivament li demana el seu cos,
la seua virtut, i ella mateixa, per a posar en llibertat a Mario. Tosca
intenta fugir però Sarpia l'agafa i intenta forçar-la. Durant la
baralla se senten tabals – Scarpia indica que són els tabals que
anuncien l'execució de Cavaradossi. Tosca finalment, vençuda, pregunta a
Déu la raó de tanta crueltat envers ella (Vissi d'arte, vissi d'amore – "He viscut de l'art, he viscut de l'amor".
Director musical/Director musical/Music director: Paolo Carignani Director d'escena/Director de escena/Stage director: Paco Azorín Coproducció/Coproducción/Coproduction: Gran Teatre del Liceu / Teatro de la Maestranza (Sevilla) Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
I què passa a continuació? Doncs que... que... no us perdeu el desenllaç. És una òpera molt maca de veure. Sempre us queda la viquipèdia per llegir l'argument de l'òpera.
4x4sextet som un conjunt de cambra format per un quartet vocal i dues pianistes. L'amor al Lied, la recerca de la transmissió de
sentiments en la música i l'amistat han estat el detonant de la nostra
existència.
Ens fa molta il·lusió compartir amb el públic el nostre
treball i fer arribar la magnífica música escrita per aquest tipus de
formació.