![]() |
Clica sobre la imatge per accedir a la pàgina. |
dimarts, 30 de juliol del 2013
Música de poetes
diumenge, 21 de juliol del 2013
Lament de Dido: When I am laid in earth (2)
Lamentablement el vídeo que vaig penjar en l'article anterior ha estat bloquejat en el nostre país per qüestions de drets d'autor. A petició de la Montse que m'ha fet adonar d'aquest problema us proposo diferents versions i us convido a llegir l'article Lament de Dido: When I am laid in earth.
Per començar una versió de concert celebrat a la Last Night of Proms 2009, al Royal Albert Hall el 12 de setembre de 2009. La mezzo-soprano Sarah Connlly és Dido i l'acompanyen el cor i l'orquestra de la BBC. No sé qui és el director.
Una altra versió escènica interpretada per la soprano Xenia Meijer acompanyada pel Dido Koor & Combattimento Consort Amsterdam dirigits per Jan Willem De Vriend.
I una tercera versió escènia de l'obra sensera interpretada per
Conducted by Christopher Hogwood
Al minut 46:18 comença el fragment que us proposava.
I per acabar, una quarta versió! La mateixa que estava bloquejada en el primer article. A mi, la veritat, és la que m'agrada més.
Apa, Montse, que ho disfrutis!
Per començar una versió de concert celebrat a la Last Night of Proms 2009, al Royal Albert Hall el 12 de setembre de 2009. La mezzo-soprano Sarah Connlly és Dido i l'acompanyen el cor i l'orquestra de la BBC. No sé qui és el director.
Una altra versió escènica interpretada per la soprano Xenia Meijer acompanyada pel Dido Koor & Combattimento Consort Amsterdam dirigits per Jan Willem De Vriend.
I una tercera versió escènia de l'obra sensera interpretada per
- Dido, Queen of Carthage: Sarah Connolly
- Aeneas, a Trojan prince: Lucas Meachem
- Belinda, Dido's maid: Lucy Crowe
- Sorceress: Sara Fulgoni
- Second Woman: Anita Watson
- First Witch: Eri Nakamura
- Second Witch: Pumeza Matshikiza
- Spirit: Iestyn Davies
- Sailor: Ji-Min Park
Conducted by Christopher Hogwood
Al minut 46:18 comença el fragment que us proposava.
I per acabar, una quarta versió! La mateixa que estava bloquejada en el primer article. A mi, la veritat, és la que m'agrada més.
Apa, Montse, que ho disfrutis!
dissabte, 13 de juliol del 2013
Lament de Dido: When I am laid in earth
Dido & Aeneas és una òpera en tres actes amb música de Henry Purcell. Amb només una hora de durada és una de les òperes més importants del barroc i està considerada com la primera òpera nacional anglesa.
Està basada en una història d'amor extreta del llibre IV de la Eneida de Vilgili, sobre la llegendària reina de Cartago, Dido, i el troià refugiat Enees. Quan Enees i la seva tropa naufraguen a Cartago, ell i la reina s'enamoren. Però, per enveja a Dido, les bruixes es confabulen i li fan creure a l'heroi que ha de partir i que el seu destí és refundar Troia. Dido, es lamenta ja que no pot viure sense el seu amor, però, quan Enees decideix quedar-se, ella el rebutja, i es suïcida.
When I am laid in earth (Quan jegui sota la terra), és l'ària més commovedora d'aquesta òpera, tota una joia musical per el cor i per l'esperit. A aquest cant de comiat (de la vida i de l'amor) li precedeix un recitatiu on es retrata una Dido moribunda mitjançant el lent descens de setena per graus conjunts que serveix de preparació al seu lament.
En tonalitat de sol menor i fidel a la tradició de l'òpera italiana, When I am laid in earth (minut 2:48) té el suport d'un baix obstinat, que sorgeix de la quarta descendent (comú aquest tipus de laments) de la tònica a la dominant, i es "llisca" mitjançant cromatismes, el que en retòrica musical es coneix com lamentatio, molt comú en la música barroca quan es buscaven expressar afectes tràgics. Aquest baix obstinat es veu ampliat per una fórmula cadencial de dos compassos, el que dóna com a resultat un esquema de cinc compassos que es repeteix nou vegades. La presència de retards produeix, en gran mesura, un efecte de tensió i impuls, el que intensifica la dissonància, i, per tant, el caràcter de lament i dolor de l'ària.
El cor final, With drooping wings (Amb ales caigudes), posseeix una profunditat absoluta del color elegíac, sentiment recolzat i descrit pel suggeriment musical de "ales caigudes" mitjançant l'ús d'escales menors descendents i per les impressionants pauses després de les paraules never part (mai et separis).
La versió que us proposo: Malena Ernman (Dido) i Les Arts Florissants dirigits per William Christie.
Està basada en una història d'amor extreta del llibre IV de la Eneida de Vilgili, sobre la llegendària reina de Cartago, Dido, i el troià refugiat Enees. Quan Enees i la seva tropa naufraguen a Cartago, ell i la reina s'enamoren. Però, per enveja a Dido, les bruixes es confabulen i li fan creure a l'heroi que ha de partir i que el seu destí és refundar Troia. Dido, es lamenta ja que no pot viure sense el seu amor, però, quan Enees decideix quedar-se, ella el rebutja, i es suïcida.
When I am laid in earth (Quan jegui sota la terra), és l'ària més commovedora d'aquesta òpera, tota una joia musical per el cor i per l'esperit. A aquest cant de comiat (de la vida i de l'amor) li precedeix un recitatiu on es retrata una Dido moribunda mitjançant el lent descens de setena per graus conjunts que serveix de preparació al seu lament.
En tonalitat de sol menor i fidel a la tradició de l'òpera italiana, When I am laid in earth (minut 2:48) té el suport d'un baix obstinat, que sorgeix de la quarta descendent (comú aquest tipus de laments) de la tònica a la dominant, i es "llisca" mitjançant cromatismes, el que en retòrica musical es coneix com lamentatio, molt comú en la música barroca quan es buscaven expressar afectes tràgics. Aquest baix obstinat es veu ampliat per una fórmula cadencial de dos compassos, el que dóna com a resultat un esquema de cinc compassos que es repeteix nou vegades. La presència de retards produeix, en gran mesura, un efecte de tensió i impuls, el que intensifica la dissonància, i, per tant, el caràcter de lament i dolor de l'ària.
![]() |
Baix obstinat de l'ària When I am laid en earth de Dido & Aeneas de H. Purcell |
El cor final, With drooping wings (Amb ales caigudes), posseeix una profunditat absoluta del color elegíac, sentiment recolzat i descrit pel suggeriment musical de "ales caigudes" mitjançant l'ús d'escales menors descendents i per les impressionants pauses després de les paraules never part (mai et separis).
La versió que us proposo: Malena Ernman (Dido) i Les Arts Florissants dirigits per William Christie.
La música i les emocions a través del temps
Michael Tilson Thomas analitza pas a pas el desenvolupament de la música clàssica a través del desenvolupament de la notació musical per escrit, l'arxivat i la re-mescla.
Montse, gràcies per fer-me conèixer aquest vídeo. Per fi l'he pogut penjar!
Montse, gràcies per fer-me conèixer aquest vídeo. Per fi l'he pogut penjar!
Flashmob en un Hospital de Jerusalem
Quaranta estudiants de l'Acadèmia de Música i Dansa de Jerusalem són els protagonistes d'aquest Flash Mob. Interpreten el famós Vals de les Flors, del Trencanous de Txaikovski al nou Sarah Wetsman Davidson Hospital Tower de Jerusalem. Metges, pacients i visitants es van unir a la diversió.
divendres, 12 de juliol del 2013
En els cors, els cors es sincronitzen
Copiat d'un article de la BBC signat per Rebecca Morelle que podeu accedir clicant aquest enllaç.
Los investigadores en el país escandinavo monitorearon el ritmo
cardíaco de los cantantes mientras realizaban una serie de trabajos
corales y descubrieron que en la medida que los miembros cantaban al
unísono, sus pulsos empezaban a acelerarse y a ralentizarse a la vez.
En el ensayo publicado en la revista especializada Frontiers in Neuroscience, los científicos escribieron que la sincronización ocurre debido a que los cantantes coordinan su respiración.
El doctor Bjorn Vickhoff, de la Academia Sahlgrenska de la Universidad de Gotemburgo, en Suecia, explicó: "El pulso baja cuando exhalas y sube cuando inhalas".
"Así que cuando estás cantando, lo haces con el aire cuando exhalas y tus pulsaciones bajan. Y entre las frases tienes que inhalar, y el pulso sube".
"Si esto es así, entonces los latidos del corazón deberían seguir la estructura de la canción o de las frases, y esto es lo que medimos y confirmamos".
Se dieron cuenta que mientras más estructurado el trabajo, más sincronizado estaba el ritmo cardíaco. Aumentaban y disminuían al mismo tiempo.
Los cantos lentos, por ejemplo, producían la mayor sincronización.
Los especialistas también descubrieron que el canto coral tiene el efecto generalizado de bajar las pulsaciones.
Esto, según ellos, era otra consecuencia de la respiración controlada.
"Creemos que cuando exhalas activas el nervio vago, que va desde el tronco encefálico hacia el corazón. Y cuando esto se activa, el corazón late con más lentitud", explica Vickhoff.
Ahora los investigadores quieren averiguar si el canto puede tener un impacto en la salud.
"Ha habido estudios sobre la respiración cuando se hace yoga, que es algo muy cercano a esto. También en la respiración guiada en la que se ha visto un efecto a largo plazo en la presión arterial se ha comprobado que es posible bajar la presión".
"Nosotros creemos que es factible que el canto también sea beneficioso".
En los coros, los corazones se sincronizan
Rebecca Morelle BBC - Miércoles, 10 de Julio de 2013

En el ensayo publicado en la revista especializada Frontiers in Neuroscience, los científicos escribieron que la sincronización ocurre debido a que los cantantes coordinan su respiración.
El doctor Bjorn Vickhoff, de la Academia Sahlgrenska de la Universidad de Gotemburgo, en Suecia, explicó: "El pulso baja cuando exhalas y sube cuando inhalas".
"Así que cuando estás cantando, lo haces con el aire cuando exhalas y tus pulsaciones bajan. Y entre las frases tienes que inhalar, y el pulso sube".
"Si esto es así, entonces los latidos del corazón deberían seguir la estructura de la canción o de las frases, y esto es lo que medimos y confirmamos".
Cantar desde el corazón
Los científicos estudiaron a 15 miembros de un coro mientras estos cantaban distintos tipos de canciones.Se dieron cuenta que mientras más estructurado el trabajo, más sincronizado estaba el ritmo cardíaco. Aumentaban y disminuían al mismo tiempo.
Los cantos lentos, por ejemplo, producían la mayor sincronización.
Los especialistas también descubrieron que el canto coral tiene el efecto generalizado de bajar las pulsaciones.
Esto, según ellos, era otra consecuencia de la respiración controlada.
"Creemos que cuando exhalas activas el nervio vago, que va desde el tronco encefálico hacia el corazón. Y cuando esto se activa, el corazón late con más lentitud", explica Vickhoff.
Ahora los investigadores quieren averiguar si el canto puede tener un impacto en la salud.
"Ha habido estudios sobre la respiración cuando se hace yoga, que es algo muy cercano a esto. También en la respiración guiada en la que se ha visto un efecto a largo plazo en la presión arterial se ha comprobado que es posible bajar la presión".
"Nosotros creemos que es factible que el canto también sea beneficioso".
dimarts, 2 de juliol del 2013
D'UN TEMPS, D'UN PAÍS. CONCERT DE NOVA CANÇÓ.
Us
convido als concerts que aquest cap de setmana oferirem la Coral Santa
Rosalia de Torredembarra (35 anys!) i la Coral Allegro de Barcelona
acompanyats de quatre músics i ballarina.
Amb el títol D'UN TEMPS, D'UN PAÍS podreu sentir un recorregut per alguns dels temes més emblemàtics de la NOVA CANÇÓ versionada per a cor. No us el perdeu!
Preu: adults 10€ i menors fins a 10 anys 5€
Venda anticipada: 3 de juliol de 18h a 20h i una hora abans del concert.
Amb el títol D'UN TEMPS, D'UN PAÍS podreu sentir un recorregut per alguns dels temes més emblemàtics de la NOVA CANÇÓ versionada per a cor. No us el perdeu!
Dissabte 6 de juliol de 2013 a les 22h
Diumenge 7 de juliol de 2013 a les 19h
Diumenge 7 de juliol de 2013 a les 19h
al Casal Municipal de Torredembarra (C/ Capella)
Preu: adults 10€ i menors fins a 10 anys 5€
Venda anticipada: 3 de juliol de 18h a 20h i una hora abans del concert.
INTÈRPRETS
Coral Santa Rosalia de Torredembarra
Coral Allegro de Barcelona
Marina Ciuró, piano i arranjaments instrumentals
Ernest Orts, saxo
Elies Espí, contrabaix
Francesc Aguilera, bateria
Raïssa Maria Janer, ballarina
Maria Creu Àlvarez, ballarina i coreògrafa
Natàlia Casasús, Montse Meneses i Jordi Boltà, directors
Subscriure's a:
Missatges (Atom)