dilluns, 10 d’octubre de 2011

La campanella

Aquest any es celebra el 200 aniversari del naixement de Franz Liszt, és per això que vull compartir aquest vídeo, que el trobo genial, en el qual el pianista Evgeny Kissin interpreta una de les obres d'aquest compositor, La Campanella. Aquest estudi està basat en un tema del Concert per a violí nº2 de Paganini. És genial! 
Després del vídeo trobareu un comentari de l'obra gentilesa de la pianista i musicòloga Montserrat Giménez Mas a qui aprofito per agrair-li la seva primera col·laboració en aquest blog. Tant de bo en segueixin moltes més.
 
Comentari de Montserrat Giménez

El pianista i compositor hongarès Franz Liszt (1811-1886) va fer la primera versió de l’estudi nº3 dels Grandes Études de Paganini més conegut com “La Campanella” l’any 1838, aquesta primera versió formava part d’una sèrie d’estudis anomenats “Études d’execution transcendante d’après Paganini” S.140, més tard, al 1851 el va revisar juntament amb els altres estudis i els va reanomenar ”Grandes Études de Paganini” S.141. 

“La Campanella”(en la bemoll menor/sol sostingut menor), està basada en un tema de l’últim moviment del concert per a violí i orquestra nº2 Op.7 en Si menor del gran violinista italià Niccolò Paganini (1782-1840). Aquest moviment és un Rondó en el que la melodia està reforçada pel so d’una campaneta. 

A l’any 1831-1832, Liszt va utilitzar per primera vegada aquest tema del concert per a violí de Paganini a l’obra “Grande Fantaisie de Bravoure sur “La Clochette” de Paganini”, i després a l’any 1838 va ser quan va voler tornar a utilitzar el tema i va compondre “La Campanella”. 

Però per tal de poder entendre millor el context en el qual Liszt va compondre aquesta obra, ens hem de situar el 1830 a París, on el compositor hi havia anat per instal·lar-se, ja que havia d’acabar els seus estudis que havia començat a Viena amb Czerny i Salieri i també per perfeccionar els de teoria i composició. Durant els anys trenta-quaranta, la capital francesa atreia a molts músics, alguns hi anaven per completar la seva educació musical, d’altres per desenvolupar la seva carrera pianística, etc. En aquesta època la influència musical més important que va rebre Liszt va ser la de Paganini, a qui el pianista havia sentit en un concert a la capital francesa. El violinista, el qual tenia molt d’èxit entre el públic i bones crítiques, interpretava i lluïa les seves pròpies composicions amb una espectacular capacitat tècnica. 

Així doncs, Liszt fascinat pel virtuosisme tècnic de Paganini, va convertir al violinista com el seu model i va decidir fer el mateix en el piano i va portar la tècnica de l’instrument fins els seus límits més extrems, tant en la seva pròpia interpretació com en les seves composicions. Liszt era capaç de passar d’una melodia tendra que arribava al cor, a una melodia amb molta força i violència fantàstica. Moltes de les composicions de Liszt estan inspirades en temes i obres de Paganini. Ambdós músics tenien una gràcia i una força que deixaven a la gent sense paraules.