divendres, 23 de setembre del 2011

Miserere Mei, Deus. Un secret a veus.

L’obra que vull compartir avui a vosaltres és el Misere Mei, Deus de Gregorio Allegri, la seva creació més coneguda. Composada cap a 1638 aquesta obra és interpretada des d’aleshores de forma regular a la Capella Sixtina a les matines de dimecres i divendres de Setmana Santa. Està escrita per a dos cors, un de quatre veus i un altre de cinc. Un dels cors canta una versió simple del tema original i l'altre cor, en certa distància, canta un comentari més elaborat. És un dels millors exemples de l'estil polifònic del Renaixement, anomenat al segle XVII stile antico o prima prattica, i denota les influències combinades de l'escola romana (Palestrina) i veneciana (Andrea i Giovanni Gabrieli, el cor doble).

Al principi, es va imposar una prohibició d'executar l'obra fora de la Capella Sixtina. Fins i tot s'amenaçava amb l'excomunió a qui la copiés. Tot i això, es veu que en corria alguna còpia.
El 1770, un marrec de 14 anys, de nom Wolfgang Amadeus Mozart, va transcriure l’obra de memòria després d’escoltar-la tan sols una vegada. En una segona audició va poder fer unes correccions menors i ja va tenir la partitura enllestida. Aquest fet és àmpliament recordat com a mostra del geni de Mozart, que fins i tot va ser fet Cavaller de l'Ordre de l'Esperó d'Or pel Papa en assabentar-se del fet. La còpia de Mozart, que reflectia les improvisacions, no ha estat conservada.

El text del Miserere Mei, Deus és del salm 51 de l’Antic Testament  (podeu llegir el text aquí) i obtenir una transcripció de la partitura.

Igual que l’anterior entrada està interpretada per el cor The Sixteen conduïts per Harry Cristophers. Un cor impressionant amb una afinació i un empast excel·lents. I qui diu que no s'ha de vibrar cantant música antiga? Escolteu el do5 de la soprano! Un luxe.