dimecres, 30 de desembre de 2009

La Dama de Piques

La Dama de Piques és una òpera del compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski. D'aquesta òpera us proposo escoltar l'ària Ya vas lyublyu que canta el Príncep Yeletsky a la seva antiga promesa, Lisa. En aquesta ocasió el cantant és Dmitri Hvorostovsky, un dels meus barítons preferits.
Aquesta ària és, per a mi, una de les més boniques i inspirades del repertori operístic per baríton. A més Hvorostovsky la canta amb la seva veu càlida, un fraseig elegantíssim i un fiato envejable. Un regal per l'oïda. No li tingueu en compte la perruca... en la distància de l'escenari segur que quedava bé.

diumenge, 27 de desembre de 2009

Cànon de Pachelbel


Aquest és l'obstinat que toca el violoncel. Pobre xicot... quin avorriment!


Si voleu veure la partitura del cànon de Pachelbel cliqueu aquí.

dijous, 24 de desembre de 2009

BON NADAL

 
Desitjo que tingueu un bon Nadal !!!
 
En els següents vídeos podreu veure i sentir el fragment coral "For unto us a child is born" del gran oratori de Georg Friedrich Händel, El Messies




En aquest altre vídeo podeu seguir la partitura del cor.
Com sempre, de dalt a baix: sopranos, contralts, tenors i baixos.



diumenge, 13 de desembre de 2009

La màquina d'escriure


El compositor estatunidenc Leroy Anderson va composar l'obra The Typewriter, La màquina d'escriure, l'any 1950. Es una obra molt curta, d'un minut i mig de durada aproximadament, per a orquestra i màquina d'escriure. Sí, sí... per oquestra i màquina d'escriure, de les d'abans...
El famós actor Jerry Lewis fa una pantomima magistral d'aquesta obra musical dins la pel·lícula de 1963 "Who's Minding the Store?".


Us proposo ara tornar a sentir el vídeo i seguir amb el dit, aquest musicograma. Cada dibuix equival a una pusació. Sort!

diumenge, 6 de desembre de 2009

Simfonia núm. 1 de G. Mahler

En el 3r moviment (Feierliich ung gemessen ohne zu schleppen, marxa fúnebre) de la Primera Simfonia de Gustav Mahler, anomenada Tità, apareix la variació en re menor, de la melodia popular Frère Jacques.

El passatge comença amb un inquietant toc de timbales (tònica, dominant, tònica...) i comença el cànon un solo de contrabaix al que respon el fagot i després els violoncels i la tuba. La tristesa de la marxa fúnebre contrasta amb els passatges en què apareix una banda popular i el que sembla música de dança d'una celebració jueva.

El contrast de diferents melodies i diferents ambients és molt freqüent en la música de Mahler. En aquest 3r moviment dóna la impresió que estàs en un funeral i mentre vas fent la processó rere el fèretre, passes pel davant de les cases dels veïns, on es viuen realitats ben diferents a la que tu estàs vivint en aquest moment. Tant real com la vida mateixa, no trobeu?

Aquí teniu el tercer moviment d'aquesta simfonia partit en dos vídeos que he trobat al youtube. Si voleu, també podeu escoltar tota la simfonia a l'Spotify, a la vostra biblioteca més propera, a la Mediateca de Caixa Forum, o demanant-ho a Catalunya Música.

També podeu consultar la partitura clicant en aquest enllaç i buscant la pàgina 76.